Una dècada feliçment molt negra
Philip Kerr, Anne Perry, Sue Grafton i Alicia Giménez Bartlett, entre els autors convidats al festival BCNegra, que celebra 10 anys
Des de no poder ni omplir el 2006 el modest Espai 4 del palau de la Virreina a haver d'abandonar la Capella i canviar-lo per l'auditori del Conservatori del Liceu, amb capacitat per 392 persones, com a nou escenari del crim. Sí, BCNegra, la trobada de novel·la policíaca de Barcelona, celebra 10 anys, dècada que ha anat jalonant amb pics d'èxit (presència, i premi Pepe Carvalho, de Henning Mankell el 2007; de Roberto Saviano el 2009; d'Andrea Camilleri l'any passat, fins a elevar els assistents un 52%, fins al rècord de 9.900 persones)... I la millor manera de celebrar-ho és fent més sang: increment de pressupost en 40.000 euros per part de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona per deixar-lo en 140.000 euros (“cal donar suport als editors en moments de crisi”, diuen al Consistori) i una programació que, del proper dia 29 fins al 7 de febrer, concentrarà a Barcelona uns 70 autors, des de Sue Grafton a Philip Kerr, passant per Anne Perry, Dolores Redondo, Alicia Giménez Bartlett (premi Carvalho 2015), Laura Restrepo, Lorenzo Silva o Víctor del Árbol, d'entre el gairebé centenar de participants.
“Crec que hem tret definitivament la novel·la negra del gueto en què estava; també és fàcil amb el brou de cultiu que proporciona Barcelona, a partir del Consorci de Biblioteques del Consistori i de la Diputació; ja som referència: el premi Carvalho és prestigiós i les editorials treuen novetats del gènere en el pitjor mes llibresc de l'any… Som el certamen de novel·la negra més important d'Europa a l'hivern”, emmarca el comissari i alma mater de l'esdeveniment, el llibreter Paco Camarasa.
Potser per reforçar més que mai aquest lideratge, amb l'ajuda de 43 editorials, 27 llibreries de tot Catalunya i 15 entitats, BCNegra presenta aquest any més de mig centenar d'activitats gratuïtes i estén la taca negra (o vermella) per tots els àmbits possibles, des de l'art a la sanitat passant per l'economia, l'esport, l'economia o els mitjans audiovisuals.
Pintura, còmic… i fotografia. Com que BCNegra ho impregna tot, ja aprofitarà el primer diumenge de febrer amb el MNAC en jornada de portes obertes per parlar dels baixos fons i preguntar-se què pintaria avui Carles Casagemas (que va retratar el lumpen de principis de segle XX, com mostra una exposició al museu) i organitzar-hi una taula rodona amb, entre d'altres, l'avui escriptor Dani el Rojo (exatracador de bancs). Les portades dels llibres del gènere en les grises dècades dels 40 als 60, amb noms carregats de pseudònims exòtics i apostes gràfiques de tota condició, podran contemplar-se a la biblioteca Jaume Fuster. El relat criminal no podia quedar fora del còmic i la novel·la gràfica, gèneres de moda, com entre d'altres demostrarà Juan Sasturain (5 de febrer; facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull). Gris, per no dir negra, va ser també la Barcelona dels germans Muñoz Ramonet, plena d'espoli moral i material; aquest escenari recreat lliurement per una sèrie de fotògrafs, comissariats per Carme Centrich, podrà visitar-se a la galeria Barcelona Visions.
'Star system', de visita. La presència d'estrelles del gènere serà constant. Arrencarà l'anglesa Anne Perry, el divendres 30, conversant a partir de les seves novel·les, que abasten des del Londres victorià a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Per persona interposada, la seva editora a Tusquets i amiga Beatriz de Moura, també hi haurà Mankell, el pare de Kurt Wallander, a qui, després de conèixer-se la seva lluita contra un càncer estireganyós, es vol homenatjar tant recorrent la seva obra com amb la possibilitat que els assistents li enviïn una postal com a mostra de solidaritat (2 de febrer; Conservatori del Liceu). Kerr, el pare del subgènere dels detectius a l'Alemanya nazi, aprofitarà la seva estada a Barcelona (3 de febrer; Conservatori del Liceu) per parlar de la seva nova saga protagonitzada pel detectiu Scott Manson, que investiga… el molt negre món del futbol. Redondo (mare de la reeixida La Trilogía del Baztán) no podia faltar en una taula rodona, juntament amb Mikel Santiago i la islandesa Yrsa Sigurdardottir, si cal parlar de llegendes i d'elements sobrenaturals en els crims (4 de febrer; Conservatori del Liceu). Sue Grafton, per la seva banda, arriba al final de l'abecedari criminal: el seu Kinsey Milhone ja va per la W (W de whisky), com li lletrejarà al també autor del gènere Toni Hill (6 de febrer, Sala Barts). La gran estrella serà, no obstant això, Giménez Bartlett: rebrà el premi Carvalho (5 de febrer, Saló de Cent de l'Ajuntament) i parlarà l'endemà (Sala Barts) amb els seus editors estrangers sobre el seu personatge, Petra Delicado, la primera dona policia. Les seves novel·les i les d'autores com Berna González Harbour protagonitzaran una taula rodona (19 de febrer, Ateneu Barcelonès) amb el suggeridor títol Las ‘malas mujeres’ en la novela criminal.
Crims financers i sanitaris. La salut, el crim i la indústria farmacèutica no estan tan lluny ni són termes contradictoris, com demostraran escriptors com Belén Gopegui, Maribel Medina i Alberto Curiel, (3 de febrer; Conservatori del Liceu). I que a Barcelona hi ha una economia delictiva ho faran aflorar en una altra taula rodona personalitats, entre d'altres, com Itziar González (exregidora de l'inquietant districte de Ciutat Vella, que va sofrir amenaces criminals fins que va deixar el càrrec), el cap de l'àrea de Crim Organitzat dels Mossos d'Esquadra, Antonio Rodríguez Herrera, o l'escriptor Carles Quílez (4 de febrer; Conservatori del Liceu).
L'esport de la corrupció. Els tufs del món de l'esport no sortiran només dels camps de futbol denunciats per Kerr: una trobada en la qual participaran, entre d'altres, Santiago Roncagliolo i Juan Sasturain, revelarà què hi ha de ficció (poca) i de realitat (força) en obres seves, en les quals han abordat la cara més fosca de la suposada vida sana: drogues, apostes il·legals, extorsions… (5 de febrer; Conservatori del Liceu).
Assassinats a la pantalla. Que el crim és un dels menús predilectes de l'espectacle televisiu ho saben espectadors i periodistes i també escriptors, que ho han plasmat en les seves novel·les. L'escriptor José Sanclemente i el periodista José Yoldi, entre d'altres, moderats pel també periodista Pere Rusiñol, debatran sobre límits i pràctiques d'una informació sempre espinosa des de l'ètica i la moral (6 de febrer; Col·legi de Periodistes de Catalunya). La Filmoteca de Catalunya, per la seva banda, creu que Fu Manchú tenia raó: sota aquest epígraf articula, en les úniques activitats de BCNegra que han de pagar-se, un cicle de set pel·lícules del gènere, des de The mysterious Dr. Fu Manchu (3 de febrer) a Chinatown, així com una sessió (30 gener) dedicada a Carlos Pérez Merino, escriptor (Días de guardar) i director i guionista (Otro cuento de Navidad; Estación de Chamartín).
I a més… Del mig centenar de convocatòries també en sobresurt la recuperació del premi Crims de tinta, que fa dos anys va deixar de convocar el Departament d'Interior de la Generalitat i que servirà per obrir oficialment BCNegra (29 de gener; seu RBA); la dissecció d'espies, infiltrats i agents dobles, aquests hipòcrites del gènere (2 de febrer; Conservatori del Liceu); els crims que passen començant per la B de Barcelona o Buenos Aires, capitals del crim literari (3 febrer; Conservatori del Liceu); la banda sonora generada pel gènere entre els anys 40 i 50 amb un concert de la Barcelona Big Blues Band, a la qual s'afegeix el saxofonista i expert en noir Dani Nel·lo... En fi, potser una dels millors ofertes i de més impacte local i internacional que promou avui el consistori barceloní. Un crim serà perdre-s'ho.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.