200 dies de Felip VI

Els primers balanços dels presidents i dels governs democràtics se solen fer als 100 dies de mandat. Franklin D. Roosevelt va iniciar aquesta tradició quan, després d'aconseguir la presidència al març del 1933, va voler demostrar la capacitat que tenia per canviar el panorama polític, econòmic i social dels Estats Units en aquest breu període de temps en què una nova legitimitat electoral genera més poder i influència. Les monarquies parlamentàries tenen altres legitimitats, altres ritmes i altres responsabilitats, però després de gairebé 200 dies com a cap d’Estat ja podem fer un primer examen de la tasca desenvolupada per Felip VI.

El flamant rei d'Espanya s'ha preparat durant 46 anys per fer el mateix que va dur a terme el seu pare durant gairebé vuit lustres: desenvolupar les funcions simbòliques, moderadores, de representació i d'arbitratge que assenyala la Constitució, i complir amb els cànons de la parafernàlia, l’ostentació i el protocol monàrquics. El problema és que els temps i el país han canviat, i Felip VI s'ha trobat amb una família desestructurada i una Espanya ruïnosa, corrupta i amb un Govern central incompetent i incapaç de resoldre els problemes polítics d'alta tensió que té sobre la taula. Als espanyols ja no els serveix seguir amb la inèrcia soporífera del joancarlisme, ni amb els discursos buits, fàcils i previsibles com el que va pronunciar Felip VI el dia de la seva proclamació. La responsabilitat del nou monarca hauria de començar per restaurar de dalt a baix la seva institució i reaccionar sense dissimular i amb fermesa davant el caos actual que regna a Espanya.

L'eslògan que Felip VI va repetir en el seu discurs de proclamació com a rei d’Espanya va ser “Una monarquia renovada per a un temps nou”. Per complir-ho hauria de fer creu i ratlla, censurar enèrgicament les pràctiques corruptes de parents i col·laboradors, prohibir la pompa i la fastuositat que sempre l’acompanyen, evitar la falsa solemnitat i la simbologia estèril i, en definitiva, airejar la Casa del Rei i alliberar-la de les males pràctiques que la caracteritzen.

Si Felip VI va prometre en el seu discurs una “conducta íntegra, honesta i transparent” per què no va reprovar públicament el comportament de persones del seu entorn com el que va ser cap de la Casa del Rei durant gairebé tres anys i conseller privat de Felip VI, que va abusar sense escrúpols de les targetes il·legals de Caja Madrid? Per què no impedeix que s'aprovi una nova llei de pressupostos absolutament opaca sobre les partides, directes i indirectes, destinades a la monarquia? Per què no fa pública la declaració i el registre d'activitats i béns dels membres de la Família Real? Hi ha moltes mesures exemplars que ajudarien a dignificar mínimament la Corona.

Creu Felip VI que es pot resoldre el conflicte català apel·lant a la gastada unitat d'Espanya?

Després de tants anys preparant el seu regnat i sabedor per endavant que s'apropava la seva proclamació, resulta sorprenent la incapacitat manifesta del Rei per complir amb el que es va comprometre en aquell dia: “Advertir i aconsellar en defensa dels interessos generals”. Felip VI regna impassible una Espanya, que es troba a la cua de la Unió Europea en índexs vergonyosos: taxa de risc de pobresa (20,4%), taxa d'atur (24,2%), taxa d'atur juvenil (54,6%). No ha exterioritzat ni una idea perquè Espanya deixi de ser, segons informes de la Comissió Europea, un dels països amb més corrupció política de la Unió Europea. No ha llançat cap advertiment manifest al Govern del PP, que és el partit que acumula més casos de corrupció.

El Rei tampoc no ha complert altres promeses del seu discurs del 19 de juny: “Contribuir a l'estabilitat del sistema polític espanyol” i “respectar la independència del poder judicial”. Creu Felip VI que es pot resoldre el conflicte català apel·lant a la gastada unitat d’Espanya? Quines mesures està prenent per evitar la politització del poder judicial i per garantir que la justícia sigui igual per a tots, inclosos els seus familiars? El règim fa aigües per tot arreu, encara que s'observi des del Palau de la Zarzuela.

Felip VI va dir que estava “disposat a escoltar, a entendre, a defensar els interessos generals” i “a guanyar-se el respecte i la confiança dels espanyols”. De moment, l'última enquesta del CIS que va preguntar pel grau de confiança en la Monarquia (abril 2014, amb un Joan Carles I decadent), la puntuació mitjana (utilitzant una escala de 0 a 10) indicava un clar suspens (un 3,72). Per la seva banda, a Catalunya la confiança encara és inferior (un 2,42, segons el CEO d'octubre del 2014 i ja amb l'actual monarca).

Què ha fet Felip VI des de la seva entronització per aturar la degradació del sistema polític espanyol? Res. Tot continua igual, o pitjor, i la petjada del nou monarca no es veu per enlloc. Xerrameca i viatges, però pocs resultats. Amb només sis mesos ja podria merèixer el sobrenom de Rei del Romanço, i a la dubtosa utilitat de la institució monàrquica s’afegeix la ineficàcia de gairebé 200 dies de regnat de Felip VI.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB