El secret de la longevitat pot ser en els gens de les balenes

La lògica diu que un animal amb 1.000 vegades més cèl·lules que un humà hauria de tenir més possibilitats de patirmalalties relacionades amb la deterioració cel·lular com el càncer. No obstant això, hi ha una balena que, a més de semblar gairebé immune, és el mamífer que viu més anys. La seqüenciació del genoma d'aquest cetaci podria revelar els secrets de la longevitat.

La balena de Groenlàndia o balena franca àrtica (Balaena mysticetus), pròpia de les gèlides aigües de l'Àrtic és, darrere de la balena blava, un dels mamífers més grans que hi ha al planeta, que pot arribar a pesar 100 tones. Amenaçada d'extinció als anys 80, la prohibició de caçar aquesta espècie li ha donat una segona oportunitat de sobreviure i, als científics, la d'investigar què fa que aquest animal sigui únic.

A més d'enorme, la balena franca àrtica és el mamífer més longeu del que es té constància. Als anys 90, es van descobrir puntes d'ivori clavades al llom de diversos exemplars vius. Els baleners van deixar d'utilitzar aquest material en els arpons i el van substituir pel ferro al segle XIX, així que devien portar-los clavats des de llavors. Més recentment, mitjançant una tècnica de datació química anomenada racemització d'aminoàcids, es va poder estimar l'edat d'un exemplar mascle en uns 215 anys. I un descobriment encara més meravellós: aquests cetacis presenten una baixa incidència de malalties relacionades amb l'edat, com alguns tipus de càncer, afeccions neurodegeneratives o cardiovasculars. Quin és el seu secret?

La balena boreal presenta mutacions i còpies extra de gens relacionats amb el cicle cel·lular

"Aquests animals tenen unes 1.000 vegades més cèl·lules que els humans i, no obstant això, no presenten un risc incrementat de tenir càncer, la qual cosa suggereix l'existència de mecanismes naturals que poden suprimir de forma més efectiva el càncer", diu l'expert en envelliment de la Universitat de Liverpool João Pedro de Magalhães. Aquest portuguès, que ha dedicat tota la seva carrera investigadora a la gerontologia amb el seu projecte Senescence, lidera un equip de científics, entre els quals hi ha investigadors de la Universitat d'Oviedo, que acaba de seqüenciar el genoma de la balena franca àrtica.

En format digital, l'ADN extret de teixits d'una femella de balena de Groenlàndia de 51 anys amb tot just ocupa espai per omplir un DVD però, segons expliquen els investigadors a Cell Reports, en determinats gens relacionats amb el càncer i l'envelliment cel·lular, aquests cetacis presenten mutacions absents en altres espècies. La velocitat del metabolisme cel·lular influeix, per exemple, en l'envelliment. Així, se sap que les cèl·lules dels cetacis presenten una ràtio metabòlica menor que en altres mamífers més petits. Els investigadors van comprovar que, en el cas de la balena de Groenlàndia, apareixen canvis al gen UCP1, que intervé en la termoregulació, la qual cosa podria explicar aquestes diferències metabòliques.

"En realitat, ens centrem en els canvis subtils que no pas en la detecció de gens completament nous. Simplificant, busquem gens coneguts que presentin canvis en la balena de Groenlàndia que no es donin en altres mamífers. Els dos tipus principals de canvis que ens interessaven eren mutacions específiques d'aquesta balena i el nombre de còpies d'un gen determinat", explica en un correu l'investigador portuguès.

Per completar el treball, els investigadors també van prendre mostres de teixits de diverses parts del cos, com cerebel, cor, ronyó o fetge, de dos mascles adults. En aquest cas, van seqüenciar l'àcid ribonucleic (ARN) que transcriu la informació genètica de l'ADN per sintetitzar les proteïnes.

Van descobrir canvis en proteïnes com les denominades PCNA i ERCC1 relacionades amb el cicle vital de la cèl·lula, la reparació de l'ADN i el càncer. "Al meu parer, això indicaria l'existència de mecanismes de reparació de l'ADN i una regulació del cicle cel·lular millorada que evitaria l'acumulació de danys a l'ADN al llarg de la vida, promovent així resistència a les malalties relacionades amb l'edat com el càncer i la longevitat", suggereix De Magalhães. Però, com ell mateix s'encarrega d'aclarir, encara hi ha molta feina per fer fins que la seva opinió es converteixi en fets.

Els investigadors han creat una base de dades oberta a tota la ciència amb els gens de la balena boreal

Part d'aquesta feina ja l'han fet ells. Van comparar els seus resultats amb la informació genètica d'altres espècies com dofins, vaques o el rorqual d'aleta blanca. Aquesta és la cosina més propera de la franca àrtica, però pesa una desena part i amb prou feines arriba als 50 anys d'edat. També van revisar les seves investigacions anteriors amb un petit animal que fa anys que intriga els científics per la seva resistència gairebé increïble al càncer, com és la rata excavadora glabra.

"Sorprenentment, en la nostra anàlisi no trobem res en comú amb els que hem trobat en altres espècies longeves, com les ratapinyades o la rata excavadora glabra", reconeix l'investigador portuguès. "Algunes rutes poden ser comunes en les espècies de llarga vida, com la resposta al dany en l'ADN, però els gens específics sembla que són diferents. Crec que les diferents espècies poden tenir estratègies també diferents per tenir una vida llarga. Si descobrim l'estratègia utilitzada per la balena de Groenlàndia, l'única espècie seqüenciada que viu més que els humans, podríem, a llarg termini, ser capaços d'aplicar aquestes troballes als humans i així lluitar amb les malalties de l'envelliment", afegeix.

Per accelerar aquest somni, els investigadors han fet públics els seus resultats, bolcant totes les dades en un web, i oferint així a la comunitat científica la possibilitat d'esbrinar tots els secrets que encara amaga la balena franca àrtica.