Música germànica, ànima llatina

El director d’orquestra veneçolà Gustavo Dudamel s’ha convertit en el nou rei Mides del món clàssic. Com a titular de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, ha duplicat el nombre d’abonats als concerts de temporada i el seu nom sona en totes les travesses com un dels tres candidats per succeir Simon Rattle com a nou director musical de l’Orquestra Filharmònica de Berlín (els altres dos il·lustres aspirants a ocupar el tron de Rattle són Christian Thieleman i Daniel Barenboim). Però en el cor de Dudamel roman sempre l’Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela, amb la qual oferirà dos concerts.

La nova visita de Dudamel ha despertat una expectació màxima; s’han esgotat les localitats pel concert de demà, que forma part de l’abonament del cicle Palau 100, però encara queden entrades per a la cita del dissabte, fora d’abonament i dins de la sèrie Constel·lació.

Dudamel obrirà el primer programa amb una de les obres més emblemàtiques del repertori simfònic alemany, la famosa Simfonia núm. 5 en do menor, op. 67 de Ludwig van Beethoven. No és una elecció casual. Quan va iniciar la seva relació artística amb el segell clàssic més famós del món, la Deutsche Grammophon, Dudamel es va obstinar a jugar les seves bases en el repertori que més bé coneixen els melòmans europeus.

Va ser una aposta de risc —va rebre crítiques d’un cert tuf xenòfob que posaven en dubte la capacitat tècnica d’una formació llatina a l’hora de mesurar-se amb les grans formacions alemanyes— de la qual va sortir victoriós. La veritat és que no necessiten mesurar-se amb ningú, perquè l’Orquestra Simón Bolívar té una personalitat pròpia i inimitable, basada en la rigorosa preparació tècnica dels seus joves músics, i, com a marca de la casa, una energia i un entusiasme desbordant que contagien al públic en cada actuació. Es tracta d’un somni fet realitat: fa 40 anys, un visionari, José Antonio Abreu, va engegar el Sistema d’Orquestres de Veneçuela com una singular eina de superació personal, convençut que per mitjà de la música es pot arrencar de la violència i la marginació milers de nens i adolescents,

Al costat de la Cinquena de Beethoven, Dudamel proposa una espectacular incursió en la música de Richard Wagner —la seva nova aventura discogràfica—, a través d’una selecció de pàgines d’enorme lluentor orquestral que juguen un significatiu paper dramàtic en les seves grans òperes: entrada dels déus al Walhalla (L’or del Rin); Viatge de Siegfried pel Rin i Seguici fúnebre de Siegfried (El capvespre dels déus); Murmuris del bosc (Siegfried) i la cèlebre Cavalcada de les valquíries (La valquíria). La selecció wagneriana comptarà, a més, amb la col·laboració extraordinària de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, al costat de l’orquestra i dirigits per primera vegada per Dudamel. Una col·laboració que “va captivar” el director, que sent predilecció per la sala modernista.

Dissabte obrirà el concert amb l’obra Tres versiones sinfónicas del compositor hispanocubà Julián Orbón, una peça especialment triada per Dudamel, que és “reflex de la nostra identitat nacional”. Ja a la segona part s’oferirà la Cinquena Simfonia de Gustav Mahler, tot un repte orquestral que també van enregistrar per al segell groc.