Toni Albà i la mare de Brian

Toni Albà torna avui a l'escenari d'alguns dels seus èxits més sonats, el Jove Teatre Regina de Barcelona, on va triomfar amb Brams o la kumédia dels errors (amb Sergi López) o L'ombra, per representar un altre dels seus espectacles, aquest de pertinent caire nadalenc, ja que s'hi representen, adaptades, escenes icòniques dels Evangelis. Histèria sagrada, de la qual és autor i director Albà i que protagonitza mà a mà amb Fermí Fernandes, és una incursió més de l'iconoclasta i irreverent actor en la prolixa matèria religiosa.

Albà ja ha realitzat adaptacions d'Els pastorets (no tan canòniques com les que s'ofereixen aquests dies per tot Catalunya): ha estrenat en català The Messiah, de Patrick Barlow, i és autor d'una adaptació de la Bíblia dels Monty Python, dels quals és fervent admirador, sobretot, ja que estem en el gènere, per La vida de Brian. De fet, qualsevol que el vegi caracteritzat de Mare de Déu a Histèria sagrada percebrà la influència de la mare de Brian, la Mandy, aquella promíscua i extremadament lletja feminista hebrea que encarnava Terry Jones...

“Sí, sí”, riu Albà, “sóc extraordinàriament devot dels Monty Python, els descobria a La vida de Brian, precisament, adoro el seu humor absurd que segueix provocant batzegades avui. Ajunten el teatre de carrer, la mímica, el clown, el cinema i els jocs de paraules. Recordo números que fan pixar de riure, com el del partit de futbol entre filòsofs grecs i alemanys, amb la pilota parada i tots pensant, fins que Arquímedes crida “eureka!”, comença a córrer amb la pilota i marca gol. Sensacional”.

Histèria sagrada, que fa molt temps que està de gira però no havia desembarcat encara a Barcelona, té un argument metateatral. “Resulta que algú ha robat la talla del Nen Jesús de Trona, i Mossèn Dalmau, prior de l'ordre de Sant Hams i rector del convent de Steer, a Holanda” (Hamsteer, per si no ho han caçat) “rep l'encàrrec d'investigar què està passant en el món religiós per entendre perquè s'estan perdent els valors morals i espirituals”. Dalmau (Fernades) decideix elaborar una conferència educativa i una representació de l'arribada del Messies perquè els feligresos de la congregació hamsteriana retrobin els orígens de la religió. Per a això comptarà amb l'assistència d'Antòniu, professor de ciències naturals i exborratxo en procés de rehabilitació espiritual. Junts, el mossèn i el professor boig es lliuren a reconstruir escenes de la història de la cristiandat “des del moment en què es coneixen Josep i Maria fins al naixement del Nen Jesús”, amb continus canvis de vestuaris i personatges. “Hi ha escenes molt boges, com la recerca de posada o l'embolic amb un romà obsessionat amb l'empadronament”. En l'endemig, el religiós i el professor discuteixen com a partidaris del creacionisme i el darwinisme.

Albà revela que la trama inclou alguns “problemes molt actuals de l'Església que tenen a veure amb Granada”.

És, assenyala el còmic, “humor que dóna canya, gens blanc”, però que “no ofèn”. De fet, explica, “han vingut a veure'ns mossèns que confessaven que venien amb certa aprensió i després s'ho han passat bomba”. Albà considera que avui dia tothom està curat d'espants. “El problema és nostre durant la representació per aguantar-nos el riure, hi ha molt espai per a la improvisació i ens sorprenem l'un a l'altre”.