Joaquín Sabina: “Dir gràcies és dir poc”

Sabina es va treure el barret fort com a agraïment. Se’l veia emocionat. No va dir res, però va començar a cantar per a deliri del públic un dels seus himnes a la ciutat. Només després de la seva segona cançó, va saludar: “Bona nit, Madrid. En una nit com avui dir gràcies és dir poc. Com afirmava Franco quan va morir Carrero: ‘No hi ha mal que per bé no vingui’”. Aquests dies he rebut tants gestos de solidaritat, tantes complicitats, que m'han commogut fins al moll de l’os. He vist complir-se la fantasia de veure la gent en el teu propi enterrament. I desafiant els presagis negres, farem el millor concert possible”. I va començar a entonar19 días y 500 noches.

En l'ànim de tots hi havia l'atac de pànic escènic que va tenir dissabte passat durant el primer recital a la capital de la seva gira 500 Noches para una Crisis, quan no va ser capaç de cantar els seus habituals bisos en el retorn a la ciutat, de la qual és estendard després de cinc anys sense actuar en solitari.

“El telèfon no ha parat de sonar des de dissabte, amb tota la gent preocupada. Ha estat una bogeria. Però ell està molt tranquil, a casa seva”, comentava una persona de l'entorn més proper a l'artista hores abans que comencés l'actuació. “Jo el vaig veure dilluns i estava estupendament”, va apuntar Pancho Varona, el compositor que posa música a algunes de les lletres de Sabina i que l’acompanya en la banda des de fa 30 anys. “No sé si se sent més pressionat per tot el que ha passat. Crec, més aviat, que es pressiona a si mateix per la responsabilitat. A mi se'm van posar els pèls de punta quan vaig pujar dissabte a l'escenari a cantar Yo me bajo en Atocha. I ell està allà sempre, sol, amb milers de persones al voltant, però sol”, va afegir.

Potser aquesta sensació de solitud que mai no l'ha abandonat, malgrat els seus èxits, explica d'alguna manera la seva reacció del dissabte davant la massiva expressió d'estima que ja va rebre aquest dia, segons suggereix un bon amic del cantant. I també la fi de la gira mundial intensa i fructífera amb Joan Manuel Serrat fa dos anys ha pogut afectar-lo. El 2007, el cantant reconeixia a aquest diari que el seu col·lega català el disciplinava, l’ajudava a preparar-se, a assajar. Era també el seu psiquiatre, va dir. “M'ha retornat la necessitat de treballar, d'estar alegre per fer-ho”, afirmava llavors.

Entre cançó i cançó, sense mostrar cap signe de malestar, més aviat al contrari, Sabina va comentar ahir que “un es nodreix de tothom”. “Dec molt a Joan Manuel Serrat, que està per aquí”, va dir en un moment assenyalant el públic. “A Ana Belén i Víctor Manuel, que també estan per aquí, com a Jorge Drexler”, d’altres dels seus còmplices, va afegir.

El públic no va deixar de corejar i de seguir dempeus i ballant les cançons, la majoria de les quals de 19 días y 500 noches, un dels seus àlbums més rotunds.

En una vetllada marcada per l'emotivitat i el lliurament des de l’inici, la temperatura encara va pujar més quan el cantant va anunciar que un home entre el públic demanaria matrimoni a la seva parella durant el concert. Sembla que ella va acceptar, per l'abraçada que li va fer —tots dos estaven en primera fila— i el gest afirmatiu. Sonava Y nos dieron las diez.

Al cap d’una hora i mitja de concert, els músics es van retirar de l'escenari, abans de donar pas als bisos. En aquest punt va ser quan Sabina va donar per conclòs dissabte el seu recital. Ahir a la nit, després d'haver estat pletòric durant tota l'actuació, es va fer esperar per al retorn. Després de dos temes que va interpretar la banda, Sabina va aparèixer amb una copeta de vi i va seguir cantant temes com Tan joven y tan viejo i Contigo, a l'uníson amb bona part de les prop de 10.000 persones que omplien a vessar el lloc. Va continuar amb la famosíssima Princesa i en la tornada, “búscate otro perro que te ladre, princesa”, el Palau d’Esports ja va retrunyir. Els músics es van tornar a retirar, però entre el públic no es movia ningú. Havien passat dues hores i 10 minuts.

Va sortir per fi un dels seus guitarristes i li va dedicar una cançó. I per rematar –ho, Sabina encara va cantar una cançó nova, Máter España, que mai no havia presentat en directe, dedicada a l’Espanya plural, entre altres temes, fins que va concloure definitivament amb Pastillas para no soñar. Havien passat més de dues hores i mitja de recital. Si no va ser el millor, poc li va faltar. Dilluns que ve, 22 de desembre, serà el torn del Palau Sant Jordi de Barcelona, que acollirà el cantant a les nou del vespre.