Com ens afecta la caiguda de la prima de risc?

La crisi econòmica espanyola va entrar en una nova dimensió quan a mitjan 2011, però sobretot el 2012, un concepte financer reservat a inversors i analistes va començar a aparèixer en les converses dels mercats –però no en les d'accions o bons–, sinó dels mercats de la carn i les verdures: la prima de risc. Els nens preguntaven què era, als jubilats aliens al món econòmic els inquietava i alguns acudits es van multiplicar. La mala situació d'aquesta prima es feia servir com a arma llancívola entre polítics i ara es mostra com un triomf.

El 2 de gener del 2015 ha arribat a baixar dels simbòlics 100 punts bàsics per primera vegada en quatre anys i mig. I què? Què diantre és això de la prima de risc i per què ens afecta?

1. La prima és el diferencial amb la sacrosanta Alemanya. La inversió refugi per excel·lència és el deute públic alemany perquè se'l considera el més fiable. Com menys risc, menys rendibilitat, i això implica que els inversors es conformen amb menys interessos quan compren títols de bons alemanys en el mercat secundari (el dels títols ja emesos en el seu moment pels tresors públics de cada país). Aquest 2 de gener, per exemple, el bund alemany a 10 anys ha arribat a pagar una rendibilitat del 0,548%. La diferència entre aquest interès i el que paga un altre país europeu és la joiosa prima de risc. Com que el bo espanyol a 10 anys està pagant l'1,532%, la diferència, és a dir, la prima de risc, s'ha situat en els 97 punts bàsics (0,97 punts percentuals). La prima es tradueix en sobrecost de finançament respecte de la gran referència: Alemanya.

2. Però resulta que no sempre hem pagat més que els alemanys. Sí, la prima ha arribat a ser negativa. L'escala de la prima de risc arrenca amb la crisi, el 2008, però fins llavors l'interès exigit a bons espanyols i alemanys era molt similar i fa 10 anys els germans pagaven fins i tot una mica més que els espanyols, així que la prima de risc era negativa: el 25 de novembre del 2004 va acabar en els -5,9 punts bàsics (-0,059 punts percentuals). Llavors, Espanya encara anava a cavall de la tremenda bombolla immobiliària –el mal anomenat miracle econòmic espanyol– i les agències de qualificació de riscos li donaven la màxima nota de solvència, la triple A, quan en el pitjor moment de la crisi vam fregar la categoria de bo escombraries. La prima de risc o diferencial ha arribat a tancar en 638 punts bàsics (24 de juliol del 2012), més de sis vegades la d'ara.

3. Genial, però en què ens afecta? El cost dels bons espanyols serveix de referència per fixar els interessos que les empreses paguen per finançar-se. Cada vegada que baixa la prima de risc i la rendibilitat exigida als bons espanyols disminueix, les grans empreses sobretot es freguen les mans perquè el seu finançament també se suavitza, especialment quan busquen recursos a través de l'emissió de bons. Normalment, les companyies paguen un sobrecost sobre els interessos que paga un títol del Tresor Públic (la seva pròpia prima de risc), encara que grans firmes com Gas Natural, BBVA o Telefónica van aconseguir col·locar deute entre els inversors a uns interessos més baixos que l'Estat a principis del 2013.

4. A les famílies els arriba després... en teoria. És, en teoria, la segona fase de la millora, però l'efecte arriba molt més tard i de forma molt més progressiva. A Espanya la millora dels mercats va començar a mitjan 2012 i l'aixeta del crèdit s'ha començat a obrir ara tímidament. La prima de risc també té un efecte en el finançament dels bancs, quan emeten bons, i si les entitats financeres aconsegueixen diners prestats de manera més econòmica, també poden prestar-ne a més bon preu perquè les empreses inverteixin i les llars consumeixin. La teoria funciona a mitges, ja que el Banc Central Europeu (BCE) fa anys que facilita crèdit barat als bancs europeus, que han obert poc l'aixeta de crèdit a Espanya.

5. Les arques públiques sí que se'n beneficien. Per començar, com que la baixada de la prima de risc sol anar lligada a l'abaratiment del finançament, implica que l'Estat paga menys per finançar-se i això afavoreix que el Govern pugui utilitzar aquest estalvi en interessos en inversions públiques més productives que la càrrega financera. Per exemple, l'interès mitjà de tots els bons i lletres en circulació va baixar al novembre al 3,46%, el mínim en gairebé 150 anys, davant del 3,73% de l'any anterior. Això suposa un estalvi en termes relatius, però no en la factura total dels interessos, perquè el volum total del deute creix i ja supera el bilió d'euros.

6. I com més baixa la prima, més creix l'economia? Si no hi actuen factors extraordinaris, en teoria unes condicions de finançament millors per a empreses i Estat dinamitza la inversió i, per tant, el creixement. Hi ha fins i tot alguns càlculs sobre aquest tema. Per exemple, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir en el seu moment que una rebaixa de la prima de risc de 100 punts bàsics (un punt percentual) es tradueix en mig punt a l'alça de PIB.

7. Retroalimenta la confiança inversora a Espanya. Que la prima de risc baixi per a Espanya reflecteix que els inversors confien més en aquest valor del seu deute i això es retroalimenta: encara que hi ha un perfil d'inversor més especulatiu que busca posar els diners en títols de més risc, però més rendibles, un altre fons de perfil conservador vol aquest tipus de deute més fiable. És un termòmetre de la fiabilitat d'un país com a pagador. A més, el mateix augment de la demanda afavoreix la dinàmica: si pugen les compres, puja el preu del bo (és a dir, que paga menys interessos) i per tant baixa la prima de risc.