L’últim ‘Charlie Hebdo’, a subhasta a través d’Internet

Michelle de Vérout, jubilada de 68 anys, s'ha acostat el dissabte al matí a la seu de Charlie Hebdo a retre el seu tribut al setmanari satíric i a les 12 víctimes de la matança terrorista de dimecres. "Mai no crèiem que l'estupidesa pogués arribar tan lluny", assegura. De Vérout explica que Charlie ha format part de la seva vida i que guarda a casa seva la col·lecció completa de tots els números, "fins i tot el del ball tràgic de Colombey". Es tracta de l'edició del 16 de novembre de 1970 de la revista Hebdo Hara-Kiri, censurada perquè ironitzava sobre la mort del general De Gaulle. D'aquella prohibició va sorgir com a resposta Charlie Hebdo. Malgrat això, només li falta un exemplar a la seva col·lecció, l'últim, el 1177, que acabava de sortir al carrer quan els germans Kouachi van assassinar els principals dibuixants de la publicació.

"El venen a 350 euros per eBay, però no penso pagar aquesta quantitat. No és pel diners: és per principis, això no és Charlie Hebdo", assenyala. Un cop d'ull a la pàgina de licitacions per Internet revela que es queda curta. Aquest exemplar marcat per la tragèdia, amb una caricatura de l'escriptor Michel Houellebecq a la portada, s'està subhastant per preus de sortida que van dels 800 als 2.200 euros. "No ens hem afanyat a baixar al quiosc, perquè no s'esgota mai. I ens hem quedat sense", continua. Charlie Hebdo passava per un moment de dificultats econòmiques, ja que no accepta publicitat ni subvencions, i les vendes estaven baixant. La seva tirada habitual era de 50.000 exemplars.

Com moltes altres persones que s'han acostat a deixar flors o missatges davant la seu de Charlie, al centre de París, només té paraules de reconeixement per a una revista que creu que ha estat fonamental en la defensa de la llibertat a França. "Ells van simbolitzar la resistència davant l'estupidesa, cal dir-ho així de clar, i són insubstituïbles", afirma.

Treballadora de l'educació nacional jubilada, va passar molts anys en una de les institucions acadèmiques més grans d'aquest país (i d'Europa), el College de France, que es remunta al segle XVI i per la qual han passat els grans savis francesos, des de Georges Duby fins a Raymond Aron, Jacqueline de Romilly o Jean-Pierre Vernant. "Sap vostè quina premsa es llegia al College? Le Monde, Charlie Hebdo i Le Canard Enchaîné, que és la seva revista germana. És una publicació filosòfica, capaç de resumir-ho tot en un dibuix. Sempre van ser uns defensors de la França laica, van lluitar pel dret a la blasfèmia. I ara no em puc creure que hagin estat assassinats. Perquè no són irreemplaçables".