L’OCDE alerta de la desconfiança cap als governs a causa de la corrupció

“La corrupció i la percepció de la corrupció minen la confiança cap als governs, les empreses i els mercats”. És la conclusió del secretari general de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Ángel Gurría, després de la publicació del primer informe d'aquest organisme per “quantificar la corrupció transnacional” als 34 països membres de la institució. Els sectors on més fraus es detecten són la indústria d'extracció, la construcció i el transport.

L'OCDE ha analitzat 427 casos examinats pels jutges. En el 67%, la corrupció es va produir en països amb un desenvolupament mitjà, alt o molt alt, tot i que és en aquest tipus d'Estats on hi ha més mitjans per destapar el frau. De fet, els Estats Units són el país que encapçala la llista, amb 128 casos, seguits d'Alemanya (26), Corea del Sud (11) i Itàlia, Suïssa i el Regne Unit, amb sis cadascun.

L'informe no entra en els detalls específics i es limita a posar en relleu les estadístiques per a aquesta primera “fotografia” de la corrupció transnacional. Així, destaca que en el 53% de les operacions fraudulentes hi ha implicats directius i alts càrrecs de les empreses, la majoria companyies grans, mentre que els corromputs van ser sobretot treballadors d'empreses públiques o funcionaris (un 80%). El 57% de les operacions fraudulentes van afectar empreses o institucions públiques.

Els suborns que es paguen en les corrupcions superen, com a mitjana, el 10% de la xifra de negoci

Els suborns van superar com a mitjana el 10% del cost de les operacions, la qual cosa va influir negativament en els salaris dels treballadors de les empreses afectades, la qualitat dels materials utilitzats o el tractament a pacients en fraus relacionats amb el sector sanitari. El principal suborn, de 1.400 milions de dòlars (1.125 milions d'euros), es va registrar als Estats Units.

Arran d'aquestes 427 investigacions obertes, les multes i sancions van superar els 16.000 milions d'euros el 2004, però van disminuir a 1.045 el 2010 o a 964 el 2013. De les sentències examinades, 261 van culminar en multes, 82 en confiscacions, 80 amb penes de presó a altres persones i 70 amb acords entre els afectats. La pena de presó més elevada va ser de 13 anys. La multa més alta imposada a una empresa va ser de 1.447 milions d'euros, i de 119 la sanció a una persona.

En un terç de les corrupcions, van ser les mateixes empreses les que les van detectar en controls interns; en 26 de cada 100 casos, la policia o els jutges, i en el 5%, els mitjans de comunicació.

“Per guanyar la batalla contra la corrupció, hem de conèixer el nostre enemic”, afirma Gurría per argumentar l'elaboració d'aquest primer informe. “Estem més ben equipats que mai per prevenir, detectar i sancionar aquests delictes”, afegeix. “Llanço un desafiament als governs, les empreses i la societat”.