Govern espanyol i PP confien que l’‘efecte Grècia’ perjudiqui Iglesias

Ningú al Govern central i al PP dubta que la situació a Grècia tindrà conseqüències en la política espanyola. Les eleccions en aquest país marcaran l'inici del curs polític. Tot Europa està inquieta pel que pugui passar a Atenes, però tant l'Executiu central com el partit que el sustenta miren de veure-hi el costat positiu per a ells i creuen que la més que probable victòria de Syriza, al contrari del que pugui semblar, perjudicarà molt Podem.

La irrupció de Syriza i les seves similituds amb el partit de Pablo Iglesias centren els comentaris polítics del PP, fins i tot, des d'abans que s'anunciés que Grècia aniria a eleccions el 25 de gener. I l'anàlisi més estesa, segons coincideixen diversos ministres i dirigents consultats, és que Podem no se'n beneficiarà, per dos motius: primer, perquè la inestabilitat que es produirà a Grècia si no guanya el soci de Mariano Rajoy, Andonis Samaràs, segons estima el Govern, espantarà molts votants potencials de Podem que són moderats —vénen del PSOE o fins i tot del PP— i veuran les dificultats que provoca un govern no volgut pels grans poders europeus. Però, sobretot, assenyalen aquests dirigents consultats, Grècia servirà diàriament com a mirall de les dificultats de complir les promeses de trencar amb la política d'austeritat o renegociar el deute. Cada dia del Govern de Syriza demostrarà, assenyalen, que no hi ha gairebé marge de negociació amb Brussel·les i Atenes haurà d'atenir-se a les exigències de la Comissión Europea o sortir de l'euro, situació que ningú desitja.

“Sortir de l'euro suposaria una nova caiguda del 20% del PIB a Grècia [que és el que ja ha patit], Syriza haurà de negociar i es veurà que una cosa és criticar i una altra governar, això no serà gens bo per a Podem”, assenyala un ministre. L'Executiu recorda que Syriza necessitarà finançament per pagar els funcionaris, mantenir els hospitals i les escoles, i aquests diners només arribaran amb condicions, per la qual cosa no tindrà marge.

El mateix Rajoy, en conversa informal amb periodistes durant la copa de Nadal, es va mostrar convençut que “Syriza, si guanya, haurà de pactar. No podrà mantenir tot el que està prometent, no el deixaran, a veure si es creuen que ells podran fer el que uns altres no han pogut”, va explicar.

En públic, el Govern central defensa que ha pres les mesures d'austeritat per convicció. Però en privat molts ministres reconeixen que Brussel·les, i sobretot Alemanya, no han donat marge a cap país, tampoc a Espanya, i no l'hi donaran a Grècia.

Altres membres de l'Executiu central expliquen a més que el Govern i el PP podrien recordar que la reestructuració del deute grec també perjudica Espanya. Dels 210.000 milions d'euros que ha suposat fins ara el rescat grec —i després de les eleccions se'n negociarà un paquet nou de 50.000 milions—, 26.000 els ha posat Espanya, per la qual cosa qualsevol quitació afectaria les finances espanyoles.

Podem, Syriza i el debat de la renegociació del deute estan tan presents a les anàlisis de l'Executiu que, fins i tot, van influir en l'última gran batalla interna entre els ministres d'Hisenda i Economia, Cristóbal Montoro i Luis de Guindos. Montoro volia una condonació del 10% del deute de les comunitats. Guindos s'hi va negar. Al final es va optar per la fórmula de perdonar només els interessos. De fons bategava la incongruència de criticar Syriza i Podem per plantejar reestructuracions del deute mentre a Espanya se'n feia una d'interna.