Barcelona com a tauler

Jugar-se Barcelona? Doncs una cosa així es podrà fer, però sobretot veure-ho, al Dau Barcelona, Festival del Joc, que enguany compleix la seva tercera edició i guanya més espai a les naus de la Fabra i Coats de Sant Andreu. Una afició, la dels jocs de taula, que no s’arronsa en l’era tecnològica i que hi conviu perfectament, amb un nexe comú: la creativitat. Barcelona és un prototip de joc de taula que es comercialitzarà en breu i que té la ciutat com a protagonista. Una urbs que s’allibera de les muralles, que dissenya el pla Cerdà, que s’industrialitza i modernitza i en la qual tenen cabuda personatges ambiciosos com Onofre Bouvila —el fil conductor de la novel·la La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendoza— i també les revoltes anarquistes. Un joc encarregat per Devir, una de les empreses líders del sector, a un estudi italià. “El tauler és la ciutat, les cartes són la construcció i la història, i les fitxes són les llosetes. Guanya el que té més prestigi”, explica Joaquim Dorca, director de Devir.

El Dau Barcelona és un festival que va dirigit especialment a les famílies i el públic especialitzat, i també és el lloc de trobada de creatius i de la indústria d’un sector que va bé. Segons les dades exposades en la presentació del festival, en 10 anys s’ha passat de vendre 3.000 unitats a 500.000 a Espanya, amb un creixement de facturació al voltant del 15% anual. I la fluència de públic a les tres edicions que s’han celebrat fins ara també apunta que els jocs de taula interessen: 3.000 visitants en la primera edició (2012), 8.700 en la segona i un nombre que es preveu més per a aquest any. Una edició que tindrà, a més, activitats complementàries, com debats i conferències, i un programa formatiu per a les escoles de Sant Andreu, “per intentar corregir el joc autista”, feia broma el comissari del festival, Oriol Comas, en el qual s’han involucrat unes 60 entitats.

Comas enumera els valors positius dels jocs de taula. El primer, que es tracta d’un acte social que requereix de més persones i ajuda a desenvolupar actituds: “S’aprèn a col·laborar, a decidir i a treballar en equip”.

De vegades, els jocs són tota una estratègia de concentració que s’aplica en les arts i de manera específica en el teatre, com explicarà Philippe des Palllières, un escenògraf francès i autor de Los Hombres Lobo de Castronegro, tot un fenomen en el món dels jocs. Un altre nom propi que participarà en el Dau Barcelona és Jason Matthews, autor de Twilight Struggle i d’altres jocs que giren al voltant de la política.

Qui vulgui aprendre o practicar amb jocs de taula ho podrà fer còmodament en un centenar de taules que s’instal·laran en tres de les naus de la Fabra i Coats, que aquest any dedica al Dau Festival uns 6.000 metres quadrats, a més del pati central del recinte fabril de Sant Andreu. Serà en aquest espai on enguany també es podran veure —i qui ho vulgui, practicar— alguns jocs tradicionals, com els bitlles o la morra, una antiga aposta que es juga amb els dits de les mans. L’edició d’enguany tindrà zones específiques destinades a quatre tipus de jocs espectaculars: els jocs de simulació històrica, els jocs de rol, el softcombat —un joc de rol en viu, però amb armes simulades— i el joc del go. El Dau tornarà a tenir un torneig contrarellotge de mots encreuats i macropartides d’escacs.

Passeu i jugueu!