Hisenda reclama quatre milions a una de les filles de Muñoz Ramonet

El litigi que enfronta des de fa dècades les quatre filles de Julio Muñoz Ramonet i l'Ajuntament de Barcelona per la fabulosa col·lecció d'art que l'industrial va deixar en herència a la ciutat quan va morir el 1991, no és l'únic assumpte legal que ha portat les hereves als tribunals. La inspecció d'Hisenda reclama el pagament de més de quatre milions d'euros de l'impost de successions i donacions a la tercera de les filles, Alejandra Muñoz Villalonga, l'única que viu a Cataluña, malgrat que han passat 23 anys de la mort del seu pare i malgrat els recursos que ha presentat als jutjats aquests anys.

El 1995 la inspecció de tributs de la Generalitat i l'Agència Tributària van demanar a Alejandra que aportés dades sobre l'ampliació de capital social duta a terme a l'abril del 1991 a Culturarte, l'empresa de la qual el seu pare era l'únic accionista, que va passar de tenir un capital de 150.000 euros a 1,2 milions d'euros mitjançant l'emissió d'accions noves que van subscriure tres de les germanes, una operació que es va fer un mes abans que morís el pare. Entre la informació que se li va demanar hi havia una relació i valoració de les obres d'art que formaven part de la col·lecció, que era l'únic actiu de Culturarte, i les pòlisses contractades per assegurar-les.

Segons la inspecció, que destaca la poca o nul·la col·laboració i "obstrucció a la tasca inspectora", existeixen diverses pòlisses subscrites entre l'octubre i el novembre del 1991, entre aquestes, una de 18,7 milions d'euros per la qual asseguraven el transport de més de 300 obres d'art des de Barcelona fins a Madrid (amb la qual cosa es demostraria que la col·lecció va sortir del palauet del carrer Muntaner una vegada mort Julio Muñoz) i una altra de 21 milions d'euros, quantitat per la qual van assegurar les obres d'art dipositades en un palauet madrileny del carrer Villanueva.

Al cap de dos anys, el juny del 1997, la inspecció va comunicar a Alejandra que l'operació d'ampliació duta a terme amb les seves germanes el 1991 va ser, en realitat, "un negoci indirecte que tributa com a transmissió lucrativa gravada amb l'impost de successions i donacions", i que aquest tipus de negoci és una "pantalla jurídica" i se li reclama un deute tributari de més de quatre milions d'euros (2,4 de quota i 1,6 pels interessos de demora des del 1991). Alejandra, després de signar un acta de disconformitat, va presentar una reclamació econòmica davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya (TEARC). Aquest tribunal li va donar la raó parcialment i va corregir els interessos de demora. Però després, el Tribunal Econòmic Central (TEAC) va acabar desestimant el recurs de la filla de l'industrial el 2002. Tot aquest embolic de plets queda recollit en la sentència de l'octubre del 2006 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la qual, de nou, desestima la pretensió dels representants d'Alejandra Muñoz.

La filla de l'empresari mort vol

Lluny de conformar-se i abonar el deute, que segons fonts de l'Agència Tributària continua generant interessos, es va presentar una nova acció judicial, en cassació davant el Tribunal Suprem, que el març del 2011 va tornar a rebutjar. Aquest tribunal argumentava: "Som davant un negoci simulat que n'encobreix un altre de dissimulat encaminat a provocar un desplaçament patrimonial gratuït". Els jutges van considerar que es tractava d'un "negoci indirecte" i d'"increment patrimonial gratuït".

Des d'un primer moment la negativa a pagar l'impost de successions i la lluita per la propietat de les obres va discórrer de forma paral·lela. Però el març del 2012 els dos assumptes s'acaben ajuntant. El Tribunal Suprem confirma que el propietari de les obres d'art no són les filles, sinó l'Ajuntament de Barcelona i en concret la Fundació Julio Muñoz Ramonet, creada per l'Ajuntament el 1995 després d'assabentar-se de l'herència que havia rebut quatre anys abans.

Amb aquesta decisió definitiva, Alejandra Muñoz va elevar un nou recurs, un d'extraordinari al TEAC, perquè revisés el seu cas i poder desentendre's del deute fiscal. I un altre més davant el TSJC, tribunal que encara no s'ha pronunciat i que ha d'acabar dient l'última? paraula sobre qui ha d'abonar l'impost de successions.

"L'Administració tributària manté obert un procediment pel cobrament d'un deute contret per l'impost de successions, l'execució del qual està suspès pel TSJC, fins que el tribunal es pronunciï sobre el fons del litigi", es limiten a assegurar des d'Economia de la Generalitat.

Es pot donar la paradoxa que sigui l'Ajuntament de Barcelona qui hagi de pagar finalment per unes obres d'art que no té i que retenen "desaparegudes" les filles de Julio Muñoz des del 1991. El portaveu de les germanes no dóna detalls i respon amb un lacònic: "La família no vol fer declaracions d'una qüestió privada".