José Mota: “L’humor se sustenta en les nostres pròpies misèries”

Per José Mota (Montiel, Ciudad Real, 1965) és complicat caminar pel carrer sense que el parin cada deu passes, especialment aquests primers dies de l'any. Les felicitacions i peticions de fotos són constants, reflex del gran acolliment que ha tingut Un país de cuento, el programa especial que La 1 va emetre la Nit de Cap d'Any i que va ser líder d'audiència a la seva franja (3.337.000 i un 28,6% de quota de pantalla). Amb els contes com a columna vertebral, Mota traslladava la seva visió del que havia passat el 2014 valent-se d'alguns dels personatges que van marcar l'any. A cada felicitació dels vianants, respon amb un sincer agraïment. “És increïble la reacció que hi ha hagut, millor fins i tot que altres anys”. A pesar que, entre trucades i enregistraments, el seu temps lliure escasseja, no dubta a desplaçar-se a Alcalá de Henares (Madrid), lloc de residència d'aquesta periodista, per realitzar aquesta entrevista, un gest inusual en entrevistats.

Pablo Iglesias, Jordi Évole, el rei Felip VI... Els protagonistes de l'any no van faltar a l'especial que acomiadava l'any a La 1. Són també els tres personatges que Mota destaca com aquells amb què ha gaudit més d'un programa que es va preparar durant quatre mesos i pel qual confessa que no ha tingut cap limitació per part de TVE. “He gaudit d'absoluta llibertat. He fet el programa que volia fer. Però això ha estat així amb els diferents directius amb què he estat a TVE, on fa 24 anys que hi sóc”, assegura taxatiu.

Quina és la clau d'aquesta llibertat? Com es fa crítica social i política sense que ningú s'ofengui? El secret, assegura, és a les formes. “Sempre, de manera conscient, he intentat ser com més respectuós millor amb els altres. Puc fer una valoració d'una gestió pública d'algú, però mai faré un judici personal. Les formes i el com són tan importants o més que el què”, insisteix. “És important que la gent percebi el respecte en la profunditat del missatge”, afegeix. Per preparar les seves imitacions es val, sobretot, dels gestos del personatge i les característiques que queden a la memòria col·lectiva i del “reservori del subconscient”. Així va preparar la seva paròdia de Pablo Iglesias i Jordi Évole, dues de les més comentades i celebrades i de les quals confessa la seva especial dificultat. “No em passo hores davant d'enregistraments. Veig vídeos sobretot a YouTube, i es va quedant informació emmagatzemada que després surt”, explica sobre el seu procés de creació.

Un dels temes que va tractar en l'especial és el de la desocupació, que per Mota és “la principal xacra que té Espanya”. Però no tot en el panorama nacional és de color negre. “Jo percebo en la gent que hi ha gana d'abraçar-se, però crec que fallen els mecanismes perquè aquesta abraçada es produeixi”. D'aquesta manera resumeix la seva percepció de la societat actual un home pel qual l'humor “se sustenta en les nostres pròpies misèries. Quan rasques una mica en l'ésser humà, trobes aquestes misèries. I és necessari riure-se'n, perquè si no, explotaríem. Necessitem explotar cap a fora, no per dins”.

L'especial de la Nit de Cap d'Any ha suposat el retorn del còmic manxec a TVE després del seu pas per Telecinco. “En tornar he trobat en els companys un anhel que TVE torni a brillar com va brillar. Tant de bo torni a tenir la força i representativitat que ha tingut sempre”. A més del seu retrobament amb la pública, el programa també ha reunit les dues parts de Cruz y Raya. “He estat encantat de tornar a treballar amb el Juan [Muñoz], hem tornat a reviure la substància de quan havíem de parar l'enregistrament perquè ens moríem de riure”, recorda.

Ara, a aquest particular “cronista de l'entorn”, com es defineix en un moment de la conversa, li toca mirar cap al 2015. “Espero que sigui l'any del restabliment d'aquesta classe mitjana que emmalalteix. És un dels pilars d'una societat equilibrada”, afegeix després d'aprofitar per destacar el bon estat de la ficció televisiva nacional (“la televisió és ara clarament millor i clarament pitjor”). En el seu cas, el 2015 arriba carregat de projectes, des del programa d'esquetxos que emetrà els divendres TVE fins a una sèrie de ficció que prepara també a la cadena pública, passant per la seva tornada al cinema en un projecte amb el director Pedro Luis Barbero (Tuno negro).

“No volia interrompre però ets fenomenal. Segur que t'ho diu tothom, però no volia deixar passar l'oportunitat”. Una senyora irromp a l'entrevista. Mentrestant, José Mota continua somrient i donant les gràcies.