El miracle de Les Catalines

"President, els que estem atònits som nosaltres!", clamava indignat Antoni Bassas a l'Ara en vigílies del naixement de la ja mítica data –encara una més- del 27-S. "Tant Mas com Junqueras intenten escenificar el fracàs de la manera més favorable als seus respectius interessos", denunciava fins i tot Toni Soler en les mateixes pàgines. El clima de frustració i desesperació que regnava en l'entorn politicomediàtic del "procés" expliquen l'alleujament i l'eufòria davant l'acord entre Oriol Junqueras i Artur Mas en el temps de descompte, sota la mirada d'acer de Carme Forcadell.

Expliquen les cròniques que la presidenta de l'ANC va obrar el prodigi. "Llavors va passar una petit miracle", escriu David Miró en el seu relat del duel final a Palau entre els dos dirigents polítics, assistits en qualitat de padrins –padrines, potser- per la presidenta de l'ANC, Muriel Casals (Òmnium Cultural) i Josep M. Vila d'Abadal (AMI), l'omnipresent trio de Les Catalines immortalitzat per l’equip de Polònia.

"Moment màgic"

"Va ser ser un moment màgic, segons els presents", afirma Miró, ja que hauria servit per trencar la tensió inicial del retrobament, després de setmanes de brega i vodevil. Pilar Rahola abunda a La Vanguardia en l'aspecte taumatúrgic del succés. "Mas i Junqueras, i amb ells, les entitats, han tornat a fer el miracle, i quan tot semblava perdut tot s'ha refet", escriu en la seva columna del dia, sense poder obviar, però, les cicatrius de la difícil operació. "És el millor acord possible? Sens dubte, perquè és l'acord que ha estat possible", afegeix en un exercici de possibilisme patriòtic. "El millor de l'acord és que hi ha acord", deia igualment l'editorial d'Ara amb sinceritat supina.

El pacte a dos, en efecte, no sembla aclarir del tot les turbulències del passat ni els dubtes sobre el desenvolupament dels esdeveniments en el futur pròxim. "En tot cas, vistes les primeres reaccions del Madrid oficial -que ja donava per mort el procés- i d'algunes reaccions locals d'empipament, cal concloure que el nou compromís entre el president de Catalunya i el líder d'ERC és més important del que sembla", al·lega al mateix diari Francesc-Marc Álvaro. "Hi guanya la impuresa lloable de la política i la complexitat", afegeix cruament l'articulista.

De nou rumb a Ítaca

Les desavinences prèvies i les reserves posteriors expliquen que el sobiranisme hagi rebut el pacte entre Artur Mas i Oriol Junqueras amb més entusiasme que convicció. "El procès torna a agafar la via, per al catalanisme social s'escampa la boira i a la llunyania torna a veure un paisatge que ben bé podria ser Ítaca", declamava l'endemà Jordi Basté als micròfons de RAC1. "Cop de timó d'Artur Mas, que situa el vaixell a la calma després de dies d'onades, aigües tèrboles i els passatgers a punt de saltar per la borda ", deia el periodista, un cop recuperada la millor prosa èpica del "procés".

"Mas i Junqueras no han deixat passar l'oportunitat d'oferir-vos la possibilitat de votar la independència, si és aquesta la vostra voluntat.", Afirmava pulcrament Mònica Terribas des de l'altra vorera de la Diagonal. "Aquí tothom ha fet renúncies, fins i tot les entitats socials que han ajudat a refer el consens ", argumentava des del seu cockpit a Catalunya Ràdio. "A partir d'ara, hi haurà consens d'uns i tensions d'altres, hi haurà dificultats, moments agredolços i dissintonies", advertia, però, la periodista.

Pacte a dos

Des del portal Vilaweb, Vicent Partal administra també els pros i contres del pacte. "Cal treballar molt per recuperar la confiança entre CiU i ERC; però també la nostra, que ha quedat tocada", adverteix el periodista. "En vuit mesos, si no repetim els errors, podem estar en condicions de guanyar no unes eleccions, sinó la independència", escriu, però, el periodista en una aposta de fe i entusiasme. "Això és una bona perspectiva quan, fa tan sols vint-i-quatre hores, molts, ací i allà, simplement consideraven el procés enterrat", deia en el seu editorial. Els actes de “mea culpa” proliferen.

Un cop superada l'estupefacció de les vigílies, Antoni Bassas també celebrava l'acord però sense deixar d'assenyalar els seus punts febles. "Té un problema estructural: que nomès és entre dos", escrivia el periodista a Ara. "Per això, o els signants despleguen una persuasiva comunicació, o serà un pacte per a convençuts (i no tots, només cal sentir la CUP o els retrets d'ICV)", advertia tot seguit.

El mateix editorial del diari va en la mateixa direcció. "Des de l'independentisme hi ha un doble perill: d'una banda, no superar del tot el clima de depressió i desconfiança a partir del sentiment que ja ho teniem a tocar i que nomès serveix una unitat immaculada", escriu l'editorialista. "De l'altra, no agafar-se gaire seriosament la nova oportunitat i, per tant, la necessitat d'afinar els arguments i les raons, perquè queda molt per explicar i molta gent a qui arribar", conclou.

 El nou panorama

La Vanguardia dóna per bo el pacte en la mesura que tanca un parèntesi d'incertesa i n'obre un altre amb una agenda i un calendari si més no precisos, a l'espera del desenllaç definitiu del "procés". "L'anunci de la data [electoral] contribueix a aclarir el panorama polític", assenyala el diari, per al qual "hauria estat irresponsable mantenir la indefinició constant durant mesos i mesos". Tot i això, l'editorialista adverteix que "seria un error donar la legislatura per conclosa" i subratlla que "en els mesos que queden és necessari que el Govern executi mesures per impulsar la recuperació econòmica".

Més contundent es pronuncia El Periódico. "Correm el perill de sumir Catalunya en una llarga carrera electoral en què se superposaran, a més, les eleccions municipals del 24 de maig", adverteix l'editorial del diari. "Causa certa inquietud l'anunci del president que en els pròxims mesos l'activitat del Parlament se centrarà en la creació de les 'estructures d'Estat'", prossegueix l'editorialista. "A ningú se li escapa -afegeix- que aquesta decisió suposarà un desafiament a la legalitat espanyola i per tant, un nou focus de confrontació amb el Govern central".

"Segueixen vius i estan disposats a una llarga campanya electoral de nou mesos que serà la mare de totes les batalles", escriu per la seva part Joan Tapia a El Confidencial. "L'única cosa segura és que Catalunya (i Espanya) tenen garantits nou mesos més d'inestabilitat", afegeix amb alguna cosa més que escepticisme.

"Mas transita fins al terreny de Junqueras, on probablement serà benvingut; no pel bé de les esquerres, sinó de Catalunya, és clar ", ironitza Xavier Bru de Sala a El Periódico. "És immoral fer coincidir l'inici de la campanya amb la Diada i jugar amb el fetitxisme de la data de la signatura del decret de la consulta del 9-N", denuncia Joaquim Coll al mateix diari.

La premsa capitalina carrega

Els diaris de Madrid més bel·ligerants no escatimen vocabulari ni espai per carregar contra el pacte entre Mas i Junqueras. "Mas arrossega Catalunya a un altre fracàs", sentencia l'ABC. "En comptes de cercar la continuïtat de la legislatura i aprofitar la millora de l'economia, Mas i els seus socis han optat, de nou, per posar Catalunya al seu curt i partidista interès", escriu l'editorialista sota el tortuós i inequívoc títol "Maltractament de Mas als catalans ". "Mas tria el desgovern i convoca les terceres eleccions en cinc anys", titula per la seva banda el seu competidor La Razón.

El Mundo també es mostra sever. "Mas pacta amb ERC eleccions a la tardor per evitar la seva caiguda", diu la portada del diari amb el mateix relleu tipogràfic. "El seu pols no només és una mostra de deslleialtat institucional; també d'insolidaritat amb la resta dels espanyols, ja que suposa una amenaça a l'estabilitat i, per tant, a la recuperació, en un any clau per a l'economia nacional ", afirma l'editorial del diari. "No és aventurar massa apostar que ERC tornarà a donar un altre urpada a CiU, com ja va passar al novembre del 2012", pronostica l'editorialista. La resposta arribarà segurament el 27-S, com a molt tard.