El fiscal demana presó per a Alavedra i Prenafeta pel ‘cas Pretòria’

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat aquest dilluns una pena de sis anys i deu mesos de presó per a Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, homes de la màxima confiança personal i política de l'expresident català Jordi Pujol, per tràfic d'influències i blanqueig de capitals en l'operació Pretòria, la trama de corrupció urbanística destapada el 2009 a l'àrea metropolitana de Barcelona. En un escrit de 71 pàgines, el ministeri públic acusa també, entre d'altres, l'exparlamentari autonòmic del PSC Luis Andrés García Sáez, Luigi, i l'exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet Bartolomé Muñoz. Per al primer, considerat el conseguidor i líder de la trama, el fiscal sol·licita una pena de vuit anys de presó per tres delictes de tràfic d'influències i blanqueig continuat, mentre que per a l'exregidor reclama sis anys i deu mesos de presó per dos delictes de suborn. El fiscal demana també penes de presó per als altres set processats en l'operació, gairebé tots ells empresaris i testaferros dels principals imputats. El ministeri públic reclama als acusats el pagament de multes i decomisos per valor de 93,71 milions d'euros.

La Fiscalia reclama el comís dels guanys il·lícits suposadament obtinguts pels imputats en les tres grans operacions urbanístiques amb sòl públic que es van investigar en aquest cas, a Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. L'exdiputat autonòmic García Sáez va intervenir per comprar els terrenys municipals, obtenir-ne la requalificació urbanística i vendre'ls posteriorment amb un sobrepreu. Segons el fiscal, Alavedra va obtenir uns guanys il·lícits de 3,24 milions, i Prenafeta, de 5,83 milions. Per la seva banda, Luigi va obtenir amb aquestes operacions irregulars 5,8 milions d'euros i l'exalcalde de Santa Coloma va guanyar 1,2 milions d'euros, segons el fiscal.

El ministeri públic sosté que Luigi, diputat autonòmic entre el 1980 i el 1988, va exercir un “paper fonamental” en la trama corrupta com a “conseguidor o facilitador i intermediari”. Segons l'escrit, era “notòria la relació i influència que exercia sobre els càrrecs públics integrants dels òrgans decisoris de les adjudicacions públiques”. A més, els empresaris donaven com un “fet assumit” que “per ser adjudicataris, havien de tenir l'autorització mediata de Luis Andrés García”.

Segons el fiscal, Luigi mantenia amb qui va ser alcalde de Santa Coloma entre el 1995 i el 2009, Bartolomé Muñoz, “una relació personal i professional tan fluïda i intensa que, de facto, era Luis Andrés García qui dirigia i prenia moltes de les decisions urbanístiques d'aquell Ajuntament”. La relació estreta s'ampliava al llavors regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco, que, segons afirma el fiscal, “va contribuir eficaçment, gràcies a la pressió que des de la seva posició de jerarquia va exercir sobre diferents tècnics municipals que van intervenir en l'adjudicació pública realitzada en l'anomenada operació Pallaresa, en la comissió de les múltiples irregularitats administratives”.

Sobre Prenafeta, secretari de la Presidència de la Generalitat entre el 1980 i el 1990, i Alavedra, conseller d'Economia des del 1990 fins al 1997, el fiscal sosté que van exercir “un paper rellevant en l'activitat delictiva desplegada als municipis de Sant Andreu de Llavaneras i Badalona”. El fiscal recorda que tots dos mantenien “una estreta relació personal” amb el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i que tots dos, “sabedors de la facilitat amb la qual es movia Luis Andrés García en aquests municipis i de l'ascendent influència que també exercien sobre determinats càrrecs públics de Catalunya”, s'hi van concertar per influir en els temps del desenvolupament urbanístic i les adjudicacions de terrenys. Això els va permetre “rebre comissions il·lícites procedents dels empresaris que, gràcies a les seves influències, van aconseguir les adjudicacions en aquests municipis”.

Tant Luigi com Prenafeta i Alavedra van ocultar els seus ingressos il·lícits, segons el fiscal, “servint-se principalment d'un complex entramat societari, així com de diversos comptes bancaris oberts en entitats situades en territoris off shore”.