Una llei pròpia d’administració electoral misteriosa

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que entre les feines parlamentàries pendents per abans de les eleccions hi haurà l'elaboració d'una llei de gestió electoral, que ha diferenciat d'una llei electoral. Com ha recordat Mas, perquè Catalunya tingués una nova llei electoral caldria l'aprovació de dos terços del Parlament, majoria improbable d'aconseguir. Un altre motiu per redactar aquesta llei, segons Mas, seria retirar l'aparell de l'Estat del control del procés electoral del mes de setembre.

Diversos experts consultats per quest diari no han volgut pronunciar-se sobre las hipotètiques característiques d'aquesta llei de gestió electoral. Conceptualment, han coincidit a avançar que podria contemplar aspectes de les eleccions que no són directament polítics (ho són les circumscripcions o l'aplicació de la Llei d'Hondt per al repartiment d'escons). Un dels experts consultats, Enric Fossas, catedràtic de Dret Constitucional a la UAB, ha expressat els seus dubtes que determinats aspectes d'una llei electoral puguin sostreure's de la mateixa llei i ser aprovats sense l'exigència dels dos terços a l'hora de la seva aprovació. El Tribunal Constitucional ja va establir que, fins i tot en el cas que hi hagi una llei electoral autonòmica, hi ha aspectes que pertanyen al règim general electoral que no poden modificar-se en una autonomia, com l'edat de vot, el dret de sufragi actiu i passiu o determinats aspectes organitzatius.

Hi ha aspectes que pertanyen al règim general electoral que no poden modificar-se en una autonomia

Quan Artur Mas va convocar la consulta del 9-N, posteriorment tombada pel Tribunal Constitucional, es van preparar una sèrie de decrets que cobrien aspectes, com el control del procés. Aquesta nova llei pretendria entrar en aquests aspectes, particularment per treure a la Junta Electoral Central competències sobre el procés català. Una "astúcia", segons un dels experts, que no està clar que sigui d'acord amb la Constitució i l'Estatut. Els partits polítics catalans han estat incapaços durant tots aquests anys de democràcia de redactar una llei electoral pròpia, empantanegats en el càlcul dels seus interessos.

Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política de la UB i que va ser membre de la comissió de control de la Llei de Consultes aprovada l'octubre passat, en vigílies del 9-N, considera que es pot diferenciar clarament entre una llei electoral que regula, per exemple, com es comptabilitzen els vots i es transformen en escons, d'una llei d'administració electoral, que bàsicament es necessita per tenir una junta electoral pròpia. Matas recorda que es tracta d'un punt reiteradament reclamat per ERC. A criteri de Matas, és perfectament possible elaborar aquesta llei i presentar-la a aprovació del Parlament sense necessitat de rebre suport de dos terços de diputats, tal com demanaria una autèntica llei electoral. Es basa en la lectura de l'article 56.2 de l'Estatut, que distingeix l'administració electoral del règim electoral. "Hauria estat millor elaborar una llei electoral que contemplés tots els aspectes, com volia el president Artur Mas. Però ara és impossible redactar-la a corre-cuita i l'alternativa és fer aquesta llei d'administració electoral".