Receptes per a un turisme sostenible a la ciutat

“Hem de treure profit del que hi ha a 100 quilòmetres de distància de la ciutat de Barcelona”. Amb aquestes paraules Francesc Vila, director de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, va reclamar repartir el flux de visitants que acull Barcelona entre els municipis de la regió metropolitana. Es tracta d’una de les idees que els assistents a la tercera Cimera Mundial sobre Turisme Urbà van proposar ahir, dimecres, per atenuar l’impacte del turisme sobre la vida de les ciutats, en una taula rodona moderada per Jordi William Carnes, director general de Turisme de Barcelona.

La Cimera, que se celebrava al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, té per objectiu servir de lloc de discussió per proposar solucions davant dels reptes que afronten les empreses del sector. Els ponents a la taula rodona van suggerir diverses actuacions per atenuar els problemes que provoca l’afluència massiva de turistes a les ciutats. Un problema urgent en el cas de Barcelona, afectada per l’acumulació de pisos turístics al barri de la Barceloneta, o el gran nombre de visitants que acullen localitzacions com la Sagrada Família o el Park Güell. Es tracta, a més, de la cinquena ciutat del rànquing que recull l’informe European Cities Benchmarking Report, amb 16,5 milions de pernoctacions el 2013. Londres és la primera, amb 53,7 milions.

Una de les solucions proposades pels assistents és derivar el flux de visitants de les ciutats a les localitats de la zona circumdant. Frans van der Avert, director general d’Amsterdam Marketing, una organització dedicada a la promoció exterior de l’àrea metropolitana de la capital holandesa, va posar com a exemple els acords entre la seva entitat i els municipis costers propers a la ciutat, que va acollir 11,2 milions de pernoctacions el 2013, segons l’informe European Cities Benchmarking Report: “Ens hem reunit amb ells perquè formin part de la denominació "platja d’Àmsterdam". Ells perden part de la seva pròpia identitat, però guanyen en visites”.

Vila també creu que en el cas de Catalunya és necessari repartir el trànsit de visitants més enllà de Barcelona, aprofitant el potencial de l’enoturisme, els camps de Golf i el turisme de compres. “És necessari promoure la cultura del vi i del cava, que neix als voltants de Barcelona, i de la qual tenim denominacions d’origen pròpies”, va assegurar.

Els assistents proposen repartir el flux de visitants a les proximitats de ciutats turístiques com Barcelona i Àmsterdam

Els ponents també reclamen que les administracions comptin amb la ciutadania. “Les administracions ofereixen poques opcions per a la participació de la ciutadania en el disseny de les polítiques de turisme”, va apuntar Johannes Novy, investigador de la Universitat de Tecnologia de Brandenburg, que va assegurar que les administracions no han tingut en compte l’impacte del turisme sobre la vida de ciutats com Barcelona i Berlín. Vila hi coincideix: “És necessari que hi hagi unes regles de joc que ordenin els interessos dels actors implicats en el turisme. Si no, acabarem prenent mal”.

Els membres de la taula rodona també van reclamar millors estadístiques per mesurar l’efecte que l’afluència de viatgers té sobre la vida de Barcelona i altres ciutats turístiques. “Si no disposem de dades sobre quina mena de turistes provoquen problemes, no es podran dissenyar polítiques per afrontar el problema [de l’afluència de viatgers a les ciutats]”, va denunciar Pedro Ortún, director de la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea.

Les conseqüències de prendre aquestes mesures poden afectar la integració social de les urbs, així com la seva evolució futura. “El turisme pot destruir la vida de les ciutats i erosionar les qualitats que les fan atractives [per als habitants i per als visitants]”, va dir Novy, que va posar com a exemple un article de la revista New Republic sobre la vida i la mort del Berlín cool.

L’investigador de la Universitat de Tecnologia de Brandenburg va posar com a exemple que el 80% dels comerços del barri berlinès de Mitte estan dedicats als viatgers: “Carrers sencers acaben sent ocupats per comerços orientats al turisme”.