_
_
_
_
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

El califat contra Europa

La millor manera de defensar la llibertat és exercint-la

Lluís Bassets

El califat ja és aquí. Els seus matadors experimentats ja han actuat a Europa perquè ens assabentem dels seus propòsits; el primer i més important, posar fi a la nostra llibertat, la llibertat dels europeus, un bé que només apreciem quan el perdem.

Els seus guerrers han arribat al cor de la llibertat d'expressió, el consell de redacció sencer de Charlie Hebdo, la revista satírica que més ha destacat en la defensa d'aquesta llibertat que necessàriament ha d'arribar als personatges, els símbols i les creences de totes les religions. La llibertat no és divisible i ha d'incloure, necessàriament, el dret a la demolició de religions i mites. Això i no una altra cosa és Europa, i el dia que renunciem a aquesta llibertat, Europa ja no serà Europa, sinó una altra cosa, un territori colonitzat pel fanatisme.

Europa ha de defensar-se dels guerrers del califat. Amb l'Estat de dret, per descomptat. També amb tots els mitjans policials i, si calen, fins i tot militars. Però sempre dins de la llei i del respecte als valors i els principis liberals sobre els quals s'ha construït, amb la defensa a ultrança de la llibertat d'expressió entre els més destacats.

El califat vol posar fi a la llibertat dels europeus i la seva actuació violenta ho busca per dos camins, igualment perversos tots dos. El de la renúncia a la llibertat, mitjançant la imposició de legislacions restrictives a la lliure expressió de les idees, inclòs el dret irrenunciable a la blasfèmia: només les persones tenen honor i dret a defensar-lo als tribunals, no el tenen els déus, els símbols o els mites, siguin cristians o jueus, islàmics o laics. L'altre camí, aparentment a l'altre extrem, és la utilització de mitjans mimetitzats dels terroristes, és a dir, restringir l'Estat de dret i les llibertats polítiques, admetre la tortura i el segrest, amb l'excusa que tot això serveix per combatre millor el terrorisme, com va fer Bush en el seu moment amb el fracàs que tots coneixem.

El futur d'Europa, en contra del que pensa el Front Nacional francès o els alemanys de Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident), depèn de l'arribada d'immigrants en grans proporcions els propers anys, que en bona part seran ciutadans de religió islàmica. Si no som capaços d'integrar i respectar aquests immigrants, Europa desapareixerà.

Ningú com els islamòfobs europeus fan millor el joc al califat, amb el qual coincideixen en la seva idea d'un islam rigorista basat en una lectura literal de l'Alcorà, però han de ser sobretot els mateixos musulmans i els seus representants, així com els governs més significatius, com el turc o el saudita, els qui es distanciïn de manera convincent d'aquesta forma salvatge d'entendre la seva religió.

Els assassins cridaven que havien venjat el profeta i que déu és gran. Quin profeta deu ser el que ells diuen defensar amb la mort a sang freda! Com deu ser aquest déu la grandesa del qual exalten amb les mans tacades de sang! Ningú decent pot deixar de blasfemar contra profetes i déus de tal mena, i això és el que passarà amb més intensitat a partir d'ara.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_