Satisfacció entre els cubans catalans pel desgel amb els EUA
Unes 9.000 persones originàries de Cuba resideixen a Catalunya, segons l'Idescat
A Catalunya hi ha registrats, oficialment, 9.001 cubans (segons les últimes dades de l'Idescat), però el nombre d'originaris de Cuba amb nacionalitat espanyola és molt més elevat. Les organitzacions que representen la comunitat a Catalunya -amb molts lligams culturals i històrics amb Cuba- han acollit amb satisfacció el pacte entre Barack Obama i Raúl Castro per acabar amb cinc dècades de conflicte.
Per William Luis Portal DuPeyrón, president de l'Associació de Cubans a Catalunya del Prat de Llobregat, el desgel entre Cuba i els Estats Units és una porta a noves oportunitats per al país caribeny: "Els principals problemes de Cuba vénen per la necessitat que estava passant el poble cubà, per la política nefasta dels EUA sobre Cuba, que el mateix Obama ha reconegut". Per Portal, ara és l'hora de noves reformes: "Raúl Castro ha iniciat un procés, però encara no ha fet tots els canvis que necessita el poble cubà". Amb el pacte, aquest cubà que fa 19 anys que està casat amb una catalana és optimista: "Pot haver-hi un socialisme democràtic a Cuba, per què no?".
També els que no hi veuen cap problema en la gestió de Castro celebren l'inici del desgel. "És un gran avenç", manté Gustavo de la Torre, de l'Associació de Cubans a Catalunya José Martí. "Fa feliç a moltes famílies a les dues costes, perquè tinguin un contacte proper", celebra. De la Torre creu que Obama ho tindrà difícil perquè el Congrés accepti posar fi al bloqueig, però espera que passi perquè hi ha possibilitats de negoci entre els Estats Units i Cuba que "beneficia algunes persones". Sobre les possibles reformes democràtiques a l'illa, de la Torre és clar: ja hi ha prou democràcia.
Cuba i el procés
Un petit trosset de Cuba està penjat a alguns balcons catalans: l'estelada, la bandera independentista, té l'origen a Cuba. Quan l'opció de la secessió comença a establir-se, a principis del segle XX, la independència de l'illa cubana és el referent. L'independentisme comença a adoptar l'estrella de cinc puntes com a corona de la senyera. La primera referència documental del grafisme de l'estelada tal com s'ha mantingut surt del Centre Català de Santiago de Cuba.
Ha plogut molt des d'aleshores i encara són més llunyanes les històries dels catalans que van anar a provar fortuna a l'illa a finals del XIX. Però per alguns cubans que viuen aquí, com en William Luis Portal Dupeyrón, alguna cosa ha quedat. En William diu que vol la independència. No és l'únic dins la seva associació, on hi ha divisió d'opinions. Però en WIlliam ho té clar: "La influència catalana a Cuba és important, i la meva dona és catalana".
Gustavo de la Torre, que també viu a Catalunya perquè es va casar amb una catalana, veu amb més distància el debat: creu que hi pot haver entesa entre Catalunya i Espanya, però aposta per deixar que siguin els catalans els que ho decideixin.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
