Pesats: com us els podeu treure de sobre

Ho hem viscut massa vegades. Un desconegut a la barra d'un bar, el veí de seient a l'avió o el típic corcó de l'oficina: persones que ens donen conversa quan menys la necessitem. Sense que se n'adonin —suposem—, aquests individus amb incontinència verbal ens posen en una situació violenta: com que no volem escoltar el que ens expliquen (perquè no ens interessa o perquè tenim pressa), ens obliguen a interrompre'ls, amb el risc de quedar malament i fer-nos sentir mal educats. No és una qüestió trivial. Vivim dies en què les habilitats socials són especialment importants. De saber fer servir determinades eines o no, en depèn, en bona mesura, el nostre èxit social i professional. La societat ens insta a desenvolupar certes qualitats comunicatives, i, no obstant això, en aquesta circumstància n'entren en conflicte dues: l'assertivitat (sortir-nos amb la nostra, o emfatitzar el nostre parer, amb molta mà esquerra perquè l'altre no es molesti) i l'empatia (posar-nos a la pell de l'altre). Hem d'aguantar el pesat de torn perquè no se senti ofès o hem de deixar-lo amb la paraula a la boca i quedar-nos tan amples?

“Per poder tancar converses hi ha un element cognitiu previ: assumir que tenim dret a acabar una conversa si aquesta no ens convé”, explica Enrique García Huete, doctor en Psicologia, coach i director del gabinet Quality Psicólogos, a Madrid. “Pensaments com: ‘Com tallaré l'altra persona si vol parlar’ són poc assertius”. Reforçant l'assertivitat, reduïm el sentiment de culpa. “El que no pots fer és aguantar-te. Si interromps l'altre correctament, no queda cap càrrec de consciència”, diu José Elías, psicòleg i director del Centro Joselías, a Madrid. Del que es tracta, doncs, és que prevalgui el nostre dret tenint en compte el de l'altre. Bàsicament, disposem de dos nivells d'actuació: l'oral —intervenir activament en la conversa per suspendre-la—, i el de la comunicació no verbal, amb el mateix objectiu. Cadascun disposa de diverses tècniques. Per a un resultat òptim (i expeditiu) es recomana combinar-los.

'Canvi i fora'

Pot ser que el que ens demani el cos sigui dir a l'altra persona quatre coses ben dites. Però podria prendre-s'ho malament. Imagineu-vos que aquesta altra persona és el vostre cap. Tant la psicologia com el coaching ens ofereixen tècniques per sortir amb elegància d'aquest tràngol incòmode:

1. No feu ni una sola pregunta. Per descomptat, el primer —i de sentit comú— és no donar més corda a qui s'enrotlla com una persiana. “Hi ha vegades que no ens adonem i diem: ‘Ah, sí?’, i això fa que l'altre segueixi amb el seu rotllo”, adverteix el doctor García Huete. Quan es tracta de concloure la conversa, eviteu interpel·lacions i observacions.

2. No us inventeu excuses. Deixar anar per telèfon allò de “perdona, però és que m'estic quedant sense bateria”, a part de groller, és innecessari. Les mentides piadoses no fan mal, però donar excessives explicacions pot girar-se en contra nostra. “Les excuses són una arma per al contrari: quan dic a un amic que no vull deixar-li el cotxe perquè té un cable espatllat li estic donant un motiu perquè em digui: ‘Escolta, doncs t'arreglo el cable i et torno el favor’. En el cas d'una conversa, és millor dir simplement: ‘Tinc coses a fer’. Això mai és una mentida”, explica García Huete. “Sempre podem enganyar, però aquestes tècniques permeten no fer-ho. Mai cal dir una cosa que pugui deixar l'altra persona tallada”.

3. Escac en tres moviments. Fent servir la diplomàcia serem capaços de donar per acabada la conversa sense que cap de les dues parts prengui mal. Això s'aconsegueix estructurant el nostre comiat en tres blocs: “Primer, s'ha de complir l'objectiu de l'altre; després, s'ha de complir el nostre, i, tercer, deixar una alternativa oberta”, explica García Huete. Per il·lustrar-ho, l'especialista recorre al clàssic exemple del pesat a l'avió. “Als avions la tècnica és molt senzilla: o trec alguna cosa per llegir o ‘em toca l'hora de dormir’. Seria alguna cosa com: ‘Mira, disculpa'm, em sembla molt interessant el que expliques [compleixo el seu objectiu], però tinc unes coses que haig de llegir durant el trajecte [compleixo el meu objectiu]. En tot cas, si acabo, després reprenem la conversa [alternativa oberta]”, afegeix el doctor. El psicòleg José Elias hi coincideix: “Caldria dir alguna cosa així com: ‘Ens ho hem passat bé amb la conversa, però hem d'acabar-la’. D'aquesta manera, afalaguem el nostre interlocutor, somrient i donant l'oportunitat de poder reprendre el contacte més endavant”.

4. Resumiu la conversa. Un resum sempre és sinònim de balanç final. Si aconseguim intercalar-lo en el discurs de l'altre, estarem a les portes d'una fugida triomfal. “No estem creant conflicte i estem acabant la conversa”, assenyala José Elías. “Requereix aprendre a tenir el control perquè puguem explicar fins i tot una anècdota com a transició al comiat. Aquesta mena d'habilitats et donen l'oportunitat de mantenir la bona relació amb l'altra persona, ja que no li sabrà greu”, afegeix.

5. Canvieu de tema. Si el problema és el contingut del monòleg, soporífer o intranscendent, podem intentar canviar de tema, que és bàsicament tancar una conversa i obrir-ne una altra. “De qualsevol tema que estigui parlant l'altra persona, sempre n'hi ha un altre amb el qual el podem relacionar”, sosté Enrique García Huete. “D'una xerrada sobre uns problemes de parella es pot passar a parlar sobre què faràs per Nadal, i d'aquí podem començar a parlar de les festes. Aconseguim que quedi com un gir natural de la conversa”.

6. Integreu altres persones en la conversa. Posem per cas que estem en grup en un acte social —un casament, per exemple— i un dels nostres coneguts ens acapara amb la seva densa retòrica. En aquest cas, un truc bastant efectiu és incorporar més gent a la conversa. “Aconseguim que el subjecte s'adreci als altres, i així podem aprofitar per marxar”, comenta el doctor García Huete.