Complot històric contra Catalunya
L'Institut Nova Història vol demostrar que grans icones espanyoles eren catalanes
És difícil processar tantes revelacions en una sola tarda. M’assec en una cadira plegable al final de la sala polivalent de l’ajuntament d’Arenys de Munt, al costat de la taula dels entrepans i de les begudes. El meu bolígraf treu fum i el suport de la taula m’ajuda a prendre millor les notes. En les últimes cinc hores del XIV Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica m’han dit que Colom, Cervantes, Leonardo da Vinci, Américo Vespucio, Hernan Cortés, Bartolomé de las Casas, el Lazarillo de Tormes i molts més eren catalans, i per catalans l’Institut Nova Història (INH) entén també valencians. Herois dels Països Catalans que un frau orquestrat durant segles va convertir en espanyols.
Da Vinci i Montserrat
L’INH ja no és una agrupació de nacionalistes excèntrics. Els representants destaquen que molta gent fora del seu cercle els veu així, però la veritat és que han deixat de ser una cosa marginal. A la seva òrbita hi ha 107 estudiosos dedicats a revisar els capítols més destacats del passat per trobar petjades catalanes.
El president, Albert Codinas, i l’estrella de l’INH, Jordi Bilbeny, apareixen en programes de ràdio i de televisió, també en articles de premsa. Les seves darreres intervencions estel·lars a TV3 i Catalunya Ràdio han estat aquest 2014 arran de la pel·lícula ‘Desmuntant Leonardo’, en la qual volen demostrar que Da Vinci era català perquè el seu escut d’armes eren les tres barres de la casa reial de Nàpols, “la casa reial catalana”. La Mona Lisa és Isabel d’Aragó, filla del valencià Ferran de Nàpols, segons Bilbeny. Per a ell, de Da Vinci no en coneixem cap dona perquè si les coneguéssim, descobriríem les seves arrels catalanes. Encara diríem més: les muntanyes dels quadres de Da Vinci són les de Montserrat.
Suports de pes
A part de nombrosos mitjans espanyols que han volgut reproduir sorneguerament la història de l’INH, a Catalunya hi ha gent que s’ha afegit amb franquesa a les seves teories revisionistes. Entre d’altres, Manuel Cuyàs, articulista i autor de les memòries de Jordi Pujol, va escriure el setembre passat que Bilbeny el convenç. Cuyàs no només assumeix que Colom seria català sinó que Cervantes també ho era i que realment es deia Miquel Sirvent, com la famosa orxateria de Barcelona. També Patrícia Gabancho ha donat suport per escrit a les tesis de l’INH. La fundació que controla l’INH va rebre el 2010 una subvenció de la Generalitat de 3.200 euros.
No només Colom seria català, també Cervantes, i es deia Miquel Sirvent
El XIV Simposi va ser inaugurat divendres pels alcaldes d’Arenys de Munt i Arenys de Mar i per Miquel Sellarés, l’home que diu estar darrere de tots els moviments a l’ombra de la seguretat catalana. Un altre dels membres més destacats de l’INH és Víctor Cucurull, membre del secretariat nacional de l’ANC. L’expresident de la Comunitat de Madrid Joaquin Leguina sembla obsessionat amb Cucurull.
Una teoria apunta que Santa Teresa de Jesús era de Barcelona, una abadessa del monestir de Pedralbes
Leguina, que acaba de publicar ‘Los 10 mitos del nacionalismo catalán’ (Planeta), no perd cap oportunitat de mofar-se de la teoria de Cucurull que diu que Santa Teresa de Jesús era de Barcelona, una abadessa del monestir de Pedralbes. Cucurull assegura que no té ni idea de qui és Leguina: “Jo em dedico al coneixement de la nació catalana. La nació espanyola no m’interessa gens”. Cucurull confirma que no ha tingut temps de ser ponent del simposi d’aquest any perquè la feina a l’ANC per alliberar Catalunya és massa absorbent.
Josep Mir és un informàtic de 30 anys que treballa a Hamburg. És un del centenar d’assistents al simposi. Ha aprofitat que el cap de setmana era aquí per acompanyar un amic seu, ponent de l’INH. Per a Mir, el que s’explica en el simposi té paral·lelismes amb el procés d’independència: “Els intel·lectuals espanyols se’n riuen però després assumiran el xoc i finalment entraran en arguments. Crec que passarà això, com amb la independència”.
La farsa de la SIDA
A l’entrada de l’auditori hi ha a dues parades amb llibres a la venda. Els destacats són els llibres de Bilbeny com ‘La vida de Llàtzer de Tormos’, en què pretén demostrar que el Lazarillo era de la Marina Alta. L’obra està publicada per Llibres de l’Índex, empresa del membre de l’INH Josep Maria Orteu. Entre les obres de Bilbeny, exemplars de ‘Victus’ i marxandatge patriòtic destaquen nombrosos llibres de medicina alternativa i, en concret, sobre la sida. Són llibres que ven l’Associació Plural 21. L’encarregat d’aquesta associació reparteix uns pasquins on es pot llegir “Desmuntar la SIDA. La sida no és una malaltia a tractar (tampoc alternativament) sinó un muntatge ‘made in USA’ a desfer”. “Volem viure en una Catalunya que es declari territori lliure del muntatge SIDA”. També hi ha informació sobre el càncer com a malaltia exagerada per guanyar diners.
Marató documental
Després de posar-me al dia de les teories de la conspiració en el sector sanitari, em disposo a prendre nota d’una dotzena de ponències trencadores sobre història:
Isaac Mestres va mostrar un gravat belga que provaria que Colom va ser rebut el 1493 pels reis catòlics a l’actual Palau de la Generalitat.
Francesc Jutglar va desenvolupar una sèrie de càlculs estadístics que apuntarien la descoberta d’Amèrica per part de catalans a partir dels noms de sis animals.
Lluís Maria Mandado va preparar una complexa disquisició per demostrar els vincles entre la primera edició en anglès del Quixot i l’original, escrit en català. Mandado cita sovint l’historiador anglès Francis Carr, que assegura –erròniament– que el Quixot el va escriure Francis Bacon.
Fray Bartolomé hauria estat un precursor dels drets humans de Molins de Rei i no sevillà
L’italià Paolo Pellegrino va filar tot un seguit de documents gràfics de ‘Diálogo de los Perros’ que determinarien la catalanitat de Cervantes i que en aquest llibre, quan es parla de Valladolid, en realitat l’autor esmenta València, i que quan parla de Sevilla, pensa en Barcelona.
Joan Cassola va fer una glossa del pare Bartomeu Cases –fray Bartolomé de las Casas- com a precursor dels drets humans i de l’ecologisme. Cassola va acabar la ponència donant per fet que un home del segle XVI amb un principis democràtics tan sòlids no podia ser sevillà sinó de Molins de Rei.
Joanjo Albinyana va oferir tota mena de documents que apuntaven que el conqueridor grec Pedro de Candía era de Gandesa.
Bilbeny, estrella del col·lectiu, va ser l’últim ponent a parlar per presentar la descoberta d’un llibre publicat a Praga el 1505 que assegura que Américo Vespucio va viatjar a Amèrica en nom “del rei de Catalunya”. Vespucio era la versió italiana del cognom Despuig, un navegant de casa que quan escrivia italià, ho feia amb catalanades de manual.
El combat de Reyes
Eduardo Reyes, president del col·lectiu independentista Súmate, va cloure el Simposi amb un míting independentista. Reyes va explicar que la primera vegada que va visitar Arenys de Munt va ser fa 45 anys, per participar en un combat de boxa que va perdre injustament, segons va repetir. Bilbeny el va presentar tres vegades com a Fernando –malgrat els intents dels presents perquè ho corregís- l’home que “ha sigut capaç d’entrar allà on nosaltres en 35 o 40 anys al peu del canó no hi havíem pogut entrar”. La seva participació s’havia anunciat amb la conferència ‘A la recerca d’una història verídica per a un futur plural’.
“Escopiré als líders catalans a la cara si els enxampo amb mentides”
Finalment Reyes va preferir que un dels membres de l’INH li plantegés preguntes i ell les respondria. Se li va demanar amb insistència si ell creia que el que feien a l’INH tenia alguna utilitat. Reyes va dir que ell no tenia estudis però que creia en la veritat: “He parlat amb tots els líders polítics catalans, mirant-los als ulls, i seré el primer que els escopiré a la cara si els enxampo amb una mentida”. Reyes va concloure que la feina de l’INH és positiva si descobreix la mentida que difon la dictadura espanyola. Per a Reyes, encara vivim en una dictadura. El president de Súmate va acabar preguntant-se: “Colom era català o genovès? Doncs si hi ha interès que sigui català, endavant amb això de que era català”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.