Sopars d’empresa: guia de supervivència

Comença la temporada dels sopars d'empresa. Sobre el paper, alguns insensats poden pensar que és una bona idea: una oportunitat per conèixer una mica millor, i en un ambient més distès, aquests companys de feina que semblen tan bona gent.

Però en realitat, els sopars d'empreses són un camp de mines. Qualsevol decisió que prenguis et pot portar a l'escarni públic, a l'atur o, pitjor encara, a convertir-te en el protagonista d'una anècdota que inclou molt d'alcohol i un petó a la galta del conseller delegat.

Per evitar que l'endemà tothom parli de tu i et bategi amb algun malnom, has de seguir aquestes instruccions. N'hi ha un bon grapat, però és que els sopars d'empresa no són gens fàcils.

1. No t'emborratxis. És difícil; tal com passa als casaments, no hi ha ningú que suporti un sopar d'empresa sobri. I tal com passa als casaments, aquests esdeveniments de vegades inclouen una barra lliure. Cada vegada que t'hi apropis per demanar un gintònic (un altre), recorda que no vols acabar abraçat a aquell informàtic de qui no recordes el nom per dir-li que sempre t'ha caigut molt bé i que vols ser amic seu. El seu millor amic. Tot això abans de vomitar al lavabo i asseure't a terra, desconcertat, mentre els companys et fan fotos amb el mòbil.

2. No parlis amb el teu cap si tens un got a la mà. Què li diràs? Que la impressora no funciona? Que a l'empresa li queden sis mesos de vida si no fan cas de les teves propostes que inclouen ascendir-te a gerent i acomiadar el Gómez, que no fot ni brot i que... és just al teu costat? O pitjor encara, que has après un fotimer treballant amb ell i que el consideres un segon pare i per això de vegades li dius papa sense voler?

3. No interrompis els discursos. Si el conseller delegat, o la directora general, o tots dos, s'aixequen per dir unes paraules sobre com ha anat l'any i tot l'esforç que ha fet l'equip, no els interrompis amb gracietes com "sí, però la impressora encara no funciona". Tampoc els xiulis. Ni te'n riguis. No t'aixequis i demanis la paraula. Limita't a fer veure que t'interessa mentre penses en la llista del súper. Si els altres aplaudeixen, suma-t'hi sense mostrar entusiasme.

4. No ballis. Sí, de vegades també hi ha ball. O s'acaba en una discoteca a altes hores de la matinada perquè ningú fa cas del primer punt. Si no ets un Nuréiev (i, creu-me, no ho ets), ballar és una activitat que et despulla de tota la dignitat que et pugui quedar i que, per tant, mai has de fer davant de ningú que pugui acomiadar-te o, a l'inrevés, que rebi instruccions teves. De debò: prova-ho sense música davant d'un mirall. Efectivament, sembla que t'hagi agafat un atac d'epilèpsia.

5. No ballis la conga. He vist coses que no creuríeu..., com una conga en un sopar d'empresa. Sí, com als casaments. Si passa a prop teu i algú t'anima a afegir-t'hi, dóna la primera excusa que et passi pel cap. Per exemple: “Ho sento, però m'han de canviar la pròtesi del maluc”. Hi ha molts motius pels quals no has d'afegir-te mai a una conga. En el cas dels sopars d'empresa, recorda que és molt possible hi hagi el president, que es vol fer el col·lega. No vols haver de recordar com mou el cul davant teu, ni aguantar com t'agafa amb les mans suades per la cintura.

6. No intentis lligar. A la feina sorgeixen moltes històries d'amor. És normal. Passes molt de temps amb aquestes persones i algunes fins i tot et cauen bé. Però el sopar d'empresa no és el millor moment per intentar-ho, tot i que el teu cunyat t'asseguri que aquí es triomfa molt (com als casaments). Si ha de sorgir alguna cosa, pot esperar: no cal que la cap de recursos humans et vegi arrambant-te en una cantonada que tu pensaves que era fosca i apartada.

7. Res de tequila. Molt bé, no has fet cap cas del punt u. Però si algú diu: “Una ronda de tequila per a tothom” i ets a menys de dos metres de distància, ho estàs fent fatal. I si qui ho diu ets tu, me n'avergonyeixo profundament. Això vol dir que no m'estàs fent gens de cas!

8. Evita les fotos. És gairebé impossible, ho sé, però nega't a sortir a les fotos, no et sumis al grup que està posant i, sobretot, no et posis aquell barret graciós que li heu robat al cambrer. És igual que pensis que et veuràs molt simpàtic: sortiràs amb els ulls vermells i mirant més o menys accidentalment l'escot de la consellera delegada amb la boca oberta. I aquesta foto, esclar, acabarà a la intranet.

9. No hi vagis amb la teva parella. És igual que l'hagin convidada: no té culpa de res. No li facis passar per aquest tràngol. Aguanta-ho en solitud, estoicament. Sacrifica't. Demostra-li així com l'estimes.

10. No hi vagis. Hi ha empreses (o caps, millor dit) que es prenen malament aquestes absències. Però ja has vist que no hi ha manera que la cosa surti bé. A més, és el teu temps lliure, no et poden obligar a anar-hi. Sempre et pots posar sospitosament malalt dues hores abans. No l'hi digueu a la directora, que segur que m'està llegint, però és el que penso fer. Ja estic comentant que em fa mal el coll.

11. Almenys, vés-te'n aviat. Si no se t'acut cap excusa convincent o creus que el teu possible ascens depèn que vagis al sopar de Nadal (spoiler: no), intenta retirar-te aviat, quan encara vocalitzis i duguis la camisa dins dels pantalons. És possible que et perdis coses divertidíssimes, com quan el Lluís, de compres, cau de la tarima, o quan l'Eva i el Pedro s'emboliquen darrere d'un contenidor: es pensaven que no els veia ningú, però mira les fotos. Molt graciós, tot plegat. I t'ho vas perdre. Vaja. El costat positiu: no has estat tu.

12. No comentis res l'endemà. Si el sopar és entre setmana, aniràs a treballar amb ressaca perquè no m'hauràs fet gens de cas. Creuaràs mirades incòmodes al passadís. Et vindran a la ment records que no podràs esborrar mai. És possible que ja no t'atreveixis a dirigir-li la paraula a la coordinadora de comunicació, que et va veure a les tres de la matinada intentant cordar-te les sabates, sense èxit, fins que vas relliscar i vas caure a terra molt lentament. Ni una paraula. Tot això no ha passat mai.

Però l'any que ve, fes-me cas.