La Zarzuela confia que la Infanta renunciï als drets successoris

La Casa del Rei va insistir ahir, dilluns, en el seu “absolut respecte a la independència judicial” i en què la decisió de la Infanta de renunciar als drets és només “seva”. No la pressionaran, però la renúncia, aquest gest simbòlic de conseqüències pràctiques insignificants —és la sisena en la línia de successió al tron i la seva renúncia no afectaria els fills, que pujarien un lloc en l'escalafó—, seria més que benvingut a la Zarzuela. La institució vol deixar anar llast, desfer-se del cas Nóos, o, com ho va definir la mà dreta de Joan Carles I, Rafael Spottorno, del “martiri”. Però Cristina de Borbó, que sempre ha entès l'estratègia d'aïllament de la Casa del Rei com una condemna per endavant, s'ha resistit fins al final.

La Zarzuela ha disposat tots els tallafocs que se li han ocorregut per intentar protegir el rei Joan Carles, primer, i el rei Felip, ara, de l'erosió del cas Nóos. L'equip de Spottorno va apartar la Infanta de la vida oficial de la família reial l'octubre del 2011 i es va esborrar tot rastre d'Urdangarin de la web de la Casa. Felip VI va prorrogar aquesta estratègia d'aïllament i no va convidar la seva germana a participar en el dia més important de la seva vida: la seva proclamació com a rei. Cristina no estava aquell 19 de juny a la tribuna del Congrés, amb la seva mare i la seva germana. Tampoc en la multitudinària recepció posterior al Palau Reial. Però sí que va estar present, de manera indirecta, en les primeres paraules de Felip com a monarca, quan, sense citar-la, va prometre encarnar “una monarquia renovada”, “íntegra, honesta i transparent”.

Des de la proclamació de Felip VI, Cristina ja no forma part de la família reial. Ara té l'estatus de família del Rei, però, fora de la Zarzuela, aquesta distinció —que implica que no participa en actes oficials ni rep per tant, diners públics per això— és poc més que un tecnicisme. La situació judicial de la Infanta segueix condicionant l'agenda de la Casa del Rei. Feia amb prou feines una setmana que Felip VI estava en el tron quan el jutge Castro va demanar el processament de la seva germana, el 25 de juny passat. I, tot just 15 dies quan, en el seu discurs de lliurament dels premis Príncep d'Astúries va admetre que “la societat necessita referències morals a les quals admirar i respectar”, l'Audiència de Palma va confirmar la imputació de Cristina per frau fiscal.

Gairebé totes les mesures que ha pres Felip de Borbó en els seus primers sis mesos de regnat tenen a veure amb la determinació de desfer-se d'aquest llast. Per això, per exemple, va prohibir als membres de la família reial dedicar-se a negocis privats. La seva germana ja no forma part d'aquest nucli, però el Rei volia llançar el missatge que no es repetiran els errors del passat.

La Infanta està “sorpresa”, segons el seu advocat, Miquel Roca, que aquest dilluns va qualificar la decisió del jutge Castro de “greu i excepcional”. Però també està sola. La Zarzuela no mostrarà ara la seva “sorpresa” o el seu suport al fiscal Pedro Horrach, com sí que va fer l'abril del 2013, en unes declaracions que es van interpretar com una ingerència, i que el mateix Felip, encara príncep, va corregir l'endemà aprofitant un acte amb jutges a Barcelona: “Els membres de la carrera judicial sou mereixedors de la confiança més gran”, va dir.

El nou Monarca ha repetit en nombroses ocasions la necessitat que la Corona es mogui per un llistó ètic superior i sigui exemplar. Els partits polítics han promès apartar d'un càrrec qualsevol membre al qual s'hagi obert judici oral. Exactament la mateixa posició en què es troba ara la Infanta. Felip VI necessita aquest gest de la seva germana per donar credibilitat a la seva promesa.