El Govern espanyol s’obre a la transparència amb traves i límits

El Govern espanyol va estrenar ahir el portal de transparència en compliment de la llei que va aprovar fa un any, amb la qual Espanya va deixar de ser l'únic país d’Europa sense una norma que faciliti l'accés dels ciutadans a la informació pública. Ho va fer després que José Luis Rodríguez Zapatero incomplís el seu programa, el 2004, en què es comprometia a aprovar una llei de transparència. No obstant això, el nou portal, que només ofereix dades del 2014, ha nascut amb més limitacions i traves de les que ja marcava la mateixa norma.

A les excepcions ja conegudes —les que suposen un perjudici per a qüestions com la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors i els interessos econòmics o comercials— s'uneix la limitació del format, que no permet treballar amb les dades com en un full de càlcul, per tant, no es pot arribar a una anàlisi. En el cas de les traves, les dificultats s'evidencien a l'hora de tractar d'accedir al formulari per demanar dades (situat en una cantonada del portal), pel qual s'exigeix tenir DNI electrònic, un certificat digital o sol·licitar unes claus a través d'un sistema que, durant el dia d'ahir, no va funcionar.

Fonts de la Secretaria d’Estat de Relacions amb les Corts, que és la impulsora principal de la llei i del portal de transparència, van reconèixer “dificultats” per registrar-se i obtenir la clau necessària per formular la sol·licitud de dades. “És normal que hi hagi problemes quan les coses comencen a funcionar i que després es vagin solucionant”, van al·legar, obviant que la llei, que preveia l'estrena del portal, es va aprovar fa un any.

“Totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública”, assenyala l'article 12 de la Llei de Transparència sobre un dels dos eixos de la norma: la transparència reactiva, que és aquella que s'engega quan se sol·licita informació a les administracions. No obstant obstant això, el dret a accedir a la informació que es pot sol·licitar està limitat als que tinguin DNI i als ciutadans europeus, com indica el mateix portal.

També diu la llei que la sol·licitud de dades “podrà presentar-se per qualsevol mitjà” que permeti tenir constància de la identitat del sol·licitant, la informació que se sol·licita i una adreça de contacte, “preferentment electrònica, a l'efecte de comunicacions”. Això tampoc no es compleix, perquè l'única forma de reclamar informació és a través del portal, en què no figuren un correu electrònic, un número de telèfon o les adreces postals a les quals es poden dirigir els ciutadans per presentar sol·licituds. Fonts de la Secretaria d’Estat van assegurar que es recolliran totes les peticions, fins i tot manuscrites, que es formulin en qualsevol oficina i que el telèfon al qual pot dirigir-se el ciutadà és el 060.

Tots aquests obstacles xoquen amb l'anunci del Consell General del Poder Judicial que no es necessita cap mena d'identificació per accedir a la informació, ja que, segons consideren, “és un dret fonamental de caràcter universal en la garantia del qual prevalen les obligacions de transparència dels poders públics enfront de qualsevol requisit imposat al ciutadà que sol·licita l'accés”, tal com va exposar l'òrgan de govern dels jutges en un comunicat.

Entre la informació proactiva, les dades a les quals es pot accedir sense problemes després que hagin estat agrupades o publicades per primera vegada al portal, hi ha poques novetats: els contractes menors, les retribucions dels alts càrrecs que se situen per sota dels secretaris d’Estat, els convenis i la relació de les indemnitzacions sol·licitades als que han ocupat un càrrec i que, en compensació per la incompatibilitat per treballar en altres llocs, estan percebent una indemnització.

Malgrat que el secretari d’Estat de Relacions Institucionals, José Luis Ayllón, va destacar els més de 500.000 registres de dades del portal, fonts del departament no van saber indicar en quin percentatge es tracta d'informació nova.

El que es pot trobar a la pàgina

A la pàgina es podran trobar més de mig milió d'informacions d'interès públic. Entre les quals, tota mena de subvencions o convenis, juntament amb una altra documentació que ja era pública i ara se centralitza. També s'inclouen els sous en brut dels alts càrrecs, de director general cap amunt. Entre altres documents, es podrà trobar, també, per exemple, una llista de les autoritzacions concedides als alts càrrecs que han passat a l'empresa privada.

El que no s’hi pot trobar

Entre les dades que no podran trobar-s’hi hi ha les que puguin suposar un perjudici per a qüestions com la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors i els interessos econòmics o comercials entre altres qüestions.

Tampoc no es detallaran els registres d'entrada i sortida dels ministeris de la Moncloa, un afer clau per comprovar qui es reuneix amb els polítics. La situació contrasta amb la d’Europa, on Miguel Ángel Arias Cañete, com que és comissari d'Indústria de la UE, s'ha hagut de comprometre a publicar amb qui es reuneix cada dia. Tampoc no se sabran dades sobre una informació que ha estat molt polèmica en les últimes setmanes: el Congrés i el Senat encara no s'han decidit a difondre tots els viatges dels membres.

Els informes previs per a l'elaboració de lleis i dictàmens o per a la decisió d'incrementar els impostos seguiran sent, igualment, secrets.

D'altra banda, la Junta de Portaveus del Congrés té previst decidir en la seva reunió de dimarts que ve quina via utilitzarà per modificar el seu reglament i adaptar-se a les obligacions de publicitat i accés a la informació que fixa la Llei de Transparència i Bon Govern, una norma que es va aprovar fa just un any i que ha entrat en vigor íntegrament aquest dimecres.