_
_
_
_
CRÍTICA | EXODUS: DIOSES Y REYES
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

La guerra de Déu

Acostament de Ridley Scott al relat bíblic, protagonitzat per Christian Bale

Javier Ocaña
L'actor Christian Bale en 'Exodus (Déus i reis)'.
L'actor Christian Bale en 'Exodus (Déus i reis)'.

“Moriran tots els primogènits d'Egipte, des del primogènit del faraó fins al de la serva que atén el molí (...) perquè sapigueu que el senyor distingeix entre egipcis i israelians” (Èxode, 11.5). És probable que la majoria de comentaris al voltant d'Exodus: dioses y reyes —acostament de Ridley Scott al relat bíblic del camí físic i moral d'alliberament del poble hebreu des de l'esclavitud a Egipte fins a l'arribada a la Terra Promesa— estiguin assentats en el caràcter de superproducció en tres dimensions, l'epopeia, l'aventura, el drama filial o la major o menor espectacularitat, salvant les distàncies dels temps, entre la seva escena de l'obertura de les aigües del mar Roig, d'objectius més realistes que màgics, i la creada per Cecil B. De Mille per a Els deu manaments (1956). No obstant això, el que més sorprèn de la pel·lícula és sens dubte el seu caràcter polític: l'accentuació, més que mai, de la mà de ferro de Déu, el seu caràcter de guia ferri de Moisès en el seu camí i que, malgrat la seva representació virginal, les seves accions i mandats continguin un caràcter tan revolucionari que limita perillosament amb la més fosca de les venjances.

EXODUS: DIOSES Y REYES

Direcció: Ridley Scott.

Intèrprets: Christian Bale, Joel Edgerton, Ben Kingsley, María Valverde, Aaron Paul.

Gènere: bíblic. EUA, 2014.

Durada: 150 minuts.

En l'aspecte tècnic, Scott s'aplica en les preses zenitals imponents i imposa la seva experiència per conformar una obra cinematogràficament irreprotxable, en la línia d'alguns dels seus últims treballs, elegants en la forma però mai sorprenents i únics, com sí que ho van ser les seves primeres pel·lícules. En l'organigrama narratiu, a les deu plagues no li haguessin vingut gens malament ser només tres o quatre perquè, encara que comencen amb l'espectacular escena dels cocodrils, es fan més reiteratives que doloroses i al final amb prou feines queda temps per a un dels temes més interessants del relat: els dubtes del poble amb Moisès en la seva extenuant peregrinació, representades en l'episodi del vedell d'or, que amb prou feines dura 20 segons.

De manera que el més demolidor a Exodus, amb diferència, resulta ser el seu vessant polític, que obre la veda a múltiples interpretacions i paral·lelismes. Així, Déu, fins i tot representat per Scott i els seus guionistes com una criatura, és un personatge iracund i salvatge, d'un excés proper al fanatisme en els seus divins actes d'alliberament del poble hebreu; un Déu a qui ni tan sols li importen els danys col·laterals a l'innocent poble egipci aliè a la lluentor corrupta dels seus governants. Una actitud, en fi, extrapolable a variades situacions i actituds absolutament contemporànies d'un i altre extrems de l'arc geopolític i religiós de la zona.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Javier Ocaña
Crítico de cine de EL PAÍS desde 2003. Profesor de cine para la Junta de Colegios Mayores de Madrid. Colaborador de 'Hoy por hoy', en la SER y de 'Historia de nuestro cine', en La2 de TVE. Autor de 'De Blancanieves a Kurosawa: La aventura de ver cine con los hijos'. Una vida disfrutando de las películas; media vida intentando desentrañar su arte.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_