Les definitives Google Glass sortiran al mercat el 2015

Les ulleres de Google, com es coneixen ara, passen a la història. El 19 de gener, serà l'últim dia que es ven el model actual. Google ha decidit treure el projecte del seu laboratori d'idees futuristes, Google X, per donar-li entitat pròpia i renovar el model actual. D'aquest centre han sortit idees com el cotxe sense conductor o les lents de contacte per monitorizar la glucosa en sang dels diabètics, per exemple. El cessament de venda i producció, oficialment, s'ha denominat com la fi del programa d'exploradors. És a dir, que deixa de ser un experiment.

El nou equip estarà liderat per Tony Fadell, cofundador dels termòstats Nest, empresa comprada pel cercador per 2.000 milions de dòlars al gener del 2014, per entrar en el camp de la domòtica, i millorar la percepció dels seus aparells. Fadell era dissenyador estrella a Apple, molt proper al seu guru Jony Ive, fins que va decidir muntar la seva pròpia companyia. En un missatge a Google+, la xarxa social del gegant de Mountain View, Fadell insisteix que és un pas endavant: “Ens il·lusiona passar de concepte a realitat”.  "En veure el camí que tenim davant, ens hem adonat que, oficialment, ens hem graduat a Google, per tenir ja un equip propi. Estem preparant-nos per oferir noves versions de Glass quan estiguin llistes".

La intenció d'aquest moviment no és clara. Pot ser la via a una mort dolça o l'últim pas abans de sortir al mercat massiu, però sí que estranya que trigui més de dos anys i mig a tenir un full de ruta clar abans de sortir a la venda. Aquest giny només estava a la venda, per 1.500 dòlars, per a desenvolupadors d'aplicacions reconeguts pel cercador als Estats Units i al Regne Unit. L'únic fet contrastat és un acord signat, al març de 2014, amb Luxottica, la firma italiana propietària de marques com Ray Ban, Oakley i Arnette, per comercialitzar-les i redissenyar-les.

Mentre que Google manté el seu silenci i remet al post, Luxottica sí que va predir que abans que acabi aquest any sortirien al mercat les ulleres amb el seu segell. Intel, que la setmana passada va mostrar com serà el seu nou processador, és l'empresa designada per suplir Qualcomm com a proveïdor del xip principal d'aquest aparell.

Les ulleres de Google van ser el cop d'efecte que la tecnologia de vestir necessitava per fer-se popular. Van sorgir al maig de 2012, com la gran sorpresa de la seva conferència de desenvolupadors. La proposta era trencadora, un ordinador comprimit en unes ulleres, visió de realitat augmentada i maneig del programa només amb la veu i lleus gestos. Des de llavors, l'expectació pel projecte futurista no ha deixat de patir alts i baixos.

L'expansió real de les ulleres ha estat molt limitada. A la zona de la Badia de San Francisco segueix sent comú trobar-se amb entusiastes que les fan servir en la seva vida diària, sobretot, quan fan esport. Se'l anomena, amb sorna, "glassholes", una joc de paraules que uneix ulleres i ximple.

Al marge de l'estranya imatge que es projecta durant l'ús, el problema al qual s'han enfrontat des dels seus inicis ha estat la privadesa. Cada vegada són més els locals, llocs de pas com estacions de tren i bus, i llocs de treball que en prohibeixen l'ús. Una de les activitats més comunes amb les ulleres és l'enregistrament del que hi ha al voltant en primera persona. Malgrat aquest impediment, i l'encara escassa durada de la bateria, la consultora Forrester indica que el 43 per cent dels consumidors mantenen l'interès en Glass.