Cap a un replegament militar a Cuba

Després de 56 anys en peu de guerra, l'onada expansiva de la normalització entre Cuba i els Estats Units pot modificar l'organigrama i el perfil del poder revolucionari, la cúspide dels quals ocupen Raúl Castro, els comandants de Sierra Maestra i un grup de generals, tots membres del buró polític i del comitè central del Partit Comunista de Cuba (PCC). Fidel Castro segueix aquí, icònic, però en xandall. Si l'acostament binacional progressa, l'aprofundiment dels intercanvis, els viatges, els turistes, i l'estrenyiment de les relacions polítiques i econòmiques poden conduir a un canvi en la correlació de forces en l'equip al comandament, és a dir, a la progressiva entrada de civils en importants despatxos. Fins ara els militars exerceixen les funcions executives estratègiques. La influència de tecnòcrates i paisans és limitada.

La síndrome de lloc assetjat, la mobilització permanent de totes les instàncies civils i militars en defensa de la sobirania nacional, va frenar l'accés de qualificats professionals al sanedrí de la plaça de la Revolución, al qual només es va tenir accés des de la incondicionalitat ideològica i l'experiència en combat. Els qui van oblidar la primera clàusula van ser fulminats. El vèrtex l'ocupa Raúl Castro (83 anys), president del Consell d'Estat i de Ministres. Legalment, el seu segon és l'enginyer Miguel Díaz-Canel (54 anys), vicepresident, que el succeiria en cas de retirada o defunció. Les facultats de Marino Murillo (53 anys), ministre d'Economia, ascendit a vicepresident, han estat ampliades perquè les reformes econòmiques són prioritàries.

La història ajuda a entendre uns quantes qüestions d'una militarització que va portar a l'asfíxia de llibertats civils fonamentals i a la prohibició de qualsevol associacionisme polític al marge del PCC. Queda per veure com evoluciona aquesta percepció. La invasió fracassada de badia de Cochinos, també coneguda com platja Girón, va ser el detonant del rearmament cubà i dels duradors canvis en l'enfocament i moviments de l'organigrama. Tropes de cubans exiliats, entrenats per la CIA, van envair l'illa l'abril del 1961, però van ser derrotats per les Forces Armades Revolucionàries (FAR). Fidel Castro va tocar a sometent i va ordenar apagar qualsevol intent contrarevolucionari.

La retirada dels coets soviètics de la illa el 1962 a canvi de la promesa nord-americana de no tornar a envair l'illa, va modificar les guàrdies del règim. Òbviament, el ministre de Defensa i de les FAR, Leopoldo Cintra Frías, (73 anys) és un dels generals poderosos perquè el desembarcament de platja Girón no va passar mai a l'oblit, però des de llavors el Ministeri de l'Interior i els cossos de seguretat van adquirir una importància crucial. El general Abelardo Colomé Ibarra (75 anys) segueix al capdavant del ministeri, i el coronel Alejandro Castro Espín, (49 anys) coordina els serveis d'intel·ligència militars i civils.

Progressivament, militants més joves i sense formació militar, de cinquanta anys, la majoria, es van incorporant a la prefectura en responsabilitats econòmiques i diplomàtiques, entre els quals, el ministre d'Exteriors, Bruno Rodríguez, (56 anys), amb un equip d'ambaixadors i funcionaris consulars de trenta anys. No obstant això, en la cúpula d'altres llocs clau manen encara els galons i la confiança personal. El coronel Luis Alberto Rodríguez, exgendre de Raúl Castro presideix un conglomerat clau i enorme: el Grup d'Administració Empresarial SA (GAESA), que controla bona part de l'economia nacional a través de l'activitat comercial, importadora i exportadora, de les nombroses empreses associades, estatals o mixtes. Hotels, botigues, fabriques d'armaments, una aerolínia, granges i plantacions són alguns dels negocis del holding militar.

Els cercles del poder cubà convergeixen en homes de biografia miliciana, compromesa des de la guerra freda contra els EUA, contra l'imperi, contra l'enemic amb el qual la setmana passada es va signar una pau transcendent i encara incerta. Un dels caps més poderosos, odiat com a repressor en els cercles anticastristes més radicals, exministre de l'Interior i protagonista de missions de rellevància especial, és el comandant de la Sierra Maestra Ramiro Valdés. Són reveladores les seves fotografies recents en escorç, a l'ombra, escoltant el discurs de Raúl Castro anunciador del retorn a Cuba dels tres espies, dels tres “herois antiterroristes” en presons dels EUA.

L'objectiu següent és l'aixecament de l'embargament, més difícil, perquè no depèn dels poders executius de Barack Obama, sinó del fet que demòcrates i republicans concloguin que convé la conciliació amb el veí proper i distant. No pocs argumentaran que Cuba segueix sense ser una democràcia i que els EUA no reben res de substancial a canvi, però alçaran el polze quan es voti, no per convalidar l'acció d'Obama sinó per tancar espais a xinesos, russos i altres intrusos en l'estratègica i desitjada illa del Carib, que sempre seguirà a 145 quilòmetres de les costes de Florida.