La inversió en habitatge torna a créixer set anys després

La construcció d'habitatges va ser el principal indicador del desequilibrat creixement en els primers anys del segle XXI. Després, va anunciar el desastre. I ara, és l'últim vagó que se suma a la lenta recuperació de l'economia espanyola, que acumula ja cinc trimestres d'avançament, cada vegada més lluny de la recessió.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va confirmar aquest dijous que, en els mesos d'estiu, el valor real del PIB va augmentar un 0,5% respecte al segon trimestre i avança a un ritme anual d'un 1,6%. El detall de la comptabilitat nacional revela a més que el consum privat es manté com la locomotora d'aquesta recuperació, que la despesa pública corrent segueix estancada i que el sector exterior torna a restar. O que la inversió modera una mica la seva aportació. Però és aquí on es produeix la novetat principal, perquè el valor afegit que produeix la inversió en habitatge torna a créixer, després de set anys en reculada.

La inversió en construcció d'habitatges va avançar un 1,3% respecte al segon trimestre, quan la variació trimestral no havia deixat de ser negativa des de l'estiu del 2007. L'últim senyal de la recuperació té, sobretot, un valor simbòlic. Perquè la inversió residencial va començar a caure un any abans que Espanya entrés, a mitjan 2008, en recessió. Aquell fet, que el Govern socialista, i molts experts, van entendre llavors com “un aterratge suau” després de l'esclat immobiliari, va acabar sent un herald de la pitjor crisi econòmica en més de mig segle.

La crisi ha rebaixat el pes del sector del totxo del 12% al 4% del PIB

El col·lapse financer internacional, la gran recessió i el seu epíleg europeu van revelar les greus debilitats del patró de creixement espanyol. L'aterratge, en les pitjors condicions possibles, va ser d'emergència. Va deixar darrere seu una reguera d'immobiliàries tancades, habitatges buits, entitats financeres fallides (o que han rebut molt). I va endossar una factura enorme en activitat i ocupació a l'economia espanyola.

“Les dades mostren que l'activitat en el sector de la construcció d'habitatges s'apropa a un punt d'inflexió”, advertien els experts de BBVA Research aquest mateix mes. “La inversió residencial hauria d'estar creixent”. La predicció del servei d'estudis, ara corroborada per la comptabilitat nacional, es basava en la successió d'indicadors parcials (consum de ciment, condicions financeres, visats, inversió estrangera, ocupació en la construcció) que mostraven l'últim any una millora en el sector. D'altres, com el preu de compravenda d'habitatges, tendeixen a estabilitzar-se.

Els experts del BBVA recordaven que “l'activitat immobiliària tradicionalment ha anticipat la recuperació de l'economia”. Però aquesta vegada no ha estat així, i fins i tot l'ocupació, que acostuma a ser l'últim element que reacciona en la millora de l'activitat, fa nou mesos que creix. L'elevat nivell de deute de famílies i empreses, i l'amplíssim parc d'habitatges nous sense vendre, proper al mig milió d'unitats, expliquen que la inversió immobiliària hagi quedat tan endarrerida.

Set anys de destrucció d'activitat han minvat el pes del sector. Si el valor afegit que produïa la inversió en habitatge va arribar a vorejar els 32.000 milions d'euros al trimestre, ara amb prou feines arriba als 10.500 milions. De suposar un 12% del PIB el 2006, una desproporció sense comparació a la zona euro, ara s'ha quedat en el 4%. I el que revelen les últimes dades és que el que ha tocat el sector és més aviat el subsòl: els comptes del Ministeri de Foment apunten al fet que aquest any s'iniciaran uns quants habitatges més que el 2013. Però és que l'exercici passat amb prou feines es van començar a construir 29.232 cases i pisos de preu lliure, el registre més baix des del 1960. I només un 5% de les que s'iniciaven en els anys més desballestats del boom immobiliari.