El Gran Recapte: èxit de la societat, fracàs de la política

El Gran Recapte ha tornat a batre rècords de recollida. Aquesta sisena edició ha aconseguit reunir 4.686 tones d'aliments, davant les 3.075 tones que va reunir l'any passat. Tots aquests productes seran distribuïts ara pels quatre bancs d'aliments que hi ha a Catalunya entre les entitats del tercer sector que s'ocupen dels més desfavorits. Ha estat sens dubte un gran èxit, però al mateix temps, també la constatació d'un fracàs.

Ha estat un èxit de la societat civil, que ha estat capaç de mobilitzar 22.000 voluntaris en 2.069 punts de recollida, organitzar una complicada logística i atendre necessitats urgents i peremptòries de molta gent que si no fos per aquestes ajudes, ni menjaria. És també una demostració de la sensibilitat social de molta gent a Catalunya envers la pobresa.

A Catalunya hi ha 252.000 persones que van regularment als bancs d’aliments

Però alhora és la constatació d'un fracàs de la política, que no ha estat capaç d'aturar la crisi ni de fer front a les seves greus conseqüències socials. El resultat és que en aquests moments hi ha a Catalunya 252.000 persones que van regularment als bancs d'aliments perquè no tenen ingressos suficients per comprar menjar. Moltes formen part de les 200.000 famílies que no tenen ingressos regulars i que per sobreviure depenen de les ajudes familiars i socials. I el mapa de la pobresa s'estén per indrets on mai no s'haurien imaginat que algun dia els seus ciutadans haurien d'anar a un menjador social. També hi ha pobres als barris considerats benestants, perquè aquesta crisi ha colpejat molt els estaven sota de tot de la piràmide social, però també les capes mitjanes i molts professionals que s'han quedat a l'atur.

Un informe d'Insocat, donat a conèixer per la Federació d'Entitats Catalanes d’Acció Social, ha revelat recentment que el 15% dels infants tenen els dos pares a l'atur. Abans de la crisi, el 2008, aquest percentatge era del 4%. Un cop més, la ciutadania ha demostrat una preocupació per la pobresa que es troba a faltar tant en la tasca de govern com en les declaracions oficials. Ocupats com estan en la fita de crear un país nou, els nostres governants semblen no veure les misèries del que tenen al davant. I malgrat que són els responsables de gestionar les dificultats, prefereixen enlluernar-se amb eteris projectes de futur, més que no pas arremangar-se per solucionar el present.