Barenboim renya el públic per fer fotos amb el mòbil

Els integrants d'orquestres simfòniques estrangeres comenten de vegades que Espanya és un país en què alguns dels concerts comencen un dia determinat i finalitzen el dia següent. Es refereixen als que comencen a les 22,30 hores. El del dissabte passat a l'Auditori Nacional va donar encara una volta de rosca: la primera part va començar el 17 i la segona el 18. La inclusió al programa d'una obra de Boulez, Dérive II, de 54 minuts de durada, va motivar aquesta circumstància especial. Hi ha qui apuntava que no era la música apropiada per a aquestes hores, però la veritat és que aquesta obra per 11 instrumentistes té uns components de llenguatge molt interessants i estén la seva complexitat als terrenys harmònics, rítmics i constructius. Barenboim la va defensar amb la seva habitual passió en el repertori contemporani, i, encara més, si es tracta d'un músic com Boulez, al qual l'uneix una gran amistat i moltes experiències compartides. Composta entre 1998 i 2006, Dérive II està dedicada al compositor nord-americà Elliott Carter amb motiu del seu 80è aniversari. Abans Barenboim i els seus músics israelians-palestins-àrabs-espanyols de la West-Eastern Divan es van bolcar en una obra tan simbòlica de l'impressionisme com Preludi a la migdiada d'un faune, de Debussy. Una interpretació suggeridora, i fins i tot envolupant, va fer justícia a la subtilesa de l'obra.

I en aquestes va arribar Maurice Ravel, amb quatre composicions. Barenboim va preparar el terreny amb regany inclòs als que no deixaven de fer fotos des de les seves localitats en aquest tic col·lectiu propiciat pels mòbils, que inunda els nostres hàbits quotidians. Va demanar una pausa en l'onada de fotos per al record perquè està prohibit, perquè tant flaix desconcentra els músics i, amb sentit de l'humor, perquè si ocupen les mans prement els corresponents botonets no poden aplaudir l'orquestra. Bromes a banda, el Ravel de Barenboim i els seus músics va ser esplèndid. Des de la Rapsodia española a la Pavana para una infanta difunta, passant per l'Alborada del gracioso. Desplegament sonor gairebé orgiàstic, infinitat de matisos, una festa de sensacions tímbriques. El concert va culminar amb el popular Bolero. L'obra més popular del compositor basc-francès va tornar a captivar pel seu embruixament i el seu hipnotisme captivador. El concert es repeteix avui, dilluns, a París.