Final sense bellesa de la reina del bisturí

De màxim exponent d'un fenomen sociològic, coronada per una reeixida estrena borsària, a un final abrupte i obscurantista. La polèmica travessa els 35 anys d'història empresarial de Corporación Dermoestética. També ara, quan ultima el tancament.

Dedicada a “acostar la salut, el benestar i la bellesa a tota la societat”, l'empresa valenciana va cavalcar l'onada de desenvolupament que es va viure a Espanya entre la Transició i l'esclat de l'última crisi. Va saber capitalitzar millor que ningú el nou costum de passar pel quiròfan per raons estètiques, avivat per rendes cada vegada més altes. Però, com va passar amb l'ascens, els canvis en l'entorn socioeconòmic han resultat determinants per a la companyia. A mitjans de desembre passat es confirmava que el gegant s'havia declarat en preconcurs de creditors i preparava un ERO d'extinció.

Parlar de Corporación Dermoestética és parlar del seu fundador i president, José María Suescun Verdugo. Nascut a Aranjuez (Madrid) encara que establert a València, va entrar en l'imaginari col·lectiu el dia de l'entrada a Borsa de l'empresa, el 13 de juliol del 2005. Allà es va fer envoltar de 50 noies amb còfia, faldilla curta i fonendoscopi sobre el pit escotat. Per descomptat, no eren infermeres, sinó models. Els col·lectius representatius del gremi i els moviments feministes es van indignar a parts iguals.

Però a aquella època res semblava capaç de parar l'empresa, ja present a Portugal, el Regne Unit i Itàlia. En 15 dies el seu valor es va revaloritzar un 21%, la millor estrena a Borsa des de la protagonitzada per Inditex, el 2001.

Suescun va començar la seva carrera al sector estètic com a director comercial en una empresa alemanya de centres capil·lars. Allà va comprendre aviat el potencial de les classes urbanes cada cop amb més diners. “Es van ajuntar diversos fenòmens”, exposa Enrique Cantón, doctor en Psicologia de la Universitat de València i expert en coaching, “la necessitat que tenim tots de mostrar-nos competents davant els altres es va intensificar per l'obertura a nous valors, en què prenia molta més preeminència la imatge personal, i per la definitiva irrupció de la cultura audiovisual”.

Publicitat i denúncies

Però davant del flamant discurs publicitari de l'empresa, s'anaven colant als titulars denúncies contra l'empresa. Potser les habituals en un ens amb tal volum d'activitat (Suescun es vanagloriaba de ser el principal demandant de pròtesis mamàries d'Europa), tot i que molestes fins al punt que va haver de silenciar per via judicial un lloc web en què antics pacients explicaven casos de suposades males pràctiques mèdiques.

El seu recorregut a la Borsa va ser accidentat, i va acabar amb una OPA d'exclusió al començament del 2013 duta a terme pel mateix Suescun. Corporación Dermoestética va abandonar l'Ibex 35 amb les seves accions a 33 cèntims, una xifra bastant allunyada dels 9,1 euros que es van començar pagant. El valor real de la companyia sempre va ser motiu de controvèrsia. El 2008 havia venut al Grupo 3i el 100% de la seva filial britànica, amb 17 clíniques, per 174,5 milions de lliures (223 milions d'euros). A la primavera d'aquell mateix any li va tocar el torn al negoci d'Itàlia, que amb prou feines aportava el 4% de la facturació total.

Una dècada després d'aquella masclista entrada al parquet, el grup, amb 43 clíniques a Espanya i Portugal, acumula un deute a curt termini de 15,5 milions, amb una facturació a la baixa (23 milions, sis menys que el 2012). El digital Valenciaplaza.com va revelar que Suescun havia confirmat ja a escala interna la decisió de tancar tots els centres i acomiadar els 340 treballadors, 200 d'ells metges especialistes.

Tant pacients com treballadors ja s'estan agrupant entorn del bufet valencià Hernández Abogados per defensar els seus interessos. I molts clients tenen operacions pendents, o parts del seu tractament per fer. Com era previsible, el gegant valencià tindrà un comiat agitat.