Ritme lent

Els temps de la justícia no són els temps de la política. Ja ho sabíem, però Eduardo Torres-Dulce ho va voler recordar els dies previs a la seva dimissió, just després del 9-N, enmig del tumult i de les empentes que el van conduir a llançar la tovallola.

La política exigeix actuacions dràstiques i definitives. Alicia Sánchez-Camacho les reclamava l'endemà del polèmic procés participatiu. Però els fiscals i els jutges es prenen el seu temps. Per consultar i debatre, per matisar el que la majoria dels mortals voldria resoldre d'un cop de ploma i en ocasions de forma partidista i fins i tot sectària.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès les querelles i les denúncies contra Artur Mas, però, primer matís, ho ha fet per majoria i després de quatre llargues hores de deliberació, tot i que l'autèntica notícia hauria estat la inadmissió de totes les denúncies i querelles presentades per particulars, entitats i la mateixa Fiscalia de l'Estat. La interlocutòria d'admissió, per a desesperació dels precipitats, no estarà redactada fins després de Reis, quan hauran passat dos mesos des dels fets suposadament delictius. El Tribunal, pas a pas, no cita a declarar el president, almenys encara. Recordem, també, que els fiscals catalans ja no es van mostrar partidaris ni tan sols de formular la querella contra Mas.

Tot passa en un dia que quedarà marcat en la història d'aquest país perquè per primera vegada una germana de rei i filla de rei, una infanta d'Espanya, és citada per un tribunal perquè s'assegui al banc dels acusats per respondre com a cooperadora necessària per dos delictes de frau fiscal. Artur Mas i la seva vicepresidenta, Joana Ortega, aquesta del partit Unió Democràtica, de tèbia militància sobiranista, en canvi, seran investigats per ordre del tribunal per si han comès un delicte de desobediència a la resolució del Constitucional que anul·lava el polèmic procés participatiu després d'haver anul·lat la consulta mateixa.

L’única coincidència entre els dos casos és la personalitat d’un querellant: Manos Limpias

Res en comú entre els dos casos, tret de la data i la personalitat d'un dels querellants, un habitual de totes les querelles com és el pseudosindicat ultra Manos Limpias. Pel que fa al moment, no té res d'estrany la coincidència en una vida política tan judicialitzada com és l'espanyola, sobretot sota el comandament del PP, i sotmesa a la forta trepidació desmoralitzadora provocada per la metàstasi d'una corrupció que arriba a totes les institucions, inclosa la família reial.

L'admissió de la querella contra Artur Mas també coincideix amb la compareixença en la comissió del Parlament sobre el cas Pujol de qui va ser fiscal de l'escàndol Banca Catalana, José María Mena, algú que precisament va veure inadmesa el 1986 la seva petició de processament del llavors president de la Generalitat per un ple de l'Audiència Provincial de Barcelona format per 33 magistrats. Aquesta coincidència ens recorda que Mas és el segon president català de l'actual democràcia investigat, i si escau no per un presumpte delicte econòmic, sinó per un altre de directament polític, tot un regal de Nadal en el moment en què el procés sobiranista semblava que perdia embranzida.