L’independentisme davant les urnes

La notícia era d'esperar. Després de dos anys i mig de mobilització gairebé permanent, el sobiranisme català necessitava urgentment deixar enrere els actes de participació ciutadana i afrontar, una vegada per sempre, un procés electoral. Durant els últims anys, els independentistes han deixat acreditada en nombroses ocasions la seva extraordinària capacitat de mobilització als carrers. La seva assignatura pendent és posar a prova la seva força a les urnes i demostrar que realment la independència és majoritària entre els catalans.

No hi ha dubte que l'avançament de les eleccions respon en gran part al temor que es produeixi un cansament a les files independentistes. I és que qualsevol moviment social és finit: no pot esperar-se que la ciutadania estigui instal·lada en la protesta als carrers de forma indefinida. En aquest sentit, unes eleccions després de l'estiu permetrien als catalans acudir a les urnes abans que es notin els efectes d'un previsible cansament del moviment sobiranista.

L'avançament electoral també ajuda a esquivar un altre dels principals esculls a què s'enfronta l'independentisme: Podem. Fins ara, les enquestes mostren un electorat català profundament dividit en funció de la seva identitat nacional. Cada comunitat, avui té un menú propi de partits: els ciutadans que se senten essencialment catalans votarien CiU, ERC o la CUP i els que se senten espanyols o tenen una identitat mixta (tan catalans com espanyols) optarien per Podem, Ciutadans, PP o PSC. Enrere han quedat aquells temps en què PSC i CiU es definien com a partits transversals capaços d'atreure suports de les dues comunitats nacionals. Actualment, només els socis catalans d'Esquerra Unida (ICV) aconseguirien la gesta de trencar aquesta frontera que divideix els catalans i atraure un electorat heterogeni en la seva identitat nacional.

L’avançament electoral també ajuda a esquivar un altre dels principals esculls a què s’enfronta l’independentisme: Podem

De moment, les enquestes són clares: en unes eleccions autonòmiques catalanes, Podem hauria de conformar-se amb guanyar vots essencialment del sector espanyolista. El partit de Pablo Iglesias és la primera força en intenció de vot entre l'electorat amb una identitat espanyola o mixta, però el seu atractiu electoral es redueix substancialment entre l'electorat amb identitat catalana. Així, les dades indiquen que l'extraordinària habilitat de Podem per marcar l'agenda política del nostre país es dilueix quan arriba a Catalunya.

Des d'aquesta perspectiva, Podem representaria una amenaça letal per a un PSC ja molt moribund però seria relativament innocu per a les forces sobiranistes. No obstant això, és important destacar que les fronteres entre les dues comunitats nacionals podrien esvair-se en unes eleccions generals eventuals. A l'hora d'escollir els representants al Congrés dels Diputats, un volum molt important de votants d'ERC (al voltant del 20%) estaria disposat a canviar el seu vot a favor de Podem.

No hi ha dubte que les forces independentistes tenen un enorme interès en el fet que es mantingui aquest escenari polític amb un electorat català fermament dividit en dues comunitats nacionals. És per aquest motiu que les eleccions autonòmiques havien produir-se abans que les generals. Altrament, la campanya electoral catalana podia quedar contaminada per les dinàmiques polítiques a escala nacional, fet que facilitaria que Podem pogués, per fi, penetrar amb força entre l'electorat catalanista a costa d'ERC i, amb això, posar el sobiranisme en serioses dificultats.

Lluís Orriols és doctor per la Universitat d'Oxford i professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid