El mod més discret de Barcelona

Serà aquesta nit quan la Barcelona mod reti homenatge a un dels seus pioners, el músic Alfredo Calonge, desaparegut aquesta passada primavera abans de fer els 53 anys. Personatges singulars com ara Fito, encarregat de presentar la nit, i grups com Los Bisontes, Bondage, Brighton 64, The Canary Sect, Dr Explosion, The Excitements, Miqui Puig, Los Negativos, The Pinkertones, Los Selenitas i Sex Museum pujaran a l’escenari de l’Apolo per donar lloc a una concentració de mods que potser no es recordava des de les llunyanes baralles de Brighton.

Tots aquests grups pujaran a escena per interpretar peces de Piknic caleidoscópico, l’obra mestra del grup Los Negativos, del qual va formar part Alfredo. ¿Però com un home tan discret ha pogut aconseguir tenir tanta repercussió en l’imaginari mod de la ciutat? Respon Ricky Gil, membre de Brighton 64, pioners del moviment mod a Barcelona, que el va conèixer durant un dels recordats concerts de la Festa de Treball, organitzats pel PSUC entre 1977 i 1990: “Alfredo no havia discutit mai amb ningú, que jo sàpiga. Era una persona que no tenia una paraula dolenta per a ningú, era molt respectuós i tothom el considerava un gran paio”.

I amics com César Andión, Josep Lluís Navarro, Reyes Torío, Gemma Salvador i molts més continuaran la festa a la Sala 2 de l’Apolo, on punxaran la música que agradava al personatge que Brighton 62 canta a Caminos por recorrer. Una peça que, com recorda Ricky, “tenia la música escrita, i gràcies al seu to trist en acords menors es va adaptar perfectament a la lletra que el meu germà Albert va compondre quan vam conèixer la desaparició d’Alfredo”.

Calonge va ser un dels primers mods de la Barcelona dels vuitanta, moviment que tenia a la sala Zeleste del carrer de la Plateria un dels seus epicentres. Paral·lelament, el moviment va arribar a Madrid, però l’ambient de totes dues ciutats no va tenir connexió fins més endavant. Ricky ho recorda: “Quan nosaltres vam anar a tocar a Rock-Ola, ens vam sorprendre que Madrid tingués tants mods per omplir la sala, en aquella època no estàvem gaire connectats entre les dues ciutats”. La pregunta és: no es renova l’ambient mod? Ricky respon: “Sembla que no, i és curiós comprovar com els mods primigenis, els dels seixanta, van deixar de ser-ho amb el pas del temps, cas de Roger Daltrey. Per contra, els mods de segona generació, nascuts amb el punk, ho continuen sent, cas de Paul Weller. Avui tots els que anem a l’homenatge continuem sentint-nos mods, tot i la nostra edat”. Amb o sense cabells blancs, la Sala 2 de l’Apolo serà un club com als vuitanta ho va ser Zeleste. Sense Alfredo Calonge.