El portal de transparència arrenca amb 500.000 dades

El mateix dia en què el Senat dels Estats Units revelava les tortures dels serveis secrets del seu país, el Govern espanyol oferia detalls del primer gran exercici de transparència en l'Administració, amb un portal que arrenca aquest dimecres a les 12.00 (transparencia.gob.es) amb més de mig milió d'informacions d'interès públic.

El Govern, que va prometre des que va arribar a la Moncloa una llei de transparència que entra en vigor ara, al final de la legislatura, ha fet un gran esforç, amb un cost d'uns 300.000 euros en serveis externs i moltes hores de feina. José Luis Ayllón, secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, ha dirigit uns 80 funcionaris per engegar el portal i deixar a la disposició de tots els ciutadans dades que mai havien estat públiques, com tota mena de subvencions o convenis. A més d'altres dades que sí ho eren, com els contractes, que estaven dispersos i ara se centralitzen en aquest portal. També hi ha tots els sous en brut dels alts càrrecs, és a dir, de director general cap amunt, de manera que es podrà comprovar, per exemple, que un secretari d'Estat cobra bastant més que un ministre, el seu superior.

El Govern ha convocat aquest dimarts una sessió informativa a la Moncloa per explicar tot el que hi ha en aquesta web, “més de 50 gigues” d'informació, han dit. Malgrat això, també és molt rellevant el que no hi ha. D'una banda, hi ha dades que només hi arribaran quan els ciutadans, periodistes o historiadors –aquests últims dos col·lectius han estat en altres països els principals usuaris de les lleis de transparència– les reclamin. La petició, a través de la web, és molt senzilla, tot i que mai serà anònima. Un equip, amb tres persones en cada ministeri fins a un total de 36 funcionaris, tramitarà la sol·licitud per fer-la arribar a qui realment té la dada. S'han format 800 funcionaris més perquè estiguin preparats per respondre. El ciutadà rebrà una resposta al cap de 30 dies.

Si aquesta no arriba o no és satisfactòria, es podrà acudir al Consell de la Transparència, i aquest haurà de dilucidar si l'Administració tenia alguna raó (sobretot de seguretat, al·lega el Govern, que exclou tot el que fa referència al CNI tot i que sí que inclou la Casa Real) per no concedir la dada sol·licitada. El Govern aclareix que la dada que es demani ha d'estar processada, és a dir, que no s'elaboraran dades específiques a petició dels ciutadans. Tot i això, l'Executiu assegura que ha comprovat les dades que es demanen en altres països i està convençut que podrà satisfer la gran majoria de les peticions abans dels 30 dies establerts.

El Govern espera una onada de peticions durant els primers dies. A la web no hi ha el nombre d'assessors de cada ministeri, però és una dada que es pot demanar i s'oferirà sense problemes, han assegurat els responsables. Les peticions més freqüents s'incorporaran al portal, que anirà creixent a mesura que el vagin fent servir els ciutadans. Només hi ha les dades que afecten l'Administració central; l'autonòmica i la local tenen un any per desenvolupar els seus propis portals.

El seu funcionament real es comprovarà quan comencin a consultar-lo ciutadans i organitzacions

El portal de transparència està ple de dades rellevants i són fàcils de consultar, encara que el seu funcionament real es comprovarà quan comencin a consultar-lo els ciutadans i, especialment, les organitzacions i els experts vinculats a aquestes qüestions, que han estat molt crítics.

La llei espanyola té límits clars si es compara amb unes altres del voltant, que a més van arribar molt abans. En aquesta trobada informativa s'ha deixat molt clar, per exemple, que les dades sobre els registres d'entrada i de sortida dels ministeris o de la Moncloa, una cosa clau per veure qui es reuneix amb els polítics per intentar-los influir, no es faran públiques. L'Executiu explica que a Espanya, per la seva legislació sobre protecció de dades, aquestes informacions dels registres d'entrada i sortida s'eliminen cada mes i, en qualsevol cas, considera que no es poden facilitar.

Un cas recent mostra les diferències entre la situació a Espanya i a la resta de Europa. Miguel Arias Cañete, com a comissari d'Indústria, ha hagut de prometre que publicarà amb qui es reuneix cada dia perquè els eurodiputats puguin veure quins lobbys i quins empresaris se citen amb ell. Malgrat això, a Espanya, ni quan ell era ministre ni cap dels seus col·legues fan res que s'hi assembli.

L’agenda del president del Govern és la més pobra de totes les del seu entorn europeu

L'agenda del president del Govern, per exemple, que també estarà al portal de transparència tot i que ja figura a la web de la Moncloa, és la més pobra de totes les del seu entorn europeu. La majoria de setmanes només té dues entrades: sessió de control al Congrés, els dimecres, i Consell de Ministres, els divendres. La resta de l'activitat del president, molt intensa especialment amb reunions amb empresaris, banquers o persones influents, queda amagada. Rajoy ha arribat fins i tot a considerar “privades” i secretes reunions amb el lehendakari, Íñigo Urkullu, o el president de la Generalitat, Artur Mas. La vicepresidenta del Govern va arribar a qualificar d'“anècdota” l'afer de l'agenda del president i va assegurar que el procés de la llei de transparència és molt més de fons, pensat sobretot per donar a conèixer els contractes i, en general, com es gasten els diners públics.

No està previst que aquesta opacitat de les agendes de moment canviï, tot i que molts en el Govern creuen que una vegada iniciat el camí, a poc a poc Espanya s'anirà equiparant als països del seu voltant. Altres organismes com el Poder Judicial, després de l'escàndol de la dimissió del seu anterior president, Carlos Dívar, ja ha fet el seu propi portal de la transparència on es publiquen tots els viatges. Malgrat això, institucions com el Congrés i el Senat encara no s'han decidit a publicar tots els viatges. Les cambres baixa i alta triaran aquest dimecres els seus representants al Consell de Transparència, on a més hi haurà cinc vocals del Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, la Secretaria General d'Administracions Públiques i l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.

L'organisme estarà presidit per la veterana funcionària Esther Arizmendi, fins fa poc directora general de Modernització Administrativa, una cosa que també s'ha criticat perquè és un alt càrrec de l'Administració i no algú totalment independent. PP i PSOE no s'han posat d'acord per repartir-se els dos llocs de Congrés i Senat, motiu pel qual els populars no presentaran candidatura a la cambra alta i aquesta serà ocupada probablement pel PNB.