Podem aferma la seva primera posició

Canvis en el centredreta i en el centreesquerra, i el PP i el PSOE en són els principals perjudicats, encara que no els únics. Si Podem va agitar les aigües dels electors de tots els partits, per la seva transversalitat, ara Ciutadans, el partit que lidera Albert Rivera, ha irromput impetuosament poques setmanes després d'anunciar que es presentarà a tot Espanya. La pressió de Podem i Ciutadans ha fet baixar els dos grans partits però també Esquerra Unida i UPyD. Aquesta és la situació que descriu l'estudi de Metroscopia sobre intenció de vot fet els dies 7 i 8 de gener. En el clima social d’Espanya s'ha produït una inflexió en la percepció dels ciutadans sobre la situació econòmica que perceben com una mica millor i la millora abastarà el nou any.

No és possible, tot i això, establir una posició categòrica sobre què passarà a cada força política a causa del possible transvasament de vots entre partits, a més de l'abstenció, que segons aquest estudi avui seria del 28,4%. Podem, no obstant això, sí que consolida la seva estabilitat.

Totes les opcions, en tot cas, posen en perill l'estabilitat del bipartidisme representat per PP i PSOE, que haurien de compartir el pastís electoral amb les dues forces noves: Podem i Ciutadans, encara que fins al moment real del vot hi haurà dubtes sobre qui es queda la part més substancial del tauler i, per tant, qui serà la força política dominant.

Les consideracions dels votants sobre el perquè del seu possible vot i on se situen ideològicament demanen prudència, ja que preval l'afany de castigar el bipartidisme i no tant per mèrits del partit al qual tenen intenció de votar. També s'ha de veure si Ciutadans és un fenomen conjuntural. De moment, una mica més de la meitat dels vots estimats vindrien del PP, encara que també recolliria suports dels abstencionistes i de nous votants.

Si a la jornada electoral aquestes intencions ara declarades es traduïssin en vot, UPyD i IU quedarien en les posicions obtingudes en les eleccions del 2011. Tots dos partits van treballar des del principi de la legislatura per trencar el bipartidisme i durant molts mesos les enquestes els recompensaven amb un suport creixent.

Si la marca dels partits tradicionals és feble tampoc hi ha fortalesa en els seus líders. Només el president de Ciutadans, Albert Rivera, obté un saldo positiu, amb un +5. Això ja no passa a Pablo Iglesias, que el novembre passat va ser l'únic dirigent que no va suspendre per la mínima, un +1, però ara registra un saldo de -13 que, entre els seus potencials votants passa a ser de +72; 20 punts per sota dels que obté Rivera entre els seus.

No surt gens ben parat, un mes més, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb un saldo negatiu de -50; el pitjor de tots els líders, malgrat que és de +70 entre els que diuen que el votaran. El saldo negatiu del líder del PSOE, Pedro Sánchez, és de -16 encara que igual que Mariano Rajoy aprova amb un +56 entre els seus potencials votants.

L'absència de reconeixement als caps visibles dels partits tradicionals no és nova, però sí que crida l'atenció la identitat d'alguns trets bàsics dels votants de tots els partits. Són majoria els que actualment tenen feina, els que tenen estudis de segon grau i es defineixen de classe mitjana. A Podem predominen els votants que es declaren ateus o agnòstics —com els d’IU — i la mitjana d’edat és de 43 anys, la més baixa només per darrere de la que té el votant potencial d’UPyD, que és de 40 anys. Té tota la raó el PSOE de sentir-se directament afectat per la presència de Podem, per la propensió de votants anteriors del PSOE a dirigir-se actualment al partit d’Iglesias.

En una escala de posicionament entre l'esquerra i la dreta, que consta d'11 punts, de 0 a 10, tots dos inclosos, en què el 0 correspon a un posicionament d'extrema esquerra i el 10 a un altre d'extrema dreta, perceben Podem en el 2,8. Per tant, més escorat a l'esquerra que on se situen els seus possibles votants. Aquests es col·loquen més a prop dels votants potencials del PSOE (que es posicionen en el 4,2), que del seu nou partit, segons l'anàlisi realitzada per José Pablo Ferrándiz, Investigador Principal de Metroscopia, i Ignacio Urquizu, membre del seminari d'anàlisi política d'aquest institut.

El desig de posar fi al bipartidisme és transversal encara que hi ha una motivació més gran per als votants d'esquerra i moderats.

Això és compatible amb la percepció sobre les dades referides a la situació econòmica i social, en la qual es registra una inflexió moderada. Augmenten els que creuen que aquest nou any els anirà millor que en l'anterior tant a ells com a la seva economia familiar. En general, no es pot parlar d'optimisme sinó de “menys pessimisme” tot i que no és així en el cas de l'atur. Un 63%, enfront del 65% de fa un any, creu que l'atur continuarà igual d'alt, o fins i tot més.