La caiguda del preu del petroli dispara les alarmes

El petroli ha preocupat més sovint, al llarg de la història, per car que per barat. Igual que amb la inflació, que a Europa ha obsessionat normalment per l'alta. Però en l'enèsim capítol d'aquesta llarga crisi, l'efecte als països emergents i exportadors de cru està pesant molt més als mercats, fins i tot a la zona euro, que veu un altre factor que llastrarà els seus preus i penalitzarà grans empreses petrolieres. El cost del barril va continuar ahir fregant els seus mínims dels últims cinc anys i mig, va arribar a quedar per sota dels 51 dòlars a la referència europea, el Brent, i es va col·locar per sota dels 50 a la dels EUA, fins als 48, el West Texas. Els analistes es plantegen aquests dies quines conseqüències tindrà la caiguda sobre l'economia mundial i quin és ara el nivell més baix de l'or negre.

“El més preocupant de la caiguda del petroli és la possibilitat de fallida de països emergents i que a molts inversors els agafi desprevinguts, aquest és la por que està planant pels mercats aquests dies i per això els diners se'n van cap inversions refugi com el dòlar o els bons nord-americans”, apunta l'analista Juan Ignacio Crespo. Entre els països més perjudicats per la caiguda del preu hi ha el Brasil, Veneçuela, Equador o Rússia, que a més suporta les sancions econòmiques pel seu conflicte a Ucraïna.

Crespo veu més conseqüències positives que negatives per a Europa, però alerta del possible contagi: “És bo que baixi el preu de l'energia per a un mercat que ho ha d'importar gairebé tot, tot i que hi ha efectes indirectes negatius, ja que les exportacions a l'Amèrica Llatina en sortiran perjudicades i també les inversions en aquesta regió, on Espanya hi té molts interessos”, apunta.

L'eurozona hauria de trobar un aliat idoni en aquest abaratiment tan agut d'un producte de què és importador net, però la sacsejada a les borses el perjudica i l'efecte depressor en els preus és ara contraproduent amb un nivell d'inflació lluny de l'objectiu oficial, que és proper tot i que inferior al 2%. Els preus de l'eurozona, en canvi, van acabar al novembre amb un lleu increment del 0,3% i la taxa s'apropa a un terreny negatiu.

Les notícies de rècord de producció i exportacions a Rússia i l'Iraq han detonat la baixada d'aquesta setmana. L'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) no ha retallat el seu nivell de producció i ahir, en un discurs llegit pel seu fill, el rei Abdullah, va dir que es mantindrà la seva voluntat, mentre el país rebaixava preus als seus clients europeus. Fins ara, l'Aràbia Saudita ha preferit mantenir la seva quota de mercat que reduir l'oferta per impulsar els preus.

La tendència a la baixa de l'últim any es recolza en la menor demanda (per la debilitat econòmica general) en ple apogeu de l'oferta, amb la nova condició dels Estats Units com a productor gràcies a la tècnica de fractura hidràulica (fracturació hidràulica). La depreciació del cru amenaça fins i tot el boom que han viscut estats rics en aquest tipus de petroli no convencional, com Dakota del Nord o Nou Mèxic, com mostra el fet que el nombre de prospeccions als EUA s'ha reduït per quarta setmana consecutiva.

“La qüestió no és si el mercat es reequilibrarà, sinó quan i a quin preu”, adverteixen els analistes de Citi. El banc d'inversió ha rebaixat la previsió d'on està el límit més baix del preu: aquesta setmana van situar les seves previsions per a 2015 en una mitjana de 63 dòlars, quan l'últim pronòstic era d'uns 83. Crespo creu que pot arribar a tocar els 48 dòlars per després pujar. Als mercats cada vegada s'hi negocien més opcions en nivells de 40 i 50 dòlars i comença a haver-hi activitat, fins i tot en nivells de 20 i 30 dòlars per barril. En el que coincideixen els experts és que el món s'ha topat amb un nou focus d'inestabilitat econòmica.