Tornada a les tenebres

Fa quatre anys que la flama de la primavera àrab va es va encendre a molts països sotmesos del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. Egipte, el més important, acaba de posar l'últim clau al fèretre d'aquell miratge, del qual queda alguna esperança només a Tunísia, en desestimar les acusacions d'assassinat contra l'expresident Hosni Mubarak i els seus col·laboradors més estrets per la mort de gairebé un miler de persones a mans de les forces del règim en l'aixecament popular de 2011. En el seu insult final a la ciutadania, els jutges també han rebutjat acusacions de corrupció contra Mubarak, de 86 anys, i els seus dos fills.

El president Abdel Fattah al-Sisi, general criat a l'ombra d'aquella eterna dictadura i fins a aquest mateix any cap de la junta que va enderrocar el Govern dels Germans Musulmans, descarta recórrer contra la sentència del judici més important en la història del seu país. Egipte, ha dit, ha de mirar exclusivament cap a endavant.

L'absolució de Mubarak tanca a Egipte un cercle sinistre que enllaça el final d'una dictadura amb el començament d'una altra de trets més despietats, després del flirteig impossible amb la democràcia dels Germans Musulmans. Sota la batuta del president Sisi, ara amb disfressa civil i objecte d'un culte a la personalitat sense precedents, els militars protagonitzen des de 2013 una repressió feroç contra els islamistes, a la qual no escapen els sectors liberals. Els generals també s'han ocupat, després del seu cop contra Morsi, d'augmentar el control sobre l'economia i blindar constitucionalment els seus privilegis i la seva immunitat.

Una de les característiques d'aquesta tornada a la tirania és la connivència amb un sistema judicial que és més que mai corretja de transmissió del poder castrense, del qual Sisi acaba de ponderar la seva “neteja, integritat, imparcialitat i competència”. La llibertat per Mubarak ha estat decidida per uns tribunals que en un any i mig han convalidat centenars de sentències de mort contra suposats islamistes (188 en setmana acabada), en judicis celebrats amb la cadència d'una cadena de muntatge i sense la mínima garantia jurídica. Són els mateixos jutges que després de tres anys d'investigació no han trobat, en els més d'1.200 folis que acompanyen el seu veredicte, cap relació entre Mubarak i els gairebé mil morts d'aquell, ara remot, Egipte de febrer de 2011.