El papa Francesc ja té a punt l’encíclica sobre ecologia

De la mateixa manera que va triar l'illa de Lampedusa i el drama de la immigració per convertir el seu primer viatge apostòlic en un al·legat contra la “globalització de la indiferència”, el papa Francesc ha volgut que la seva primera encíclica pròpia –l'anterior havia estat escrita majoritàriament per Benet XVI– es converteixi en una defensa apassionada de l'ecologia. Segons fonts del Vaticà, l'encíclica en la qual Jorge Mario Bergoglio i un significatiu grup d'assessors –entre els quals destaquen el cardenal ghanès Peter Turkson i els teòlegs argentins Carlos María Galli i Víctor Manuel Fernández– treballen des de la tardor del 2013 ja està pràcticament a punt i fins i tot podria publicar-se al llarg del mes de gener. El Papa mai ha amagat la seva enorme preocupació davant del que considera un dels desafiaments més importants de la humanitat: “la custòdia de la creació i l'ecologia”.

Ja no queda cap dubte que el jesuïta Bergoglio, s'esperés ser escollit Papa després de la renúncia de Joseph Ratzinger o no, tenia molt clar des del primer dia el seu projecte d'Església. No només perquè els primers desplaçaments que ell va escollir –les illes de Lampedusa i Cerdenya– volguessin escenificar el viatge cap a les perifèries de la immigració i l'atur, sinó perquè ja en la primera missa d'inauguració del pontificat, el 19 de març del 2013, va subratllar la importància de “custodiar la naturalesa”. Va dir llavors que Francesc d'Assís, en el nom i missatge del qual vol inspirar el seu papat, representa el model de vida auster, respectuós amb la creació, tan llunyà a l'actual “cultura del descart”, per culpa de la qual en uns països es malbaraten de forma capritxosa aliments i recursos naturals mentre en altres latituds milions de persones moren de gana. Només cuidant la naturalesa, va advertir el Papa, és possible també “custodiar la gent, preocupar-se per tothom, especialment pels nens, la gent gran, els més fràgils”.

Han estat moltes des d'aquell dia les referències de Francesc a la protecció de la naturalesa, tant en els seus viatges com en les audiències a la plaça de Sant Pere. El mes de maig passat, davant d'uns 100.000 pelegrins arribats de tot el món, Bergoglio va advertir: “La naturalesa no és una propietat de la qual puguem abusar al nostre gust, ni encara menys és la propietat d'uns quants, sinó un do de tothom que hem de custodiar. Si destruïm la creació, la creació ens destruirà a nosaltres. No ho oblideu mai!”. El Papa ha tret a col·lació en diverses ocasions una dita popular: “Déu perdona sempre; els homes, de vegades; la naturalesa, mai”. I, el mes de juliol passat, va declarar: “Estem destruint la Creació. Matem la naturalesa sense adonar-nos que ens estem quedant amb un desert, no amb un jardí”. El Pontífex va admetre que estava escrivint una encíclica que podria titular-se L'ecologia de la humanitat.

Tot i que per persones interposades, al Vaticà es va saber de seguida que Jorge Mario Bergoglio havia decidit que la primera encíclica escrita per ell –l'anterior, La llum de la fe, publicada el juliol del 2013, pertanyia majoritàriament a Ratzinger– se centrés en la relació de l'home amb la naturalesa. Al febrer, monsenyor Federico Lombardi, portaveu de la Santa Seu, va confirmar que el Papa així l'hi havia comentat al president francès Francois Hollande i diferents personalitats del món religiós –entre les quals el bisbe austríac Erwin Kräutler, missioner des de fa 50 anys a l'Amazònia brasilera, o Encarnación del Pozo, la ministra general de l'Orde Franciscà Seglar– han assegurat que el Papa els ha consultat de cara a la redacció de la seva circular a l'orbe catòlic. Però la veritat és que el nucli central de l'encíclica s'ha escrit entre Roma i Buenos Aires.

El Papa ha volgut que la part doctrinal sigui sustentada pels dos màxims responsables del Pontífex Consell per a la Justícia i la Pau, el seu president, el cardenal ghanès Peter Turkson, de 66 anys, i el seu secretari, el bisbe italià Mario Toso, de 64 anys, un prestigiós expert en teologia i filosofia, encara que “massa progressista” per alguns conciliàbuls vaticans. La part expositiva també ha estat redactada per dues de les persones més properes a Bergoglio: l'arquebisbe Víctor Manuel Fernández, rector de la Pontifícia Universitat Catòlica Argentina (UCA), i el sacerdot Carlos María Galli, doctor en Teologia per la UCA. Segons una font coneixedora de l'encíclica, serà “una altra bomba mediàtica” al més pur estil de Bergoglio. És a dir, augmentarà el consens mundial entorn de la seva autoritat moral mentre els sectors més tradicionalistes del Vaticà continuaran veient-lo amb cert desconcert.