Jahvè baixa al carrer

A Urquinaona, la plaça d'Espanya, Francesc Macià o la Vila Olímpica s’hi han establert des d’aquest any els enviats de Jahvè. Són matrimonis, germans, testimonis de Jehovà voluntaris per captar fidels a peu de carrer. Col·loquen uns expositors mòbils amb informació sobre les seves creences. Són revistes, pasquins o llibres en una dotzena d’idiomes i títols com El dimoni existeix? o Què són les malalties mentals?. Són els pioners d’un pla de prova per captar fidels.

Juan Pedro López i els seus companys somriuen impertorbablement malgrat que en una hora només s’ha acostat una dona al carret amb informació dels testimonis de Jehovà. D’altres vianants els saluden amb un bon dia, els coneixen de veure’ls cada dia. Som al carrer de Salvador Espriu, a tocar de l’estació de metro de Vila Olímpica. Tres estudiants d’infermeria m’indiquen on trobar-los. Em sorprèn que sàpiguen que són testimonis de Jehovà, no hi ha cap indicatiu visible que els identifiqui: “És que si t’hi fixes en les revistes, veuràs que són els testimonis de Jehovà. Jo sóc creient, però no m’interessen gens ni mica”, diu la Mali, una de les estudiants. Ni ella ni les seves companyes han parlat mai amb ells. Tot i això, avui tenen un examen i fan broma: “Demanarem que resin per nosaltres!”.

A principis de tardor vaig parlar per primer cop amb López i la seva muller per proposar-los un reportatge sobre la seva tasca. Necessitaven l’autorització de la seu central a Madrid. Dos mesos i unes quantes trucades més tard, torno a ser a la Vila Olímpica amb López i els seus companys. Actuen sobretot en parella, matrimonis, tot i que avui hi ha cinc testimonis. Vestits com si anessin a treballar, formals però sense luxes, com si haguessin comprat la roba en unes rebaixes d’El Corte Inglés. Són discrets, aquesta és una de les normes del pla. Una altra és que no persegueixen ningú, es limiten a mantenir-se quiets al costat dels carrets amb la informació. Sempre amb un somriure. José m’explica que se’ls pot trobar a sis cantonades de Barcelona, però que voldrien arribar a dotze. Un cop per setmana també fan difusió de la seva confessió en àrees metropolitanes de l’entorn de Barcelona.

Atents a la reacció administrativa

Aníbal Matos és el responsable de comunicació pública dels testimonis de Jehovà a Espanya. Matos afegeix cautela a les il·lusions expressades per José. El pla de difusió de la Bíblia al carrer està en fase de proves. “Als Estats Units fa anys que funciona bé. Els Estats Units tenen una mentalitat més oberta que Europa”, assegura Matos. Els testimonis de Jehovà són una església fundada a finals del segle XIX als EUA. Tenen la seva seu a Nova York, on es reuneix el Grup Governant.

Els Estats Units tenen una mentalitat més oberta que Europa

Aquest nou sistema de proselitisme a peu de carrer arriba després de constatar que el porta a porta és cada vegada més difícil “perquè ara treballen els dos membres del matrimoni i a casa hi són poc”, segons Matos. El projecte s’estén a poc a poc per les ciutats principals: Madrid, Barcelona, Sevilla o València. Proven si funciona i sobretot volen analitzar quina és la reacció de les autoritats municipals. “Quan establíem una parada fixa, demanàvem autorització, però amb els expositors mòbils no ho hem fet. En principi no cal permís, però volem que no sigui incòmode a nivell administratiu. La reacció de les autoritats pot ser diferent segons la ciutat o el districte. Depenent del resultat, parlarem amb les autoritats”, explica Matos.

113.000 membres batejats

La seu dels testimonis de Jehovà informa que a Espanya tenen 113.000 membres batejats, més uns 60.000 no batejats habituals a les seves reunions d’estudi de la Bíblia als salons del regne -l’equivalent al temple. Martos assegura que el nombre de fidels no ha variat, i que la crisi tampoc ha canviat “la mentalitat materialista” de la majoria d’europeus. Segons les dades que apareixen als seus anuaris, l'any 2009 hi havia 108.739 publicadors –membres batejats i actius.

Una de les poques coses que el gran públic coneix del testimonis de Jehovà és la prohibició per als seus membres a rebre transfusions de sang. Són una confessió cristiana inscrita al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia des del 1970. Matos recorda que les tropes nacionals van afusellar el 1937 a Jaca al testimoni de Jehovà Antonio Gargallo per negar-se a combatre.

Al llibre Religiones en España (Akal), Francisco Díaz Velázquez escriu que els testimonis de Jehovà són la institució cristiana amb més punts de culte a Espanya després de l’Església catòlica. Díaz Velázquez destaca que les onades d’immigrants internacionals a partir de la dècada dels 90, procedents de països on la seva fe està més consolidada, els ha permès créixer ràpidament a Espanya.

Portada elpais.cat