Ferguson examina les arrels de la tensió racial

Morts com la de Michael Brown no són infreqüents als Estats Units. A la mateixa setmana d'agost en què l'afroamericà de 18 anys desarmat va morir a Ferguson (Missouri) per trets d'un policia, hi va haver un cas igual a Ohio. I en la següent, dues més a Califòrnia. Els negres d'entre 15 i 19 anys tenen 21 vegades més probabilitats de morir per trets d'un policia que els blancs, segons dades oficials, que no detallen si van desarmats. Però el de Brown no va quedar com un número més a les estadístiques. Va desfermar una onada d'indignació en aquest suburbi de San Luis, que va rebrotar aquesta setmana amb la decisió d'un gran jurat de no imputar l'agent blanc que el va matar. Ferguson acumulava una tensió racial subjacent i la seva mort en va ser el detonant.

Des de les protestes per la defunció de Brown, el 9 d'agost, aquesta petita localitat de cases baixes viu una intensa revisió interna, que ha derivat en un debat nacional sobre la relació entre la policia i la comunitat afroamericana. L'activisme s'ha disparat: han aflorat joves líders negres que reclamen canvis profunds i aspiren a estendre'ls pels EUA. I les autoritats -blanques en una ciutat de majoria negra- s'han vist forçades a moure fitxa, cosa que previsiblement s'accentuarà amb les mobilitzacions d'aquesta setmana després de l'anunci, dilluns, del dictamen judicial.

El governador de Missouri ha creat una comissió civil que farà recomanacions. L'Ajuntament ha suavitzat un sistema de multes i ordres judicials per impagaments que castigava especialment els negres i que és la segona font d'ingressos municipals. La policia s'ha compromès a contractar més personal negre i ha adquirit algunes càmeres de vídeo per a les patrulles. I, en paral·lel, el Govern federal investiga si, amb les seves pràctiques, la policia de Ferguson ha vulnerat drets civils dels negres. En aquest cas, l'obligaria a efectuar canvis que podrien tenir un impacte en municipis similars. Els últims cinc anys, hi ha hagut una vintena d'investigacions d'aquest tipus als EUA.

A Ferguson, de 21.000 habitants, els afroamericans suposen el 67% de la població, però el 5,7% de la força policial. Els blancs també ocupen els càrrecs polítics, judicials i educatius. El 1970, els blancs eren el 99% de la població. La pèrdua demogràfica blanca i el poc poder negre són comuns en altres parts dels EUA.

Però el cas Brown també ha fracturat Ferguson. Entre els que estan tips dels disturbis i volen tornar a l'anonimat anterior del municipi. O els que defensen l'actuació del policia Darren Wilson davant dels que creuen que la mort de Brown -va rebre almenys sis trets un dissabte al migdia en un carrer residencial i el seu cadàver va estar quatre hores estès a terra- exemplifica la suposada discriminació habitual de la policia i la justícia amb els afroamericans

“Espero que d'això en surti alguna cosa bona”, diu María Flores, una dona mexicana de 60 anys que en fa 30 que viu a Ferguson. Té un restaurant mexicà el centre de la ciutat, de majoria blanca, i a un bloc de la comissaria de policia, epicentre de les protestes d'aquesta setmana per l'exoneració de l'agent que va matar Brown. El restaurant ha protegit la seva façana amb fustes per por d'atacs dels manifestants, com els que van patir establiments propers i l'Ajuntament. Flores lamenta la “imatge molt trista” que s'està donant de Ferguson, que fins a la mort de Brown, assenyala, era un exemple de tranquil·litat. El seu establiment ha perdut un 70% de clients des de llavors.

A la vorera de davant, hi ha una botiga, també tapiada, que busca precisament capgirar la mala imatge. Ven samarretes i cartells d'I love Ferguson (Estimo Ferguson). És una iniciativa, nascuda a l'agost, d'un exalcalde per recaptar fons per als comerços saquejats i promoure una comunitat “més unida”, segons el seu manifest fundacional. Als voltants, amb prou feines s'hi veu algun establiment o alguna casa sense un dels cartells. Però passa el contrari tres quilòmetres cap a l'est: a l'entorn d'una desencantada avinguda, propera al lloc -de majoria negra- on va morir Brown i epicentre de les protestes d'agost i dels incendis de dilluns després de l'anunci judicial. En aquesta zona, el que més es veuen són cartells i samarretes en honor de Brown.

La policia de Ferguson ha suavitzat un sistema de multes que castigava els afroamericans i ha promès contractar més personal negre. I el governador de Missouri ha creat una comissió civil sobre la ciutat

En una oficina d'aquesta avinguda hi té la seu Hands Up United, una organització nascuda després de les protestes de l'agost. Entre la seva agenda de canvis, hi ha promoure candidats negres a les eleccions de l'abril en què es renova la meitat de l'Ajuntament de Ferguson. L'alcalde és blanc i només un dels sis regidors és negre. “Tractem d'educar sobre el procés polític”, diu el seu cofundador Tory Russell, negre de 30 anys. La taxa de participació electoral dels afroamericans és molt baixa a Ferguson.

Hands Up United integra una coalició d'uns 50 grups creats després de la mort de Brown fa tres mesos. Són una amalgama heterogènia: coincideixen a demanar justícia per al jove, però tenen diferències en objectius a mitjà termini i mètodes. Alguns aspiren a consolidar-se nacionalment. De moment, aquesta setmana han aconseguit organitzar protestes al llarg dels EUA contra el dictamen judicial. Encara que a Ferguson han estat menys transversals que a l'agost i el seu enfocament pacifista s'ha vist eclipsat pels greus disturbis de la nit de dilluns.

La família Brown també busca una transformació nacional amb la seva campanya perquè cada agent de policia porti una càmera de vídeo, cosa que hauria estat clau per determinar com va morir el seu fill. La família sosté que el jove va alçar els braços davant l'agent en senyal de rendició. Wilson ho nega i diu que li va disparar perquè va témer per la seva vida. Des de l'inici de la seva campanya, els cossos de diverses grans ciutats han comprat càmeres. Ferguson s'ha convertit en un símbol als EUA. La incògnita és si es consolidarà i si la ciutat aconseguirà guarir les seves enquistades ferides.