El Marroc va impedir 80 salts massius i 20.000 entrades il·legals el 2014

El Marroc va exhibir aquest dimecres a Rabat múscul i dades per demostrar el bon moment de les relacions de cooperació en matèria de seguretat, terrorisme i lluita contra la immigració il·legal amb Espanya, quan encara estan calentes les reaccions als atemptats gihadistes de París. El ministre delegat de l'Interior, Charki Drais, el número dos del departament, va aprofitar una cita bilateral de representants dels parlaments dels dos països dimecres al matí a Rabat per subratllar que, durant el 2014, el seu Govern havia frustrat un total de 80 salts massius a les tanques de Ceuta i Melilla i havia practicat un total de 37.000 detencions d'immigrants sense papers, de les quals va estimar que unes 20.000 s'havien produït just en l'instant en què els irregulars intentaven passar els filats de concertines sense èxit.

El ministre delegat de l'Interior marroquí va intervenir en el tercer Fòrum Parlamentari Marroquí Espanyol just després que tant els presidents dels dos parlaments del Marroc (Raixid Talbi Alami, president de la cambra baixa, i Cheij Biadillah, president de la cambra alta) com d'Espanya (Jesús Posada, president del Congrés, i Pío García-Escudero, president del Senat), destaquessin gairebé amb idèntiques paraules l'excepcional grau de col·laboració de què gaudeixen ara els dos països, en general i en particular, en tot el que està relacionat amb l'àmbit de la seguretat. "Una cooperació que és un model a seguir en aquesta conca del Mediterrani", segons va resumir Biadillah i van corroborar tots els altres.

Drais va anticipar aquestes dades sobre el desplegament de les diferents forces de seguretat marroquines com a exemple d'aquesta bona sintonia. El Marroc, durant el passat exercici, va desmuntar així, a més, un total de 97 xarxes de contrabandistes d'immigrants a les fronteres directes amb Espanya.

El ministre marroquí i la vintena de parlamentaris dels dos països veïns que van assistir a la trobada van destacar també la importància de compartir, juntament amb la informació i els mitjans policials, una "visió humanista" del problema de la immigració il·legal. El Marroc acaba de finalitzar, el passat 31 de desembre, el seu període excepcional de regularització d'immigrants obert durant tot el 2014, un procés inèdit a l'Àfrica.

Les dades oficials encara trigaran dos mesos a conèixer-se, perquè s'han de resoldre els últims expedients, però la ministra d'Afers de la Immigració, Anis Birrou, va avançar que la xifra d'immigrants als quals ja se'ls ha donat la carta de residència ascendeix a uns 7.000 (la majoria de les dones que l'han sol·licitat), que 3.000 més estan amb el tràmit resolt i a l'espera dels papers i que s'han denegat entre 13.000 o 14.000 peticions. El màxim percentatge dels rebutjats s'han trobat amb l'escull de no poder demostrar una de les condicions exigides, els cinc anys de residència al país. El secretari general del Sindicat de Treballadors Immigrants, Marcel Amiyeto, va valorar el pas positiu d'aquesta primera regularització, encara que va lamentar la disparitat de criteris aplicats en cadascuna de les 83 oficines obertes sobre aquest tema per tot el Marroc.

Tant Posada i García-Escudero com els seus homòlegs marroquins van reafirmar el treball lleial entre els dos països en la lluita contra el terrorisme i el gihadisme en els últims temps i van confirmar que així continuarà la situació després dels atemptats de París. De fet, aquest mateix dimarts, la policia marroquina va detenir una altra cèl·lula incipient de captació d'adeptes cap a l'Estat Islàmic a la localitat fronterera de Fnideq (antiga Castillejos), amb tres persones implicades, a la mateixa zona on ja s'havia produït una batuda similar l'agost passat. Drais va reiterar que el seu departament comparteix registres, informació i detencions sense problemes amb les forces de seguretat espanyoles.