Al Barça només el justifiquen els gols

El Camp Nou ha viscut una tarda radiant de desembre, afablement prenadalenca, res a veure amb el fred i la pluja de dissabte passat a Getafe. El sol era tebi, hi havia més nens que mai a la fotografia amb l'equip abans del partit, s’ha entregat el XI Premi Manuel Vázquez Montalbán a Tostão, un futbolista mític i també un periodista extraordinari, i quan es duia poc més d’un minut de joc el Barça ja tenia un gol al sarró davant el Còrdova. Asseguren les estadístiques i les cròniques que els duels davant els rivals aparentment inferiors contra el Barça duren el temps que els blaugrana triguen a fer pujar l'1-0.

Així que la jornada futbolística es presentava especialment agradable per a l’afició blaugrana tot just arribar al Camp Nou. La sensació de benestar, però, va durar poc més d’un quart d'hora, poc més perquè l'equip es va posar molt nerviós, es va encallar amb la pilota com ja és costum i va convertir un exercici aparentment senzill en una jornada avorrida, com si no jugués contra  el Còrdova, que ni tan sols va canviar de guió ni va substituir un dels tres migcentres amb el gol de Pedro, un davanter molt encertat poc després de la sacada inicial a instàncies de Mateu Lahoz.

La pilota va quedar a peus de Rakitic, que es va perfilar amb l'esquerra per connectar amb Pedro, excel·lent en la desmarcada i exquisit en el control amb l'exterior de la cama dreta i infal·lible en la rematada amb l'interior de la mateixa cama, en ratxa a la Lliga i la Copa. La jugada ha estat tan delicada com la tarda del Camp Nou. Efectiu en el primer xut a porta, al Barça li ha costat una hora trobar la pausa i la precisió per liquidar el partit davant un Còrdova inofensiu, més desconcertat per les paraules del seu propi entrenador que pels gols del Barça.

Després d’una sortida intensa, interessant per la pressió i l'atenció defensiva del Barça, han arribat molts minuts avorrits, de digestió difícil per a una afició que estava molt pendent que marqués Luis Suárez i que Messi entrés en joc. No hi havia gaires notícies del 10. Els protagonistes eren els laterals: Jordi Alba, profund per la dreta, i Montoya, molt animat pels seus companys, se suposa que perdonat per Luis Enrique, si és que se li havia de disculpar alguna cosa, ja que ningú no havia entès fins ara la seva suplència perquè jugués Douglas, ahir fora de la llista, igual que el lesionat Alves.

Apagat col·lectivament, sense capacitat per elaborar futbol, sense continuïtat ni fluïdesa en atac, sense velocitat de pilota, el Barça ha viscut a costa de la qualitat de Pedro. No hi havia una sola jugada de risc ni una acció de mèrit, com si el partit li sobrés tant a l'equip com a l'afició, ja que la gran majoria s’ha quedat a casa o ha marxat a comprar, donant per feta la victòria o perquè el Barça no interessava. La gent es preguntava a la tribuna de premsa: De què serveix recuperar la pilota si quan la tens no saps què fer-ne? La discussió s’ha acabat quan Pedro ha tornat a aparèixer per enganxar una pilota atacada per Iniesta i assistir Luis Suárez.

L'uruguaià per fi s’ha estrenat com a golejador després de vuit jornades de Lliga. Luis Suárez ha controlat el cuir a l'àrea amb l'esquerra i ha rematat amb dificultats amb la dreta entre les cames de Juan Carlos. Un gol propi d'un 9, d'un pitxitxi que no fa distinció entre gols bonics o lletjos, sinó guanyadors, propis del que va ser màxim anotador d’Anglaterra (31). Els canvis han ajudat a trencar la monotonia del partit, només animat pels gols, dos en jugades d'estratègia, una novetat últimament en el llibre de Luis Enrique.

Luis Suárez es va estrenar com a goleador a la Lliga en el vuitè partit des del seu debut

Piqué, molt fi i recuperat, ha estat sobri en la intercepció i efectiu quan ha rematat de cap una falta servida per Xavi i Messi ha enganxat una pilota rebotada d’un córner. El xut ha estat tan espectacular, sec i dur, com la jugada del 5-0. La centrada d’Alba ha trobat la resposta de Messi que, amb un control orientat amb l'esquerra i una rematada a la mitja volta amb la dreta, ha batut Juan Carlos. Tot i que ningú ho diria, el 10 ja suma més gols amb la dreta (11) que amb l'esquerra (10) i dos amb el cap. Els gols de l'argentí han estat un bon resum del partit. Amb prou feines ha hagut de jugar a futbol, i començar a suar, per marcar i resoldre, a l'inici i al final, el duel davant el Còrdova.

El Barça només es justifica gràcies als gols, pocs a domicili, molts a casa, també ahir en la tarda prenadalenca del Camp Nou.