“Un estat federal seria l’ideal per a Espanya”

Daniel Ordás (Basilea, 1974) va aconseguir una notable popularitat el 2013 arran del seu llibre ‘España se merece democracia directa’. És advocat i té una llarga carrera com a actiu membre del Partit Socialdemòcrata Suís. Ordás i el també avocat hispanosuís Juan Cortizo van posar en marxa el 2013 el projecte Reforma13, una campanya a favor de reformes del sistema constitucional i del funcionament de la presa de decisions a Espanya per acostar el poder polític a la ciutadania.

Per què considera que el procés independentista català és una oportunitat per a Espanya?

L’independentisme català, però també Podem, han aconseguit posar el dit a la nafra i demostrar que el sistema política espanyol basat en la constitució provisional del 78 necessita urgentment posar-se al dia. El que és important és que ara es facin sentir les veus que moderin entre l’immobilisme i els que ho veuen tot perdut.

Entre les seves propostes no n'he trobat cap que aposti per una Espanya confederal malgrat que vostès tenen en ment el sistema suís. Per què?

L'independentisme ha posat el dit a la nafra al sistema polític espanyol

Perquè crec que un estat federal seria l’ideal per a Espanya i perquè una reforma ha de convèncer la gran majoria de la població. Si els plantejaments són massa extrems, en comptes d’aconseguir saltar deu metres, ni tant sols arrencarem. Una confederació sona molt extrem. A Espanya, per materialitzar-la caldria trencar, independentizar-se i tornar a rejuntar-se. Ara mateix no ho veig possible. L’endemà, si algú vol més i aconsegueix una majoria social reflectida al parlament i a les urnes, és lliure de continuar desenvolupant la Constitució.

Des de la seva experiència suïssa, com analitza la consulta unilateral que es va fer a Catalunya?

Jo hauria estat en contra que es fes un referèndum il·legal. Tot i això, em va semblar raonable permetre expressar l’opinió en una consulta no vinculant als ciutadans que així ho volien. Per a mi, l’única forma legal i raonable per fer-ho seria modificar amb valentia la Constitució i pactar que, durant la primera o segona legislatura, un cop en vigor la reforma constitucional, s'excloguessin de la possibilitat de referèndum dues qüestions: la unitat territorial i el cap d’Estat.

Per què s’haurien d’establir aquestes dues excepcions?

Perquè hi ha d’haver un marge per veure si podem canviar. Es com si la teva dona et digués que o demà t'has aprimat 10 quilos i has après anglès, o et deixa. Cal donar una oportunitat a tothom.

Proposen votacions populars (referèndum) a partir d’un suport del 2% de la població, sobre qualsevol assumpte. Amb idees tan trencadores, quin suport polític han rebut a Espanya?

Em va semblar raonable permetre expressar l’opinió en una consulta

Al primer moment, a tothom a qui presentàvem Reforma13 li encantava, però ens deien que a Espanya seria inviable. A poc a poc les coses han anat canviant i ara, de sobte, el reformisme s’ha posat de moda. El més important de les iniciatives i referèndum no és el fet que se celebri la votació popular sinó que es podria celebrar i els polítics negocien les modificacions necessàries perquè no s’arribi a produir o fins i tot a sol·licitar.

Quins exemples concrets de l’actualitat creu que sintonitzen amb els seus plantejaments?

Per exemple, Esperanza Aguirre demana llistes obertes; Pedro Sánchez demana una reforma del Senat, o Podem demana més participació ciutadana i més control democràtic. El problema és que cadascun només demana allò que li convé.

S’han reunit amb polítics espanyols?

Fa poc hem mantingut trobades amb representants de l’independentisme català. En general, qui ha volgut escoltar-nos han sigut les bases dels partits, de tot l’espectre ideològic, del PP, UPyD, Equo i Pirates. On veig més interès en les propostes de democràcia directa és en els partits catalans, tot i que al PSOE començo a veure-hi un canvi.

Les seves idees podrien convergir amb Podem?

On veig més interès en la democràcia directa és en els partits catalans

Les nostres propostes són molt més antigues que Podem i es basen en la nostra experiència amb el sistema suís, comparant-lo amb elements suecs, alemanys, danesos i d’altres constitucions, però sobretot basant-nos en l’espanyol. Hi ha elements que coincideixen amb Podem i amb gairebé tots els partits.

Aleshores, les idees de Podem no són tan esbojarrades?

Algunes de les propostes de Podem, tot i que encara no són gaire concretes, poden ser viables. D'altres poden servir per crear il·lusió i desbloquejar l’statu quo, i avançar una mica. De fet, algunes de les propostes de Podem ja s’han sotmès a votació a Suïssa.

En pot posar algun exemple?

Al cantó de Basilea es va votar la limitació de mandats per als diputats. I a escala confederal, la proposta recent més coneguda va ser aprovar que fossin les juntes d’accionistes de les grans empreses les que establissin el sou dels seus executius. D’altres com la relació salarial 1 a 12 a les empreses les hem rebutjat, però han tingut un efecte i debat.

El principi de subsidiarietat és clau per a vostès. S’imaginen una dissolució dels estats nació a favor d’entitats metropolitanes reunides en aliances globals?

No crec que sigui possible ni desitjable actualment. Continua havent-hi algunes funcions que han de complir els estats nació. Tot i que és cert que, per la subsidiarietat i la supranacionalitat, cada cop en són menys. Per evitar casos de corrupció com els que vivim a Espanya, un dels instruments ideals seria precisament el control democràtic combinat amb la subsidiarietat. Les comunitats autònomes haurien de gastar els diners que elles mateixes ingressen sota l’atenta vigilància dels seus propis ciutadans.

Quines són aquestes funcions que encara han d’exercir els estats nació i no una hipotètica ciutat-estat o els ens supranacionals?

És cert que a poc a poc algunes d’aquestes funcions, per exemple la política de defensa, la política exterior o de migració, s’aniran transferint a la Unió Europea, però per a això la UE encara ha de aprofundir i democratitzar-se perquè el ciutadà s'hi senti realment vinculat.