L’ascensió a la història de dos escaladors a la paret d’El Capitan

Tommy Caldwell i Kevin Jorgeson miraven cada pocs segons cap al cel. Buscaven l'últim tram de paret, les giragonses i les esquerdes en el granit que els separaven de la història. Aquest dimecres, després de més de dues setmanes sense trepitjar el terra de la vall de Yosemite (Califòrnia), han aconseguit pujar el Dawn Wall, el mur vertical d'El Capitan, considerat el més difícil del món. Ningú abans no havia aconseguit superar els seus 914 metres d'alçària en estil lliure, sense més ajuda que els peus i les mans, i protegits únicament per les cordes de seguretat.

A les deu el matí, hora local, els dos joves escaladors, estrelles d'aquest esport als Estats Units, ajustaven els seus arnesos davant les càmeres de televisió, que han retransmès en directe la seva ascensió a la paret de granit més llisa i més alta d'Amèrica del Nord. El primer a obrir-se camí va ser Caldwell, campió del món amb només 16 anys i líder de l'ascensió durant aquests 19 dies. Durant els tres últims va decidir, a més, esperar el seu company, Jorgeson, afectat per lesions a les mans i obligat a descansar durant diversos dies després de perdre la pell dels dits. Sis hores després d'arrencar l'últim tram camí de la història, Caldwell esperava el seu company per tocar junts el cim.

Caldwell (36 anys) i Jorgeson (30) han retransmès el recorregut d'aquests dies a través dels comptes personals a les xarxes socials i gràcies a l'atenció també dels mitjans nord-americans, que ha seguit els seus passos al mil·límetre com si es tractés d'una expedició. Els dos escaladors, acostumats a publicar les seves pròpies imatges de cadascun dels èxits que els han portat fins a El Capitan, han obert així una finestra insòlita en la rutina d'alpinista. Des de la paret, i gràcies a telèfons mòbils alimentats amb bateries solars, han compartit les seves estones de descans a més de 500 metres d'altura, la vista des del mur interminable, els trams recorreguts durant la nit i guiats amb prou feines per un focus, o aquell instant en què tot just uns mil·límetres de recolzament dels peus i del tou dels dits els separen del buit. “És una bogeria pensar que la pell és l'única cosa que delimita la diferència entre l'èxit o el fracàs”, va escriure Caldwell a Facebook.

L'ascensió no ha estat exempta de caigudes i moments de dubtes, com durant els 11 intents que va trigar Jorgeson a cobrir un dels trams més complicats de la ruta. “L'impuls és una força poderosa. Quan està a favor teu, tot sembla més difícil. Quan t'abandona, sembla que estàs caminant sobre el fang”, va escriure l'escalador en el seu perfil personal. Aquest dimecres les imatges de l'ascensió mostraven com tornava a caure davant la mirada de Caldwell, que ja havia acabat una fase més. El més jove dels dos escaladors va acabar aquest tram, però va decidir tornar enrere i tornar-lo a començar. No va seguir fins que va aconseguir completar-lo sense errors. Segons Jorgeson, l'objectiu no va ser mai conquerir la muntanya, “sinó complir un somni”. Aquesta nit, rebien la felicitació del president Obama per "recordar-nos que tot és possible".

Ningú no havia ascendit abans els 914 metres de la imponent paret de l'alba com Caldwell i Jorgeson. El primer intent va tenir lloc el 1958, quan Warren Harding i Dean Caldwell van trigar gairebé un mes, 27 dies, a superar l'altura d'El Capitan –i una tempesta de neu– ajudats de cordes i claus. Les càmeres de televisió van mostrar, 57 anys després, com els seus successors buscaven al mil·límetre una escletxa en la roca, en què introduir els dits, recolzar una mà o descansar el pes del cos abans de fer un nou moviment.

Els dos joves nord-americans van començar a escalar de nens i s'han preparat durant l'última dècada per arribar fins a aquest cim. El 27 de desembre van començar l'ascensió a Califòrnia i des de llavors han estat enganxats a la paret, dormint en tendes penjants al costat dels fotògrafs, càmeres i ajudants, que els han acompanyat en aquesta aventura. Els qui han seguit aquesta gesta a través de les xarxes socials i en el blog de Caldwell han preguntat moltes vegades què va inspirar aquests dos homes a ascendir el que era impossible. L'escalador va respondre: “Tenim totes aquestes idees sobre on estan els nostres límits, però pot ser que estiguem totalment equivocats”. Qui va dir que el mur d'El Capitan no es podia ascendir, es va equivocar.