La renda mínima d’inserció només arriba a l’1,35% de la població

Les rendes mínimes d'inserció de les comunitats autònomes només atenen l'1,35% de la població espanyola (637.573 persones, 258.408 famílies), segons les dades que ha fet públiques el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat corresponents al 2013. Aquests fons, dirigits a combatre l'exclusió social, per a la qual cosa es destina una mitjana de 270 euros al mes per família (el màxim és de 667 euros), han augmentat un 15% en un any. La suma total d'ajudes arriba a 1.040 milions d'euros, que es reparteixen de forma molt desigual per part de les diverses comunitats.

La taxa Arope (de l'anglès at risk of poverty or social exclusion) és el valor de referència europeu per mesurar les situacions de risc o exclusió social. Segons l'enquesta de Condicions de Vida difosa per l'INE al maig, un de cada tres ciutadans (el 27,2%) està en aquesta situació de precarietat social, ja sigui per manca material severa, per baixa intensitat laboral a la llar o el risc de pobresa.

A aquesta població es dirigeixen les rendes mínimes d'inserció que sota diverses fórmules funcionen a Espanya. N'hi ha de garantides als qui compleixen els requisits establerts, com la renda d'inclusió social de Navarra o la renda de garantia d'ingressos del País Basc. I també hi ha prestacions subjectes a la capacitat pressupostària, per la qual cosa una vegada finalitzats els fons es deixen de prestar ajudes. És el cas de la Comunitat Valenciana (renda garantida de ciutadania) o la prestació canària d'inserció.

Aquesta heterogeneïtat està, en bona mesura, a la base de les extraordinàries diferències que hi ha en la concessió de les ajudes a tot el territori. Al capdavant hi ha el País Basc i Navarra, amb cobertures del 6,2% i del 5% de la població. Per sobre de la mitjana també hi ha Melilla (2,8%), Astúries (2,5%), l'Aragó (1,8%), Andalusia (1,8), Ceuta (1,6%) i Cantàbria (1,6%).

A l'altre extrem, a la cua, figura Castella-la Manxa i Extremadura (0,2%), Múrcia (0,4%), les Canàries (0,5%) i la Comunitat Valenciana (0,6%). Es dóna la circumstància que aquestes cinc autonomies, les que ofereixen menys assistència, són les úniques que han reduït el nombre de beneficiaris respecte a l'any passat. La caiguda és especialment rellevant a les Canàries, amb un 25% menys de perceptors i Extremadura, amb una reducció del 6,4%.

"El fet que aquesta mena de prestacions amb prou feines arriben a l'1,3% de la població significa que les institucions públiques no estan atenent el gravíssim problema que hi ha a Espanya de centenars de milers de persones amenaçades de passar d'una situació de pobresa a una altra d'exclusió", comenta José Manuel Ramírez, president de l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials. 

Podem va llançar abans de les eleccions europees una proposta per garantir aquestes ajudes en forma de renda bàsica universal. El secretari general del PSOE ha criticat recentment aquesta iniciativa, que, va dir, costaria 160.000 milions d'euros i no seria viable econòmicament.