El teixidor de la xarxa ciutadana

Res feia preveure que Ciutadans fes un salt de perxa a la política espanyola. Però la història hi és per a alguna cosa i si el 2005 el seu embrió va ser un manifest contra l'Estatut i la immersió lingüística, deu anys més tard un altre manifest a favor de la regeneració democràtica a Espanya l'ha disparat. La seva catapulta, aquesta vegada, ha estat la seva oposició a l'independentisme. Assot del nacionalisme català, gravat al seu ADN, Ciutadans va néixer després que un grup d'intel·lectuals —entre ells Albert Boadella, Arcadi Espada o Félix de Azúa— signessin un text que abominava de l'“asfíxia nacionalista”. A l'acte, hi va acudir un brillant advocat, amb estudis a ESADE, que va militar a les Noves Generacions del PP i que el 2002 va ser un dels tres aspirants que va aprovar les oposicions al servei jurídic de La Caixa. Un altre va ser el diputat José Maria Espejo, un dels seus col·laboradors. El moviment es va convertir en partit el 2006 i, en una aposta estrambòtica va triar el seu líder per ordre alfabètic del nom de pila i va tocar a Albert, apadrinat per Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional.

Capaç, com a reclam, d'aparèixer nu a les fotografies dels cartells electorals de la campanya autonòmica del 2006 —la que va portar José Montilla a presidir la Generalitat—, Ciutadans va aconseguir tres escons i va causar un sisme a l'oasi català. L'invent va estar a punt de naufragar per disputes internes entre els seus diputats i perquè Rivera va apostar per presentar-se el 2009 a les europees amb Libertas, d'extrema dreta. Rivera admet aquest error i en va fer creu i ratlla. Amb el gen competidor a les venes, aquest exjugador de waterpolo, pare d'una nena, va resistir, va refer el partit i el 2010 va repetir resultat.

Va ser llavors quan va decidir fitxar una empresa d'assessoria i tirant de màrqueting Ciutadans es va bolcar a les xarxes socials i a les tertúlies televisives. Acostumat a viatjar —va estar d'Erasmus a Finlàndia i va estudiar anglès al Regne Unit—, es va inscriure a un curs de ciència política a la Universitat de Washington i des de llavors va abraçar l'estil de partits anglosaxons, menys buròcrates i més lleugers. “Vaig entendre que és millor un simpatitzant a la xarxa que no un militant amb quota”, explica Rivera. I que la clau és una base de dades i un líder local que articuli una candidatura. Aquesta filosofia ha permès a Ciutadans ignorar la seva dèbil estructura orgànica, tan diferent de la del PP i el PSOE. No li ha anat malament. A l'estiu del 2013, el seu nucli va forjar la idea de llançar un manifest per tot Espanya per veure si seduïa el seu pla de regeneració basada en cinc noves reformes: Electoral, del Poder Judicial; d'Educació, de l'Administració i de Partits. En pocs dies van aconseguir 25.000 adhesions. El pla va ser un èxit: van omplir teatres a Madrid, València o Sevilla i han passat de 1.500 afiliats a 8.000 amb quota —650 de procedeixen d'UPyD— i 75.000 simpatitzants. Al maig van aconseguir dos eurodiputats (Juan Carlos Girauta i Javier Nart) i al desembre, van anunciar que es presentarien a tot Espanya. El seu fitxatge més sonat és Luis Salvador, exsenador del PSOE per Granada.

Amb un discurs agressiu al Parlament, que, com Podem, injuria l'eix esquerra-dreta, que frega el populisme i que el situa a les votacions molt prop del PP —“Aquest és el retret clàssic del nacionalisme”—, Ciutadans concorrerà a totes les capitals de província. S'ha nodrit de partits que s'han dissolt i integrat a Ciutadans (Centre Democràtic Liberal, Unió del Poble de Salamanca, Ciutadans de Toledo, Ciutadans d'Extremadura, Ciutadans Independents a Cadis i Partit Regional de Castella i Lleó). De rebot, han sumat 300 regidors. L'operació té els seus riscos, però afronten tant l'èxit com el fracàs. No accepten imputats i exigeixen signar un codi de bones pràctiques. El partit està fent primàries, però a les agrupacions amb menys de 150 afiliats l'executiva ha de ratificar-ho. Això ha generat agres crítiques a la xarxa, però Fran Hervías, secretari d'organització, ho atribueix a una “rebequeria” dels que perden. Però res aturarà aquests nou diputats, tots advocats menys l'exmilitar Matías Alonso. Són lletrats també l'expopular Carina Mejias, Carmen Pérez —també metge i un altre assot de les irregularitats a la sanitat catalana— lnés Arrimadas i José Maria Villegas. Ja ho sap bé Artur Mas que, el 2010, quan ningú donava un duro per Ciutadans, Rivera va pujar al faristol i va començar el seu discurs així: “Senyor Mas, continuo aquí”.