El centre de l’esquerra

Les forces que competeixen pel vot de centre-esquerra i esquerra (PSOE, IU i Podem) han fet passos importants per ocupar el cor del tauler de joc amb desplaçaments en un sentit o en un altre. Tots tres naveguen en aigües agitades; tots tres corren el risc de desconcertar els seus electorats. En aquestes aigües pot obtenir rèdits Podem, el partit que ha nascut i crescut aglutinant el desencantament i la indignació dels ciutadans. Però el PSOE no s'hauria de deixar arrossegar per la pressió dels sondejos, sinó rearmar-se políticament amb un programa seriós i estructurat que adapti els principis de la socialdemocràcia als nous temps.

Fa una setmana, poc abans que Podem presentés el seu projecte econòmic, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va anunciar que votaria a favor (i ho va complir) de la proposta d'IU de derogar l'article 135 de la Constitució, el qual consagrava l'estabilitat pressupostària, consensuada el 2011 pel president del Govern d'aleshores, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de l'oposició, Mariano Rajoy. Els socialistes volien tapar la boca als dos partits a la seva esquerra. La decisió va rebre crítiques, que compartim, perquè revelava inconsistència en una força caracteritzada per la responsabilitat institucional durant els seus anys de govern.

L'endemà, Pablo Iglesias es va declarar socialdemòcrata i va presentar unes propostes de política econòmica en les quals renunciava a algunes de les banderes de Podem: l'impagament del deute, la renda bàsica per a tots els espanyols i la jubilació als 60 anys. El missatge de moderació va quedar eclipsat per l'ambigüitat i la ideologia de fons del programa.

El tercer grup en lliça, IU, ha mogut fitxa amb l'arribada d'Alberto Garzón al lideratge i l'anunci que només subscriurà acords sobre programes clarament d'esquerres. Per embolicar més la troca, les primàries per designar els candidats d'IU a Madrid han conclòs amb una forta polèmica per la suposada ingerència de Podem a favor de la candidatura del sector crític.

Davant d'aquest panorama, si el PSOE vol mantenir l'hegemonia de l'esquerra ha d'assumir la responsabilitat d'una força que ha liderat la transformació democràtica i social més important de la història recent d'Espanya. A l'esborrany d'estratègia electoral, publicat ahir i avui a EL PAÍS, es dedica més temps a desenvolupar un pla que freni Podem que a aprofundir en un programa consistent que li permeti recuperar la confiança dels ciutadans i tornar a governar a Espanya.

El PSOE ha renovat els seus líders, en un exercici democràtic digne d'esment, però necessita assentar-se des de la coherència i la profunditat dels seus missatges. És bo que busqui la neteja, que s'apropi al carrer i que mostri la seva capacitat de govern, com diu el document, però és millor que ho faci amb propostes concretes i renovadores que siguin capaces de tornar a il·lusionar l'electorat que el va fer gran.