Obama substitueix el secretari de Defensa per fer front a l’Estat Islàmic

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat aquest dilluns la dimissió del seu secretari de Defensa, Chuck Hagel. Es tracta de la primera baixa de l'Administració d'Obama després de la derrota del Partit Demòcrata en les eleccions legislatives del 4 de novembre passat. Hagel, un exsoldat i exsenador de 68 anys, estava al càrrec des del febrer del 2013. La decisió del cessament es va decidir en una reunió divendres passat, segons The New York Times, el diari que ha avançat la notícia.

Durant la compareixença, Obama ha definit Hagel com un secretari de Defensa "exemplar". No ha aclarit els motius de la dimissió, però ha fet entendre que el cap del Pentàgon havia complert amb la seva feina en un període de transició i que ara s'obria una nova etapa, la dels dos últims anys d'aquesta presidència. "Després de moltes converses, el president i jo hem acordat que ara era el moment adequat per a un nou lideratge aquí al Pentàgon", ha dit Hagel en un missatge als funcionaris del Departament de Defensa.

Hagel continuarà al càrrec fins que Obama nomeni un successor i el Senat el confirmi. Era l'únic membre del Partit Republicà al gabinet. Un altre dels càrrecs de pes a l'Administració d'Obama, el de fiscal general, està pendent de confirmació al Senat, després de la substitució d'Eric Holder per Loretta Lynch.

La substitució de Hagel suposa un reconeixement que la política exterior i de defensa dels EUA necessita ajustos. L'ascens del gihadisme de l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria i les tensions amb Rússia a causa del conflicte d'Ucraïna han obligat a reformular l'estratègia de la primera potència mundial. La Casa Blanca sembla que ha conclòs que l'actual cap del Pentàgon no era la persona més adequada per a la tasca.

Obama va nomenar Hagel per a unes tasques diferents de les que afronta ara. El secretari de Defensa –veterà del Vietnam, exsenador republicà i crític amb la invasió de l'Iraq el 2003 ordenada per George W. Bush– va arribar al Pentàgon amb la missió d'organitzar el replegament dels EUA. Les seves prioritats eren retirar les tropes de l'Afganistan –una guerra que ja dura 13 anys– i retallar els pressupostos militars.

Hagel, com va recordar Obama en l'acte a la Casa Blanca, mantenia una connexió particular amb els soldats per haver estat al Vietnam. No era un buròcrata ni un polític normal. Però el seu paper públic sempre va ser difús. En les rodes de premsa al Congrés, solia mantenir-se en un segon pla davant el general Martin Dempsey, cap de l'Estat Major Conjunt.

Hagel, que va compartir amb Obama la discrepància amb la política de Bush a l'Iraq quan tots dos eren senadors, mai va formar part del cercle íntim de decisions del president. Des que Obama va arribar a la Casa Blanca el 2009, les relacions amb el Pentàgon han estat complexes. Després d'abandonar el càrrec, els dos antecessors de Hagel –Robert Gates i Leon Panetta– van publicar dues memòries on criticaven la política del president.

Entre els possibles substituts de Hagel que esmenta el Times hi ha Michèle Flournoy, exsotssecretària de Defensa, el senador demòcrata Jack Reed i l'exsecretari de Defensa adjunt Ashton Carter. Flournoy, fundadora del laboratori d'idees Center for a New American Security, seria la primera dona a ocupar la cartera de Defensa en la història dels EUA. Durant els darrers mesos ha defensat la necessitat que tropes terrestres acompanyin els bombardejos contra l'Estat Islàmic a Síria. També ha advocat per entregar armes a les forces armades d'Ucraïna per defensar el seu territori davant els insurgents prorussos. Les dues postures van més enllà de la cautela de l'Administració d'Obama davant les dues crisis.

El moviment és similar al que va fer Bush després de la derrota del Partit Republicà en les eleccions legislatives del 2006. Llavors, Bush va destituir el seu secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, encara que tenia més pes a l'Administració que no pas Hagel, un polític que sempre ha mantingut un perfil discret.