Podem vol garantir-se el control de la marca en tot el territori

Podem vol organitzar-se en tot el territori i pretén fer-ho amb totes les garanties perquè la seva marca, un valor consolidat segons la majoria de les enquestes, respongui als cànons de “coherència i unitat” fixats en els documents interns aprovats per més del 80% de l'assemblea. La idea consisteix a apuntalar la presència de la formació de Pablo Iglesias en els municipis i en les autonomies, però sense córrer el risc de posar en perill el nom en els propers comicis locals, en què vol participar i impulsar “candidatures d'unitat popular”. En aquestes llistes, en què no descarta una confluència puntual amb altres iniciatives municipalistes com Guanyem, haurà, no obstant això, d'evitar la seva denominació i la “suma de sigles”.

Per a aquesta operació de blindatge, a més, el partit prendrà algunes mesures, com la impugnació davant la Junta Electoral Central (JEC) de totes les candidatures que es presentin amb el seu nom, com va avançar ahir EP. “És natural, si no ens presentem a les municipals, preguntar a la Junta Electoral sobre l'ús de la nostra marca”, assenyala a EL PAÍS el secretari d'organització de Podem, Sergio Pascual, que emmarca aquesta decisió en l'activitat normal de totes les formacions polítiques. “Les juntes provincials informen si tenen 17 candidatures del PSOE a Extremadura”, afegeix abans de deixar clar que el seu partit seguirà aquest procediment “per executar la decisió de l'assemblea ciutadana”.

Aquestes instruccions, que han provocat debat i també oposició interna, són en principi clares. Per arribar a una entesa amb altres iniciatives o plataformes, la direcció ja va posar durant el procés constituent algunes condicions als seus cercles, que el consell ciutadà ha desenvolupat en un document intern. Des del principi va quedar fixat que “totes les posicions en les llistes electorals han d'estar obertes a ser decidides per la ciutadania”. En segon lloc, l'equip de fundadors recorda que “els contexts locals són variats i complexos i no sempre operen les mateixes lògiques que en l'àmbit estatal o autonòmic, però és fonamental entendre que els pactes eventuals contra natura en política municipal no poden comprometre l'estratègia general de canvi al país”. Tercer: “Les candidatures d'unitat popular no poden ser sumes de sigles i, per tant, la seva expressió formal haurà de ser preferentment la de l'agrupació d'electors”, és a dir, llistes pensades per a un únic procés electoral.

Finalment, “les candidatures d'unitat popular i ciutadana no busquen situar-se a l'esquerra del tauler sinó ocupar-ne la centralitat. Tampoc no són candidatures d'activistes i moviments fent política-estètica per a si mateixos. Són candidatures de majories que volen vèncer per transformar l'atipament en il·lusió i el descontentament en poder de la gent”.

Amb aquests punts, i amb la premissa que sí que es presentarà a les eleccions autonòmiques amb marca pròpia, Podem es prepara per organitzar el partit al territori, on ja ha començat a articular-se en els Ajuntaments. Avui publicarà les llistes provisionals als òrgans de direcció dels 814 municipis (prop del 10% del total) en què la formació tindrà una estructura. Podem estarà present amb un consell ciutadà en totes les capitals de província, de moment, excepte Pontevedra, on s'ha registrat una incidència que la cúpula “espera solucionar”. Segons els càlculs de Pascual, en definitiva, el partit “tindrà cobert més del 90% de la població espanyola”. Al voltant de 50 candidatures en llocs clau, com Madrid i Barcelona, han rebut l'aval de l'equip És Clar que Podem, encapçalat per Iglesias, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa i Luis Alegre. Hi participen desenes de professionals procedents de la societat civil: metges, sindicalistes, professors universitaris i d'ensenyament bàsic.

Aquesta setmana es posarà finalment en marxa també l'anomenat protocol de validació dels més d'1.000 cercles territorials o sectorials. La formació publicarà en el seu web un formulari perquè puguin registrar-s'hi i tractar de “conciliar una estructura que va néixer en forma líquida” per adaptar-se millor al model institucional de l'Estat.